El Síndic ha obert una actuació d'ofici per estudiar la utilització que els Mossos d'Esquadra fan de les anomenades ?bales de goma?, utilitzades per al control de manifestacions, amb risc greu i imprevisible per a les persones.
Un cop estudiada aquesta qüestió, el Síndic n'extreu les conclusions següents:
- Les pilotes de goma tenen la consideració d'armes ?menys letals?, però la literatura científica i el testimoni avalat i documentat de les víctimes o familiars posen de manifest les greus lesions corporals irreversibles que poden provocar en òrgans vitals, que, fins i tot, poden causar la mort.
- Les pilotes de goma són una munició de tipus aleatori, ja que quan es disparen no tenen una trajectòria certa. El vol és totalment arbitrari, imprevisible i, per tant, imprecís. En aquestes condicions és difícil controlar quin n'és l'impacte final, de manera que augmenta la probabilitat d'impacte contra qualsevol part del cos o fins i tot contra persones situades fora de l'aldarull.
- Si bé la regla general és que els llançaments de pilotes de cautxú s'han de fer a una distància mínima de 50 metres, hi ha la possibilitat de llançar a menys distància i directament contra els violents en casos d'agressions contra els policies. En aquests supòsits, entre la tensió i l'acalorament del moment, es posa de manifest la dificultat per calcular aquesta distància amb el consegüent risc que l'excepció es pugui convertir en la regla.
- Hi ha jurisprudència que declara provats els danys irreparables que causen aquests projectils i les conseqüències que es deriven de rebre'n un impacte.
- Si bé s'incideix que els llançaments de pilotes s'han de dirigir a la part inferior del cos (cuixes i cames), és una realitat que quan algú sent un tret té la tendència ajupir-se, de manera que s'incrementa el risc de rebre'n un impacte a la cara.
- Hi ha defensors i detractors sobre l'ús de les pilotes de goma sense que a hores d'ara s'hagi elaborat un estudi que faci una anàlisi global i de dret comparat sobre l'ús d'aquest material per part de les unitats antiavalots dels països del nostre entorn.
- En l'àmbit de l'ús d'armes i eines policials es tracta d'escollir i utilitzar les que siguin capaces de reduir al màxim el risc de mort o de patir lesions, inherents a l'ús i les característiques d'aquests materials.
- La funció policial és difícil i complicada de gestionar en supòsits d'alteracions greus d'ordre públic, però alhora es fa necessària per assegurar i protegir els ciutadans i els mateixos agents. En aquests supòsits, doncs, cal extremar les garanties de l'ús que es faci d'aquests materials.
- Les actuacions policials, per molt revestides de legitimitat que estiguin, s'han de subjectar en tot moment als principis de congruència, oportunitat i, sobretot, proporcionalitat, previstos en la Llei de Policia i, per tant, de compliment obligat.
- La introducció del nou llançador de 40 mil·límetres no és una substitució de l'escopeta policial, sinó que l'ús que s'ha previst és complementari i previ a l'ús de les pilotes de goma. De la lectura del PNT, no se'n desprèn amb claredat el moment i l'odre d'actuació que s'ha de seguir a l'hora d'utilitzar-lo.
- El PNT preveu el llançament de salves i la distància mínima que s'ha de respectar, però no en concreta el nombre, que segons la informació de la Direcció General de la Policia, ha de ser tres.
- Per facilitar una atenció sanitària immediata, tant als ciutadans que es vegin lesionats com als mateixos agents, cal que cada unitat antiavalot vagi acompanyada d'una ambulància del SEM. Si bé en els darrers dispositius s'observa que hi van incorporades, el PNT no preveu res sobre aquesta qüestió.
- Una de les novetats en el marc de la Direcció General de la Policia ha estat la creació, tal com havia suggerit el Síndic de Greuges en la resolució sobre el desallotjament de la plaça Catalunya el 27 de maig de 2011 (AO 03148/2011), d'una unitat de mediació que actualment correspon a la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació. Per la naturalesa i les funcions d'aquesta comissaria en l'àmbit de les concentracions i manifestacions, s'hauria de preveure i concretar-ne la participació en el PNT.
Fetes aquestes consideracions, el Síndic fa els suggeriments següents al Departament d'Interior:
1. Que en els dispositius policials davant de concentracions i manifestacions s'insisteixi en la pràctica de la mediació que faci compatible l'exercici del dret de reunió dels assistents amb el de la protecció de la seguretat ciutadana.
2. Que s'estudiï l'increment del nombre d'efectius de les actuacions policials en concentracions i manifestacions, per acompanyar i reforçar en tot moment els grups especials d'intervenció davant possibles situacions d'alteració de l'ordre públic i evitar fer ús d'aquest material antiavalot.
3. Que es revisi la formació que reben els agents de les unitats especials que poden fer ús del material antiavalot per adequar-lo i millorar-lo.
4. Que es revisi el procediment de treball PNT 217/03/11 per adequar-lo als paràmetres següents:
- Establir un ordre d'actuació clar i enumerat amb els passos o fases que s'han de seguir en l'ús de material antiavalot per a la dissolució d'una concentració o manifestació.
- Especificar el nombre de salves que s'han de llançar amb caràcter previ a l'ús de les armes policials.
- Preveure el nombre i la participació de les ambulàncies que acompanyen els dispositius policials en els supòsits previstos en el protocol.
- Incorporar un apartat relatiu a la participació de la Unitat de Mediació en l'Àrea de la Brigada Mòbil o ARRO.
5. Que el Departament d'Interior estableixi una moratòria en l'ús de les pilotes de goma. Aquesta suspensió preventiva hauria de fer-se extensiva fins que el Govern lliuri al Parlament de Catalunya l'informe que li va sol·licitar sobre l'ús de les pilotes de goma i aquest es pronunciï.
6. Que s'informi el Síndic de Greuges sobre si s'ha fet algun estudi respecte de l'ús de material antiavalot que es fa per part de les unitats especialitzades d'altres cossos policials i les conclusions a les quals s'ha arribat.