L'Ajuntament de Navàs i del Departament d'Educació trameten la informació sol·licitada pel Síndic.
Aquests informes, que aporten les dades d'alumnat total, alumnat amb NEE i alumnat estranger escolaritzat als dos centres, un públic i l'altre concertat, posen de manifest que, en termes generals, l'escolarització al municipi es produeix de forma força equilibrada.
En aquest sentit, convé constatar que el curs 2009/2010 l'escola Sant Jordi tenia dues línies amb 376 alumnes, 44 dels quals amb NEE (11,7%) i 44 dels quals de nacionalitat estrangera (11,7%), mentre que l'escola Sant Josep tenia una línia amb 201 alumnes, 20 dels quals amb NEE (10,0%) i 20 dels quals de nacionalitat estrangera (10,0%).
Addicionalment, també segons les dades del curs 2009/2010, es constata que l'escola Sant Josep ha anat assumint més corresponsabilitat pel que fa a l'escolarització de l'alumnat amb NEE. A primària, per exemple, l'escola Sant Josep tenia 5 alumnes amb NEE (3,9%) i 5 alumnes de nacionalitat estrangera (3,9%) sobre un total de 127 alumnes matriculats, mentre que l'escola Sant Jordi tenia 23 alumnes amb NEE (9,2%) i 22 alumnes de nacionalitat estrangera (8,8%) sobre un total de 250 alumnes matriculats. En canvi, a educació infantil de segon cicle, l'escola Sant Josep tenia 15 alumnes amb NEE (20,3%) i 15 alumnes de nacionalitat estrangera (20,3%) sobre un total de 74 alumnes matriculats, mentre que l'escola Sant Jordi tenia 21 alumnes amb NEE (16,7%) i 22 alumnes de nacionalitat estrangera (17,5%) sobre un total de 126 alumnes matriculats.
Més enllà d'aquesta anàlisi general o per etapes, també és cert que hi ha força diversitat interna pel que fa als diferents nivells educatius. El curs 2009/2010, per exemple, a P4, l'escola Sant Jordi tenia el 28,2% d'alumnat amb NEE, mentre que a l'escola Sant Josep aquesta proporció era del 12,0%, i a P5, i de forma inversa, l'escola Sant Jordi tenia el 9,3% d'alumnat amb NEE, mentre que aquest percentatge a l'escola Sant Josep era del 30,4%. Aquests desequilibris també es fan presents si analitzem la distribució de l'alumnat de nacionalitat estrangera per nivells educatius.
En aquest sentit, el Síndic recorda que és important destacar que el deure de promoure una distribució equitativa de l'alumnat amb NEE no només fa referència al conjunt del centre, sinó també a cadascun dels diferents nivells educatius. Per això, suggereix al Departament d'Educació, i també a l'Ajuntament de Navàs, que tingui en compte aquesta valoració a l'hora de gestionar els futurs processos d'admissió d'alumnat al municipi.
En qualsevol cas, i pel que fa al procés d'admissió corresponent al curs 2010/2011, val a dir que aquest desequilibri no es produeix. De fet, es constata que el nombre total d'alumnat amb NEE ha estat de 6 (5 derivats de situacions socioeconòmiques o socioculturals desafavorides i 1 per nova incorporació al sistema educatiu), 4 dels quals han estat assignats a l'escola Sant Jordi, que té dues línies, i 2 dels quals han estat assignats a l'escola Sant Josep, que té una línia.
Fetes aquestes consideracions, la persona interessada manifestava la seva preocupació sobre una presumpta modificació de la reserva de places i dels criteris per dictaminar les NEE, que hauria derivat en una disminució de les places reservades i del nombre d'alumnat amb aquest dictamen.
D'una banda, el Departament d'Educació manifesta que la reserva no s'ha modificat, i que aquest canvi de criteris no s'ha produït, de manera que la detecció d'aquestes necessitats es fa com fins ara, de manera coordinada entre els serveis socials municipals, l'equip d'atenció psicopedagògica (en endavant EAP) i la comissió de garanties d'admissió. Segons l'informe rebut, aquests serveis no tenen cap fonament per qualificar com a alumnat amb necessitats educatives específiques els alumnes que no tenen dictamen.
D'altra banda, però, també és cert que, en relació amb el curs 2009/2010, en el qual hi havia 11 alumnes amb dictamen de NEE a P3, en el curs 2010/2011 aquest nombre s'ha reduït a 6.
Sigui quina sigui la raó d'aquesta reducció, i sense haver trobat indicis d'actuació irregular per part de l'Administració educativa en relació amb aquest assumpte, el Síndic recorda la importància d'aprofitar els diferents instruments per combatre la segregació escolar que preveu la normativa vigent, específicament el Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics, entre els que destaca la reserva de places per a alumnat amb NEE.
L'estudi de les diferents queixes rebudes sobre segregació escolar al nostre país constaten diversos dèficits relacionats amb l'ús de la reserva de places.
Un dels dèficits més comuns en nombrosos municipis fa referència a una infradotació de places reservades en funció de la quantitat d'alumnat amb NEE resident a la zona, fet que no permet combatre la concentració d'aquest alumnat en determinats centres. Per això, l'article 19 de l'esmentat decret preveu que "Per afavorir la integració i la distribució equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, s'estableix amb caràcter general una reserva de dos llocs escolars per grup (...)", i que "Els directors i les directores dels serveis territorials del Departament poden modificar el nombre de llocs escolars reservats en una àrea d'escolarització, escoltada la comissió d'escolarització i els centres afectats, exclusivament quan el que s'estableix amb caràcter general en el punt anterior no permeti una resposta educativa adequada a les necessitats de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, tenint en compte els dictàmens o els informes d'escolarització dels equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) o bé els informes dels serveis socials, dels serveis municipals i de la inspecció educativa que s'elaborin amb aquesta finalitat.".
D'acord amb l'ordenament jurídic vigent, es pot considerar que, en general, l'instrument de la reserva de places està ben utilitzat si el nombre de places reservades establertes en un determinat territori és equivalent al conjunt de la demanda escolar amb NEE, i si cap centre d'aquest territori escolaritza una proporció d'alumnat amb NEE superior a la reserva de places feta.
En aquest sentit, i en positiu, val a dir que Navàs disposa d'una reserva de 5 places per grup a P3, de 15 en total, per sobre del que preveu la normativa, nombre suficient per donar cobertura a l'alumnat amb necessitats educatives específiques escolaritzat al municipi, i també que la distribució en el procés d'admissió corresponent al curs 2010/2011 ha estat equitativa.
El segon dèficit relativament freqüent en nombrosos municipis fa referència a la manca de polítiques actives d'acompanyament de l'alumnat amb NEE dels centres amb més concentració d'aquestes necessitats cap a altres centres amb menys concentració. Municipis com Mataró, Vic o Olot, per exemple, amb nivells baixos de segregació del seu sistema educatiu malgrat l'elevada presència d'alumnat nouvingut, han aconseguit una distribució equitativa de l'alumnat amb NEE, en part gràcies a l'establiment d'una reserva de places superior al que preveu la normativa, però gràcies també a les polítiques actives d'acompanyament d'aquesta demanda escolar cap a aquells centres que, si bé no han estat sol·licitats per les seves famílies, no cobreixen les places reservades.
En aquest sentit, en el cas de Navàs, convé destacar que, si bé hi ha un equilibri en la composició social dels centres (per nacionalitat i per NEE) pel que fa a l'alumnat total matriculat, les dades per nivells educatius exposades posen de manifest desigualtats importants per nivells educatius, la qual cosa podria indicar que en algun dels processos d'admissió d'alumnat de cursos anteriors no s'han adoptat aquestes mesures d'acompanyament actiu.
Des d'aquest punt de vista, el Síndic suggereix que el Departament d'Educació garanteixi la redistribució d'aquest alumnat amb NEE entre els centres en cadascun dels futurs processos d'admissió, sense excepció.
I finalment, el tercer dèficit més comú té a veure amb mancances en la detecció i en la realització de dictàmens de les NEE per part dels serveis municipals, els serveis educatius o els centres escolars, o bé amb valoracions "restrictives" de les NEE per part d'aquests serveis.
En relació amb aquest assumpte, la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, en l'article 81, estableix que "s'entén per alumnes amb necessitats educatives específiques: a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials, que són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o els que pateixen malalties degeneratives greus; b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.".
En aquesta mateixa línia, el Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics, preveu en l'article 18 que "es considera alumnat amb necessitats educatives específiques, a l'efecte de la seva admissió en els centres, el que per raons socioeconòmiques o socioculturals requereixi una atenció educativa específica, el de nova incorporació al sistema educatiu, en el cas que per la seva competència lingüística o pel seu nivell de coneixements bàsics requereixi una atenció educativa específica, i aquell que té necessitats educatives especials, és a dir, l'alumnat afectat per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, o que manifesta trastorns greus de personalitat o de conducta, o malalties degeneratives greus".
Si bé el Síndic comparteix amb el Departament d'Educació que la determinació de les NEE ha de respondre a una valoració tècnicament fonamentada de caràcter psicopedagògic i social per part de professionals especialistes, també considera que aquestes necessitats es poden entendre de manera restrictiva (necessitats que, per donar-hi resposta, requereixen dispositius educatius formals específics, com pot ser una adaptació curricular o una aula d'acollida, per exemple), o de manera més comprensiva (necessitats que, per donar-hi resposta, i per garantir la seva òptima escolarització, requereixen pràctiques específiques de caràcter pedagògic i socioeducatiu, com ara un seguiment educatiu més intensiu per part del professorat o una vinculació especial del centre amb la família). Aquestes NEE, que no necessàriament responen a dèficits o a problemes socials i educatius estructurals (desconeixement de la llengua vehicular, situacions de pobresa severa, etc.), també requereixen que l'escola articuli respostes específiques.
Tal com ja s'ha indicat en altres ocasions al Departament d'Educació, si bé el Síndic comparteix amb l'Administració educativa que l'alumnat de determinats orígens socials (immigrat, ètnic, etc.) amb trajectòries escolars normalitzades no ha de ser considerat alumnat amb NEE, també és cert que l'origen social, associat sovint a desavantatges socioeconòmics i socioculturals, és la principal font de desigualtat educativa, i que combatre aquestes desigualtats passa per intensificar els esforços en detectar aquestes necessitats (i desigualtats) i per garantir el seu acompanyament específic al llarg de tota l'escolaritat. Per tant, el Síndic suggereix que evitar la concentració de l'alumnat amb desigualtats d'oportunitats educatives en determinats centres garanteix millor la seva atenció específica.
En altres ocasions el Síndic també ha insistit al Departament d'Educació sobre els efectes negatius que genera la segregació sobre la millora de l'èxit escolar dels infants i joves, especialment d'aquells que procedeixen d'entorns socials més precaritzats i menys orientats envers l'escola. La relació d'aquests infants i joves amb altres realitats socials i educatives més capitalitzades representa una oportunitat d'entrar en contacte amb altres formes de valorar i viure l'escola i de projectar-se escolarment en el futur. La recerca sociològica demostra que l'heterogeneïtat social interna dels centres, més que perjudicar els ritmes d'aprenentatge dels alumnes amb millor rendiment, com sovint creuen les famílies d'aquests, beneficia el rendiment de l'alumnat amb menys oportunitats educatives.
Precisament, i atès que les dinàmiques de segregació no només estan relacionades amb les NEE en sentit estricte sinó també amb altres NEE de caràcter socioeconòmic i sociocultural (per raó d'origen immigrat, ètnic, de classe social, etc.), i que aquestes dinàmiques també s'han de combatre amb els instruments que disposa la política educativa, el Síndic considera que la reserva de places, que és un dels mecanismes principals de què disposa l'Administració per combatre aquesta segregació, ha de ser aprofitada per promoure l'equitat en la distribució de qualsevol tipus de necessitat educativa que requereixi d'una atenció específica.
D'acord amb aquesta reflexió, el Síndic suggereix al Departament d'Educació que estableixi mesures en coordinació amb els equips d'assessorament psicopedagògics, els equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (professionals LIC), els serveis socials municipals i els centres escolars per tal d'aprofitar la reserva de places com a instrument per a la distribució equitativa de la desigualtat educativa.
Addicionalment, el Síndic demana al Departament d'Educació segons quins criteris tècnics determina que un alumne presenta NEE.
Segons les informacions que consten, properament el Departament d'Educació desplegarà l'article 48.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, essencial per combatre la segregació escolar, que preveu que "l'Administració educativa ha d'establir territorialment la proporció màxima d'alumnes amb necessitats educatives específiques que poden ésser escolaritzats en cada centre en l'accés als nivells inicials de cada etapa i, si escau, la reserva de llocs escolars que, com a mínim, cal destinar-los. Aquesta reserva es pot mantenir fins al final del període de preinscripció i matrícula, el qual no pot anar més enllà de l'inici de curs". Per tant, el Síndic demana al Departament d'Educació que es tinguin en compte aquestes consideracions en el marc d'aquest desplegament, i que s'informi sobre la previsió i el procediment per desplegar aquestes proporcions màximes.