El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el requeriment de pagament que li ha estat notificat amb relació a un expedient sancionador per una sanció de trànsit.
El promotor exposa que el 16 de desembre de 2010 li van notificar a l'acte una denúncia per conduir utilitzant dispositius de telefonia mòbil que requereixen intervenció manual del conductor. La persona interessada va pagar l'import de la sanció amb reducció que s'indicava a la butlleta de denúncia, 40 euros, el 20 de desembre de 2010.
Posteriorment, la persona interessada va rebre una notificació del Servei Català de Trànsit amb relació a l'expedient sancionador esmentat, en la qual s'indicava que l'import de la multa no havia estat abonat durant el procediment, que la infracció havia esdevingut ferma i que, per tant, corresponia al denunciat pagar en concepte de sanció la quantitat de 160 euros.
La persona interessada manifesta que va formular un recurs de reposició contra el requeriment de pagament, ja que considera que dins del termini legalment establert va pagar els 40 euros de la sanció que s'indicava a la butlleta de denúncia.
Amb relació a aquest assumpte, el Síndic fa avinents al Departament d'Interior les consideracions següents:
En primer lloc, l'article 65.4 g) de la Llei de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovada pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, estableix que conduir utilitzant dispositius de telefonia mòbil que requereixen intervenció manual del conductor és una infracció greu, i l'article 67 de la Llei determina que aquesta infracció és sancionada amb una multa de 200 euros.
En segon lloc, i d'acord amb el que estableix l'article 79 de la Llei de trànsit, a aquesta infracció li és d'aplicació el procediment abreujat i, per tant, la persona interessada pot pagar la multa amb reducció del 50% dins dels vint dies naturals següents a la notificació de la denúncia. En aquest cas, l'import que caldria pagar amb reducció seria de 100 euros.
En tercer lloc, a la butlleta de la denúncia es va indicar que l'import que calia pagar era de
40 euros; per tant, ens trobem davant d'un error material.
Amb relació a la rectificació d'errors, l'article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que les administracions públiques poden rectificar d'ofici o a instància de les persones interessades els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes.
Ara bé, en aquest cas, no s'ha dut a terme la rectificació d'errors previst a la norma, sinó que s'ha iniciat el procediment d'execució contra la persona interessada, adduint que no ha pagat la sanció dins del termini establert ni ha presentat al·legacions, i sense tenir compte que va fer el pagament voluntari de la quantitat que s'indicava a la butlleta de denúncia dins dels vint dies naturals següents a la notificació de la denúncia.
És a dir, és clar que s'ha produït un error i que aquest no és imputable a la persona interessada, sinó a l'Administració, però el Servei Català de Trànsit ha iniciat el procediment executiu per manca de pagament contra la persona interessada, i li exigeix l'import íntegre de la sanció, malgrat que es tracta d'un dels supòsits en els quals el denunciat pot beneficiar-se de la reducció de la sanció amb un 50%.
En un supòsit d'error en la quantificació de la sanció, el Servei Català de Trànsit hauria d'haver notificat a la persona interessada l'error comès, rectificar-lo i retrotreure les actuacions al moment de la notificació de la denúncia, amb indicació clara de l'import de la multa, l'import que calia pagar amb la reducció del 50% i descomptant la quantitat pagada en període voluntari, si escau.
En el procediment de referència, tenint en compte que l'import de la sanció amb reducció és de 100 euros i que la persona interessada ha pagat 40 euros, la quantitat que resta pendent de pagament són 60 euros, i no 160 euros.
Pel que fa a la inadmissió a tràmit del recurs de reposició formulat per la persona interessada, cal tenir present que el recurs s'insta contra el requeriment de pagament i no contra la denúncia de trànsit.
Atès que el requeriment de pagament s'ha dictat prescindint totalment i absolutament del procediment establert legalment i, que la resolució d'inadmissió a tràmit del recurs de reposició formulat contra aquest requeriment no està motivada, i ha causat indefensió a la persona interessada, cal concloure que ambdós actes són nuls de ple dret.
En conseqüència, el Síndic demana al Departament d'Interior que doni les ordres oportunes per tal que s'anul·lin el requeriment de pagament de l'expedient sancionador en qüestió i la resolució d'inadmissió a tràmit del recurs de reposició de 29 de març de 2011.