El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb les condicions de concessió de places d'aparcament per a persones amb discapacitat.
Concretament, exposa que, ateses les necessitats de la seva filla, va sol·licitar una plaça d'aparcament per a persones amb discapacitat a prop del seu domicili. Segons sembla, aquesta petició va ser atesa per l'Ajuntament, que ha delimitat una plaça d'aparcament per a persones amb discapacitat. Tanmateix, no s'ha identificat la reserva, de manera que pot ser utilitzada per qualsevol persona amb la targeta acreditativa de mobilitat reduïda, i això comporta que en moltes ocasions la persona interessada no en pugui fer ús.
La qüestió de la regulació de les reserves d'aparcament per a persones amb discapacitat al municipi de Vilanova del Camí ja ha estat tractada amb anterioritat pel Síndic amb motiu d'altres queixes de contingut idèntic.
Així, l'any 2008, el Síndic va traslladar un suggeriment a l'Ajuntament sobre la modificació del criteri de denegació de reserves individualitzades o personalitzades, en atenció a les previsions del Decret 97/2002, de 5 de març, sobre la targeta d'aparcament per a persones amb disminució i altres mesures adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda, suggeriment que no va ser acceptat.
Tanmateix, aquesta qüestió ha donat lloc a altres actuacions posteriors sobre la interpretació d'aquesta norma i la diferent consideració per part dels ens locals pel que fa a l'establiment de reserves d'aparcament individualitzades, i el Síndic considera oportú valorar novament aquest assumpte.
En primer lloc, cal entendre que el criteri de l'Ajuntament de Vilanova del Camí parteix de la consideració que les reserves d'aparcament previstes a la normativa vigent -el Decret 97/2002, de 5 de març, esmentat més amunt- no es refereixen a reserves personals, sinó a places que puguin ser utilitzades, en general, per persones titulars de la targeta d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda.
El Decret 97/2002, de 5 de març, sobre la targeta d'aparcament per a persones amb disminució i altres mesures adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda té per objecte la regulació d'un conjunt de mesures adreçades a facilitar i millorar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda, com també la regulació de les modalitats.
Aquesta targeta constitueix un mecanisme de promoció de l'autonomia i la lliure circulació de les persones amb discapacitat, que resulta rellevant per compensar les dificultats amb què es poden trobar aquestes persones per desenvolupar les activitat quotidianes, superar les limitacions derivades de les discapacitats que els afecten, i afavorir-ne la integració, i s'emmarca en les mesures orientades a la protecció de les persones amb discapacitat, d'acord amb les previsions de la Constitució.
Amb aquesta finalitat s'estableixen diverses mesures que, amb caràcter de mínims, han de garantir els ens locals competents en matèria d'ordenació del trànsit, mitjançant les seves ordenances. Aquestes mesures es recullen a l'article 5 del Decret, que diferencia dos tipus de reserves:
D'una banda, la reserva de places d'aparcament, prèviament a la sol·licitud, en els llocs on es comprovi que és necessari per a les persones titulars de targetes d'aparcament per a persones amb disminució, i, especialment, a prop dels seus domicilis i/o dels seus llocs de treball.
D'altra banda, la reserva de places d'aparcament públiques per a l'ús dels vehicles que portin persones titulars d'aquesta targeta d'aparcament, distribuïdes per les zones considerades d'interès en els nuclis urbans.
Així doncs, la qüestió fonamental consisteix a determinar el sentit que s'ha de donar a la primera d'aquestes previsions. A parer del Síndic, s'ha d'entendre relacionada amb una reserva individualitzada, destinada a una persona concreta, i no a qualsevol persona amb discapacitat i mobilitat reduïda que sigui titular d'aquesta targeta.
En aquest sentit, cal tenir en compte que el text fa referència expressament a llocs ubicats ?a prop dels seus domicilis i/o dels seus llocs de treball?, cosa que caldria entendre referida a la persona que fa la sol·licitud. D'una banda, el domicili, entès com a lloc de residència d'un individu o d'una família, té un significat personal, individual; i de l'altra, la referència als ?seus? domicilis i als ?seus? llocs de treball portaria també a aquesta conclusió.
De fet, aquesta qüestió va donar lloc a l'inici d'una actuació d'ofici, en el marc de la qual el Síndic va recomanar al Departament d'Acció Social i Ciutadania una modificació del Decret 97/2002 que recollís de manera clara aquest sentit o, en qualsevol cas, que regulés de manera unívoca aquesta qüestió. Aquest suggeriment va ser acceptat pel Departament, que va comunicar que la regulació de la reserva de places d'aparcament que s'inclourà en la modificació del Codi d'accessibilitat indicarà que han de ser individualitzades.
En qualsevol cas, amb independència d'aquesta futura modificació normativa, el Síndic entén que, amb el redactat vigent, la interpretació més coherent d'aquest precepte és que fa referència a reserves d'aparcament individualitzades o personalitzades, destinades a una persona concreta, aquella que fa la sol·licitud; de manera que permetria que la persona beneficiària pugui gaudir d'aquesta reserva de manera exclusiva, a prop del ?seu domicili? o del ?seu lloc de treball?.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Vilanova del Camí que valori l'elaboració i/o la revisió de les ordenances municipals per tal d'adaptar-les a les previsions del Decret 97/2002, de 5 de març, i preveure la possibilitat de concessió de reserva de places d'aparcament individualitzades o personalitzades per a les persones amb mobilitat reduïda.