La persona interessada, interna del Centre Penitenciari Brians I, es queixa del tracte que va rebre per part d'una funcionària del mòdul 2, on havia estat internada i on haurà de tornar. Exposa que té por que els maltractaments es reprodueixin.
Exposa que mantenia des de feia temps una relació sentimental amb una altra reclusa, actualment interna al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona. El febrer de 2011 se li va obrir un expedient informatiu per maltractaments psicològics envers la seva parella. Segons sembla, es va demanar a la parella de la persona interessada i a les seves companyes de cel·la que signessin una acta de compareixença conforme la maltractava, a la qual cosa es van negar.
El dia 21 de febrer de 2011 finalment van regressar la promotora al Departament Especial, i la Comissió Disciplinària va acordar imposar-li una sanció per haver-se barallat amb la seva parella, tot i que hi ha una declaració adreçada al jutge de vigilància penitenciària segons la qual els fets imputats no són certs.
En vista del contingut de l'informe elaborat per la Direcció General de Serveis Penitenciaris, el Síndic fa les consideracions següents:
Pel que fa als fets que van ocórrer el 21 de febrer de 2011, l'informe posa de manifest que la interna va ser sancionada disciplinàriament i per unanimitat per una falta molt greu per agredir a la seva companya sentimental. Per aquests fets, la interna va ser sancionada amb vuit dies d'aïllament, sanció que el jutge va reduir a tres dies perquè va estimar parcialment un recurs de la reclusa en el sentit que va interpretar que els fets van consistir en una baralla acceptada mútuament i que era reprovable l'actuació de les dues recluses.
Tot i això, només va ser sancionada la promotora de la queixa, i el Síndic considera que s'hauria pogut buscar una alternativa per resoldre el conflicte existent en aquell moment entre les dues recluses. L'informe emès per la Direcció General assenyala que les funcionàries van intervenir per pacificar l'assumpte, però en el relat de fets de l'acord sancionador no figura cap referència a aquesta actuació per part de les funcionàries.
A més, malgrat que la sanció havia estat reduïda a tres dies, la reclusa va complir indegudament cinc dies de més sense que s'hagués previst cap mecanisme per compensar el temps de més que va romandre en aïllament provisional.
Per tant, el Síndic recorda al Departament de Justícia el contingut de l'article 44 de la Llei orgànica general penitenciària que determina la suspensió de l'execució de les sancions mentre no es resolgui el recurs interposat en via judicial ordinària. Si bé és cert que l'apartat tercer d'aquest article preveu una excepció a aquesta regla, en el sentit que permet l'execució immediata de les sancions imposades en casos d'indisciplina greu i quan per les circumstàncies del supòsit el càstig no es pugui demorar, també és cert que la darrera decisió sobre si les circumstàncies concretes del cas mereixen aquesta excepcionalitat correspon a la Comissió Disciplinària, a qui sorprenentment la normativa no dóna cap indicació orientativa addicional. Per aquest motiu, i atesa la càrrega lesiva que tenen les sancions d'aïllament en cel·la, s'ha de tenir en compte el seu caràcter excepcional.
L'informe emès també posa de manifest que la promotora de la queixa disposa d'una declaració signada per onze internes segons la qual no van presenciar cap acte de maltractament envers la seva parella.
Finalment, pel que fa al suposat tracte irrespectuós i amenaçador al qual al·ludeix la promotora, l'informe fa constar que no s'ha acreditat aquest tema i que ella tampoc no ha formulat queixa o denúncia pels canals reglamentaris perquè s'investigués aquesta qüestió.
Sens perjudici de les consideracions anteriors, en vista de l'estat actual de l'expedient de la promotora de la queixa, el Síndic dóna per closes les actuacions iniciades en aquest assumpte.