Un cop estudiat l'informe, el Síndic indica el següent:
En primer lloc, d'acord amb el que preveu l'article104 del Codi de l'advocacia catalana, de 10 de setembre de 2002, "es considera denúncia l'acte pel qual qualsevol persona posa en coneixement d'un òrgan col·legial l'existència d'un determinat fet que pot constituir infracció disciplinària d'un col·legiat". Alhora, el punt 3 preveu que "per donar curs a una denúncia, caldrà que la persona o persones que la presenten es ratifiquin davant l'òrgan competent per a la iniciació o la resolució del procediment". Del contingut de l'informe no es desprèn que es dugués a terme aquest tràmit, que hauria servit perquè la denunciant aportés la documentació o els antecedents necessaris per determinar l'admissió a tràmit de la denúncia. Sobretot quan d'entrada es diu que la denúncia estava mancada de contingut deontològic: "tot i que l'escrit de la promotora no denunciava cap infracció deontològica de cap lletrat sinó només l'impugnació de dues minutes, i ho va fer perquè en tingués coneixement". Per tant, se n'hauria pogut decretar l'arxivament sense cap més tràmit i haver notificat aquesta resolució a la persona denunciant perquè pogués interposar els recursos corresponents. Alhora, s'hauria pogut informar que la queixa no era un assumpte que pogués tramitar la comissió d'honoraris sense necessitat d'efectuar les diligències practicades i dilatar més el procediment.
En segon lloc, pel que fa a les diligències prèvies, tal com disposa l'article 105 del Codi de l'advocacia catalana, la Junta de Govern pot iniciar el procediment obrint un període d'informació previ amb caràcter preliminar si concorren les circumstàncies que justifiquen aquesta iniciació. En l'informe es recull que la Junta de Govern va decidir obrir diligències prèvies contra l'advocat. Així, consta que es va dictar resolució el 2 d’octubre de 2007, que donava trasllat a la part denunciada, la qual va presentar escrit d'al·legacions el 5 de novembre de 2007. Tanmateix, el 29 d’abril de 2008, després de sis mesos, es va comunicar a la part denunciant la resolució de la informació prèvia acordada.
En tercer lloc, pel que fa a la resolució de 29 d’abril de 2008 que decretava l'arxivament de les actuacions perquè no s’apreciava responsabilitat deontològica, el Síndic creu que no està prou motivada, atès que si bé es comunica a la persona interessada les causes d'arxivament de la seva denúncia, no se l'informa sobre la possibilitat d'interposar els recursos. Per garantir la seguretat jurídica dels administrats en matèria d'actuacions de les corporacions públiques i dels col·legis professionals, els possibles buits normatius que hi puguin haver s'han d'integrar acudint a la legislació específica que ho reguli.
Així, si bé el Codi de l'advocacia catalana no diu res respecte de la possibilitat d'interposar recurs, és d'aplicació el contingut de l'article 67.1 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. Igualment, resulta aplicable al supòsit de fet plantejat el contingut de l'article 54 de la Llei 30/1992 respecte al deure de motivar. D'acord amb la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional, la motivació ha de ser-hi perquè les persones interessades en tinguin coneixement i perquè puguin defensar els seus drets, de la mateixa manera que s'ha de donar amb l'amplitud necessària per a aquesta finalitat, perquè només expressant les al·legacions que justifiquin la decisió és quan la persona interessada pot al·legar tot el que convingui per a la seva defensa, sense subsumir en la manifesta indefensió que proscriu l'article 24.1 de la Constitució espanyola, extensible a les resolucions administratives (sentència del Tribunal Constitucional de 16 de juny de 1982). En el mateix sentit es pronuncia el Tribunal Suprem en reiterades sentències en les quals reafirma que és mitjançant la motivació dels seus actes que l'Administració pública serveix els interessos generals, sense que tal motivació es pugui complir amb fórmules convencionals, sinó donant la raó plena del procés lògic i jurídic que determini la decisió.
I finalment, en aquest cas, la resolució d'una denúncia que ha finalitzat amb l'arxivament de la informació prèvia s'ha portat fins a l'extrem que han passat gairebé un any i cinc mesos des del moment de la denúncia. Per tant, el Síndic suggereix, malgrat que s’hagi exhaurit el termini per presentar els recursos legalment previstos, que s'estudiï iniciar el procediment per declarar la possible nul·litat o anul·labilitat de la resolució dictada, d'acord amb el que preveuen els articles 62 a 67 de la Llei 30/1992, i que es doni audiència al despatx afectat.