Vist el contingut de la resposta municipal, el Síndic n'extreu dues conclusions:
1. En aquest cas, l'Ajuntament no disposa de cap prova -ni escrita, ni fotogràfica- per demostrar que el gual on va estacionar la reclamant estava degudament senyalitzat. Així queda reflectit en l'informe municipal de manera rotunda i unívoca.
2. Així mateix, aplicable a aquest cas concret, però també amb caràcter general, l'informe municipal emès el 5 d'octubre de 2010 tracta tota la qüestió relativa a la prova en el procediment sancionador de trànsit, com una obligació que recau únicament i de forma exclusiva en la persona que està subjecta a un procediment d'aquesta naturalesa.
En aquest mateix sentit, segons l'informe esmentat, per a l'Ajuntament és suficient la denúncia interposada per l'agent municipal, i fins i tot pel controlador de zona blava, sense necessitat de disposar d'una fotografia dels fets.
Finalment, per "donar més recolzament a la denúncia efectuada per l'agent denunciant", l'Ajuntament ha tramès un informe elaborat per l'agent denunciant de data 14 de gener de 2010, que ratifica els fets denunciats, els quals es van produir el 12 de novembre de 2009, és a dir, quinze mesos després que s'interposés la denúncia a nom de la reclamant.
En vista de la tesi que sosté el consistori, pel que fa a la càrrega de la prova i com s'aplica a l'expedient objecte d'aquesta queixa, el Síndic formula les consideracions següents:
1. La prova en el procediment sancionador en general i, específicament, en el de trànsit, està íntimament vinculada a la presumpció d'innocència.
El Tribunal Constitucional ha declarat que la presumpció d'innocència, com a regla de judici, genera a favor de la persona sotmesa a un procediment sancionador, un conjunt de garanties essencials en matèria de la prova.
Les sentències del Tribunal Constitucional (en endavant TC) 66/2007 de 27 de març; 346/2006 d'11 de desembre; 272/2006, de 25 de setembre; 242/2005, de 10 d'octubre, i 9 i 35/2006, de 16 gener, estableixen que el vessant probatori de la presumpció d'innocència comporta en el procediment administratiu sancionador les exigències següents: que existeixi una prova de càrrec per sancionar i que la prova resulti suficient i vàlida.
2. Tanmateix, l'Ajuntament fonamenta que la seva actuació és plenament ajustada a dret pel que fa a la presumpció de veracitat de la denúncia, la qual s'entén com una presumpció "iuris tantum". Per tant, si la persona denunciada no aporta cap element probatori que desvirtuï el contingut de la denúncia, aquesta preval sobre la negació dels fets que faci la recurrent.
En aquest sentit, l'article 75 de la Llei 17/2005, de 19 de juliol, per la qual es regulen el permís i la llicència de conducció per punts i es modifica el text articulat de la llei sobre el trànsit, la circulació de vehicles de motor i seguretat viària, disposa:
"Les denúncies formulades pels agents de l'autoritat encarregats de la vigilància del trànsit han de donar fe, llevat que hi hagi una prova en contra, dels fets denunciats i de la identitat dels qui els han comès, i també, si s'escau, de la notificació de la denúncia, sens perjudici del deure d'aquells d'aportar tots els elements probatoris que siguin possibles sobre el fet denunciat".
3. En el procediment sancionador en general i també en el de trànsit, cal vincular la presumpció de certesa o veracitat a la presumpció d'innocència, de manera que una persona no pot ser sancionada si no es demostra la seva responsabilitat en els fets que se li imputen. Això es tradueix, en l'àmbit sancionador, en el fet que l'Administració ha de suportar la càrrega de provar els pressupòsits de fet de la norma sancionadora que pretén aplicar.
Per tal de desvirtuar la presumpció d'innocència, no és suficient qualsevol prova, sinó que és necessari que l'Administració desplegui una activitat probatòria que acrediti que un subjecte ha comés la infracció que li vol imputar.
La càrrega de la prova correspon a l'Administració. En aquest sentit, les sentències del TC 129/2003 i 131/2003, ambdues de 30 de juny, estableixen que la càrrega de la prova correspon a qui acusa, ja que ningú no està obligat a provar la seva innocència. Continuen dient que qualsevol insuficiència en el resultat de les proves practicades ha de traduir-se en un pronunciament absolutori.
En definitiva, perquè l'Administració pugui imposar una sanció administrativa, és imprescindible que amb anterioritat hagi destruït la presumpció d'innocència de la persona que està sotmesa al procediment sancionador. Aquesta situació solament es produeix a partir d'una prova que verifiqui els fets constitutius de la infracció.
4. Pel que fa a aquest cas, cal assenyalar que tot i que en l'informe municipal tota l'actuació legal es fonamenta en la procedència legal de la denúncia, si s'examina el text que es va fer arribar a la persona interessada, es pot comprovar que el redactat és idèntic en les caselles corresponents al "precepte infringit" i la que correspon als "fets denunciats", de manera que es va reproduir en ambdues caselles l'article 15.18. de l'Ordenança municipal.
El Síndic creu que això implica que no quedi clar quin va ser el fet denunciat: si es va estacionar un vehicle en un gual correctament senyalitzat i si aquest gual es va ocupar totalment o de forma parcial, ja que de la descripció genèrica del precepte no es va passar al fet concret suposadament objecte de la sanció.
En definitiva, el Síndic indica al consistori que:
En primer lloc, amb caràcter general, no comparteix el posicionament legal de l'Ajuntament de donar per vàlida de forma absoluta i única la denúncia interposada pels agents de trànsit municipal, que nega tota possibilitat d'aportar proves que inculpin o, si escau, absolguin la persona que es troba sotmesa a un procediment sancionador de trànsit. Per això, suggereix a l'Ajuntament que revisi les argumentacions legals de l'informe municipal emès el 5 d'octubre de 2010.
I en segon lloc, amb caràcter concret, i pel que fa a l'expedient obert a nom de la persona interessada, considera que l'Ajuntament hauria hagut d'oferir alguna prova i no respondre únicament amb l'argument de la denúncia.
Així mateix, recorda que la descripció dels fets denunciats presenta unes mancances de precisió evidents, ja que en realitat no es descriuen uns fets, sinó que es transcriu literalment un precepte legal.
Finalment, recorda que no és recomanable acompanyar una ratificació de l'agent de trànsit quan han transcorregut quinze mesos des que es van produir els fets objecte de la denúncia.
Per això, el Síndic suggereix al consistori que revisi l'expedient sancionador i que el deixi sense efecte.
Posteriorment, l'Ajuntament ha tramès un escrit mitjançant el qual es ratifica en les seves actuacions administratives, que considera correctes i ajustades a dret, i en definitiva no accepta els suggeriments formulats pel Síndic.
Per tant, atès que aquesta institució ha dut a terme totes les gestions i actuacions previstes en la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges, es dóna per finalitzada la intervenció en aquest assumpte i es tanca l'expedient.