La institució de la responsabilitat patrimonial de l'Administració, constitucionalment reconeguda en l'article 106.2 de la Constitució i legalment desplegada per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, determina l'obligació de rescabalar de les lesions que pateixin els particulars en qualsevol dels seus béns i drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics i exceptuant-ne els casos força major.
En el cas de l'Administració local, l'article 54 de la Llei 7/1985, de de 2 d'abril, reguladora de bases de règim local, i l'article 174 del decret legislatiu, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, estableix que ?els ens locals responen directament dels danys i els perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics en els termes establerts per la legislació general sobre responsabilitat administrativa?.
En el cas objecte de la reclamació es compleixen els requisits que donen lloc al rescabalament dels danys produïts al vehicle de la persona interessada com a conseqüència de la caiguda d'un arbre a la via pública, atès que es reconeix l'existència del dany real, efectiu, individualitzat i econòmicament avaluable.
No hi ha dubte tampoc de la inexistència d'una força major que l'Administració pugui invocar a l'efecte d'atribuir la caiguda de l'arbre a unes condicions climatològiques excepcionals i especialment adverses.
Es qüestiona, però, l'existència del nexe causal entre els danys produïts per la caiguda de l'arbre i el funcionament dels serveis públics, i això és perquè es posa l'accent en el fet que l'Administració va complir el programa de gestió de l'arbrat viari.
El Síndic entén que determinar si el dany ha estat ocasionat per l'activitat administrativa és una valoració que ha de fer l'administració contra qui es reclama, a partir de les proves aportades al procediment, i que el Síndic no pot substituir l'Administració en aquesta valoració. Només quan es constata que les motivacions ofertes per l'Administració no s'ajusten als paràmetres que ha establert la jurisprudència per determinar que el dany ha estat causat per l'Administració el Síndic pot qüestionar la seva decisió.
En aquest cas, cal tenir en compte que, si bé per disposició legal s'exclou la responsabilitat de l'Administració en els supòsits de força major, la jurisprudència ha examinat amb deteniment els casos en què les caigudes s'han produït sense causa aparent, en què no queda exclosa la responsabilitat de l'Administració local en tant que titular de la via i responsable de mantenir-la en les condicions adequades de seguretat
Així, atès que no consta que en el lloc en què van passar els fets estigués prohibit l'estacionament, i tenint en compte que l'accident efectivament es va produir i que s'ha descartat l'existència d'una força major, cal tenir per provada l'existència d'un nexe causal entre el dany i el funcionament normal del servei de conservació manteniment de l'arbrat de la via pública, que forma part de les competències locals a què es refereix l'article 25.2.d) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril de bases del règim local.
Així doncs, el Síndic demana a l'Ajuntament de Barcelona que doni les ordres oportunes per revocar la resolució de desestimació de la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per la persona interessada.