La persona interessada es mostra disconforme amb el procediment sancionador seguit contra ella perquè manifesta que no s'ha donat resposta a les seves al·legacions ni tampoc no se li van facilitar les proves que va sol·licitar, en concret l'informe de ratificació de l'agent denunciant.
Un cop estudiada la informació facilitada per l'organisme Base-Gestió d'Ingressos de la Diputació de Tarragona, el Síndic constata que la notificació de la denúncia es va dur a terme correctament, però que no va passar el mateix amb la notificació de la resolució del recurs de reposició. Aquesta notificació es va fer per correu, però al justificant de recepció només s'aprecia un intent de notificació ja que en el segon no es detalla ni el dia ni l'hora en què es va dur a terme. Per tant, no van tenir lloc els condicionants legals per considerar que s'havia efectuat correctament la notificació personal, la qual és un requisit essencial i no és possible substituir-la per la notificació per edictes.
En aquest sentit, l'article 78 de la Llei de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, aprovada pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, d'acord amb la redacció vigent en la data de comissió dels fets, estableix que les notificacions de les denúncies que no es lliurin a l'acte i les altres notificacions a què doni lloc el procediment sancionador s'han de cursar al domicili indicat i s'han d'ajustar al règim i als requisits previstos a la Llei de procediment administratiu.
Així, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, regula la notificació i la seva pràctica als articles 58 i 59, i en concret estableix que als efectes d'entendre complerta l'obligació de notificar dins del termini màxim de durada dels procediments, n'hi ha prou amb la notificació que contingui almenys el text íntegre de la resolució, així com l'intent de notificació acreditat degudament. A més, l'apartat 5 de l'article 59, permet la notificació edictal quan s'hagi intentat la notificació però no s'hagi pogut efectuar.
Amb relació a la pràctica de la prova, la persona interessada sol·licitava l'aportació de tots els elements probatoris del fet denunciat: la fotografia de la comissió de la infracció, el certificat de senyalització existent en el lloc i l'estat de conservació de l'aparell que va captar la infracció. Tot i això, en la resolució de les seves al·legacions es va estimar improcedent la sol·licitud per considerar-la no idònia.
El Síndic assenyala que d'acord amb l'article 75 de la Llei sobre trànsit i d'acord amb la diversa jurisprudència, la denúncia de l'agent pot ser una prova idònia i que és aplicable la presumpció de veracitat sempre que els fets que es reflecteixin a la denúncia hagin estat constatats directament per l'agent i la denúncia vagi acompanyada de tots els elements probatoris existents, ja que la constatació d'aquests elements permet a la persona denunciada exercir el seu dret de defensa amb plena igualtat.
En les infraccions per prohibició expressa d'estacionar, la pràctica de la prova proposada per la persona interessada consistent en la ratificació de l'agent, la fotografia de la comissió de la infracció i la certificació del senyal que prohibia l'estacionament es consideren prova idònia. Per aquest motiu, d'acord amb el principi constitucional d'interdicció de la indefensió reconegut a l'article 24 de la Constitució espanyola, la manca de la pràctica de les proves proposades, constitueix una infracció del procediment administratiu que ha causat indefensió a la persona interessada.
Finalment, el Síndic observa que ni en la resolució sobre la proposta de la sanció ni en la resolució sancionadora no es dóna resposta concreta a les al·legacions formulades per la persona interessada. Cal tenir en compte que el dret a una bona administració, reconegut a l'article 30 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i regulat a l'article 22 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, inclou el dret que les decisions de les administracions públiques estiguin motivades en els supòsits establerts legalment, amb una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que correspongui.
Per tot això, el Síndic conclou que en el cas plantejat no és aplicable la presumpció de veracitat de l'agent, que la Diputació de Tarragona va vulnerar el dret de la persona interessada a la defensa i que s'ha causat indefensió i s'ha vulnerat la presumpció d'innocència de la persona interessada.
En conseqüència, el Síndic demana que es donin les ordres oportunes per tal que s'anul·li la resolució sancionadora i s'ordeni la devolució a la persona interessada dels ingressos indegudament percebuts.