La persona interessada manifesta el seu desacord amb el fet que la primera notícia que ha tingut sobre la presumpta comissió d'una infracció de trànsit va ser la notificació d'una provisió de constrenyiment de l'Oficina de Recaptació Municipal de l'Ajuntament de Granollers, en data 23 d'abril de 2010, contra la qual va presentar un escrit en data 26 d'abril.
La promotora explica que la infracció es va cometre en data 17 de febrer de 2009, d'acord amb la notificació de la provisió de constrenyiment tramesa.
L'Ajuntament de Granollers comunica que les notificacions infructuoses, tant de la denúncia com de la resolució de l'expedient sancionador, es van dur a terme en el domicili de la persona interessada de les Franqueses del Vallès, que constava al seu moment al Registre de Conductors i Vehicles, segons la consulta formulada a l'arxiu de la Direcció General de Trànsit.
També indica que tant la incoació de l'expedient sancionador com la resolució sancionadora es van publicar en forma edictal al Butlletí Oficial de la Província, en dates 16 de maig i 6 d'agost de 2009, respectivament.
Davant d'aquesta informació, el Síndic recorda que no consta que el consistori dugués a terme cap actuació per esbrinar un altre domicili de la persona interessada diferent d'aquell en què el servei de Correus va fer constar que es trobava absent, fins a la notificació de la provisió de constrenyiment. Per això, recorda que la jurisprudència reiteradament estableix que "[...] entre las garantías del artículo 24 CE que son de aplicación al procedimiento administrativo sancionador están los derechos de defensa y a ser informado de la acusación, cuyo ejercicio presupone que el implicado sea emplazado o le sea notificada debidamente la incoación del procedimiento, pues sólo así podrá disfrutar de una efectiva posibilidad de defensa frente a la infracción que se le imputa previa a la toma de decisión y, por ende, que la Administración siga un procedimiento en el que el denunciado tenga oportunidad de aportar y proponer las pruebas que estime pertinentes y de alegar lo que a su derecho convenga", d'acord amb la Sentència del Tribunal Constitucional (en endavant STC) 226/2007, de 2 d'octubre.
Igualment, la STC 158/2007, de 2 de juliol, ha destacat que "la exigencia de procurar el emplazamiento o citación personal de los interesados, siempre que sea factible, por lo que el emplazamiento edictal constituye un remedio último de carácter supletorio y excepcional, que requiere el agotamiento previo de las modalidades aptas para asegurar en el mayor grado posible la recepción de la notificación por el destinatario de la misma, a cuyo fin deben de extremarse las gestiones en averiguación del paradero de sus destinatarios por los medios normales, de manera que la decisión de notificación mediante edictos debe fundarse en criterios de razonabilidad que conduzcan a la certeza, o al menos a una convicción razonable, de la inutilidad de los medios normales de citación".
Més concretament, pel que fa als supòsits de notificació edictal en procediments sancionadors en matèria de trànsit, el Tribunal esmentat ha posat de manifest que "[...] incluso en los casos en que resulte frustrada la posibilidad de notificación personal en el domicilio que figure en el Registro de Vehículos, corresponde a la diligencia mínima exigible a la Administración sancionadora, antes de acudir a la vía edictal, el intentar la notificación en el domicilio que aparezca en otros registros públicos y al que, con la mayor normalidad, se dirigen después las actuaciones en vía ejecutiva administrativa".
Així doncs, el Síndic considera que l'Ajuntament va vulnerar el dret de la promotora a la defensa i a ser informada de l'acusació, atès que no consta que, malgrat que les notificacions es practiquessin infructuosament en el domicili del Registre de Vehicles, l'Administració dugués a terme abans de la notificació de la provisió de constrenyiment cap altra actuació indagatòria d'un domicili alternatiu a efectes de notificació per tal de garantir el dret de defensa de la persona interessada. En conseqüència, suggereix que l'Ajuntament doni les ordres oportunes per tal que s'anul·li la resolució administrativa sancionadora i que, si ja se n'ha fet efectiu l'import, ordeni la devolució a la persona interessada dels ingressos indegudament percebuts.
Posteriorment, l'Ajuntament ha tramès un informe del qual es desprèn que el suggeriment del Síndic s'ha desestimat expressament per considerar que les actuacions del consistori pel que fa a les notificacions dels tràmits del procediment sancionador s'han ajustat a dret.
Atès que el Síndic ha dut a terme totes les actuacions al seu abast per tal de resoldre la queixa exposada per la promotora, es posa fi a la seva intervenció en aquest assumpte.