El promotor mostra la seva disconformitat amb la resolució de data 9 d'abril de 2010 del Departament de Medi Ambient i Habitatge (en endavant DMAH), per la qual es declara la inadmissió de la reclamació de responsabilitat patrimonial que va presentar el passat 22 de gener de 2010.
La persona interessada explica que va presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial contra la resolució de 9 de febrer de 2009 del Servei d'Avaluació i Qualificació de l'Habitatge Protegit, de reconeixement d'ajuts per a l'adquisició d'habitatge usat.
En el fonament de dret tercer d'aquesta resolució de 9 d'abril de 2010, es posa de manifest que la reclamació presentada és extemporània. No obstant això, i llevat d'alguna mena d'error, no s'aprecia aquesta circumstància. En concret, s'indica que la resolució de 9 de febrer de 2009 va ser lliurada en mà a la persona interessada en data 12 de febrer de 2009 i, segons assenyala el DMAH, el termini d'un any per poder reclamar finalitzava el 12 de gener de 2010, data que no és correcta, atès que el termini d'un any finalitzava en tot cas el 12 de febrer de 2010.
Per aquest motiu, ja que la reclamació es va formular el 22 de gener de 2010, es va presentar dins del termini d'un any legalment establert.
D'altra banda, en aquesta resolució, el DMAH entén que l'actuació del particular ha trencat la relació de causalitat que hi ha d'haver entre el fet i el dany produït perquè es doni la responsabilitat patrimonial de l'Administració pública.
El DMAH indica que s'ha pogut comprovar que la reclamació es va presentar dins del termini d'un any legalment establert, però que la mateixa resolució va entrar en el fons de l'assumpte i va fonamentar i motivar adequadament que no es donaven la resta de requisits que han de concórrer perquè s'atorgués la responsabilitat patrimonial. Aquest departament manifesta que l'actuació del reclamant havia estat decisiva en el fet que els ajuts per a l'adquisició de l'habitatge es resolguessin al cap de tres anys de presentar la sol?licitud, ja que malgrat els tres requeriments efectuats per l'Administració, el promotor no va presentar dins del termini la documentació que se li va requerir, concretament la declaració de l'impost de la renda de les persones físiques (en endavant IRPF) de l'any 2004.
No obstant això, de l'estudi detallat de la documentació facilitada pel promotor de la queixa, el Síndic constata els següents punts:
En primer lloc, la sol·licitud inicial és de data 27 de març de 2006. Així, per escrit de data 16 de juny de 2006, el DMAH va requerir el sol·licitant perquè aportés la documentació que mancava, en concret, l'aportació del contracte o escriptura de compravenda, la declaració de l'IRPF de l'any 2004 i un plànol acotat amb la superfície útil total.
En data 6 de juny de 2010, la persona interessada va aportar la documentació sol·licitada, a excepció de la declaració de l'IRPF de l'any 2004.
Per aquest motiu, novament en data 13 de juny de 2006, el DMAH va tornar a requerir el sol·licitant perquè aportés la declaració de l'IRPF de l'any 2004.
En resposta, el 30 de juny de 2006, el promotor va presentar un certificat de la Delegació de l'Agència Tributària de Badalona, segons el qual no constava que hagués presentat declaració de l'IRPF ni cap sol·licitud de devolució corresponents al 2004.
Així doncs, s'entén que amb aquest certificat el promotor de la queixa donava resposta a l'últim requeriment que se li havia efectuat, en quedar demostrat que no disposava de declaració de l'IRPF de l'any 2004.
Malgrat això, el 7 de juliol de 2006, el DMAH va tornar a demanar-li que aportés la declaració de l'IRPF de l'any 2004.
El 22 de novembre de 2006, el DMAH va comunicar a la persona interessada la paralització del seu expedient per no haver aportat aquella documentació, amb l'advertiment de la caducitat i l'arxivament de l'expedient, si en un termini de tres mesos no aportava la documentació.
Com a resposta a aquesta sol·licitud, el 10 de gener de 2007, la persona interessada va presentar un escrit en què posava de manifest que l'any 2004 no va fer declaració de la renda, atès que no hi estava obligat per qüestió dels ingressos obtinguts.
Així, el contingut d'aquest escrit de data 10 de gener de 2007 no coincideix amb el que el DMAH assenyala en l'apartat 8 de l'exposició de fets de la resolució d'inadmissió de la reclamació de responsabilitat patrimonial.
En concret, s'indica que, el dia 10 de gener de 2007, la persona interessada va efectuar una compareixença a la Direcció General d'Habitatge, en què va manifestar que aportaria la documentació quan la tingués i sol·licitava que no es paralitzés l'expedient.
Per aquest motiu, el promotor, en data 21 de gener de 2009, dos anys més tard, va demanar que es revisés la seva sol·licitud, tot al·legant que en data 30 de juny de 2006 havia aportat la documentació que el DMAH li sol·licitava, tal com ha quedat constatat.
Finalment, mitjançant la resolució de data 9 de febrer de 2009, el DMAH va reconèixer al sol·licitant els ajuts per a l'adquisició de l'habitatge usat, la qual cosa se li va notificar en data 12 de febrer de 2009.
Així doncs, de tot el que s'ha exposat, es desprèn que des del 30 de juny de 2006, data en què la persona interessada va aportar la documentació sol·licitada, fins que es dicta la resolució en data 9 de febrer de 2009, es va produir inactivitat de l'Administració, la qual cosa va provocar al promotor uns danys quantificats econòmicament.
Per aquest motiu, el Síndic entén que el nexe causal entre els fets i el funcionament normal o anormal d'un servei públic s'ha de dilucidar en el marc del procediment legalment establert, que la persona interessada ja ha incoat i que correspon instruir i resoldre al DMAH.
Per tant, el Síndic suggereix que es retrotreguin les actuacions efectuades i s'admeti a tràmit la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada pel promotor.