L'Ajuntament de Cadaqués es queixa sobre el fet que les famílies residents al municipi amb fills escolaritzats als ensenyaments postobligatoris han de sufragar elevats costos per fer ús del transport d'aquests alumnes al municipi de Roses (o al de Figueres).
El consistori explica que en el cas del municipi de Cadaqués els estudis arriben a quart curs d'ESO i per poder estudiar batxillerat o qualsevol mòdul els alumnes s'han de desplaçar a Roses o a Figueres, que disten de Cadaqués 16 i 33 quilòmetres respectivament.
Les famílies que tenen fills en aquestes edats escolars contracten un servei d'autocar per anar i tornar de Roses, atès que el servei regular de transport públic no es correspon amb els horaris escolars. La dificultat és encara superior quan els alumnes s'han de desplaçar a Figueres, ja que o arriben tard a classes o s'han de quedar a viure tota la setmana en aquesta ciutat. Aquestes situacions provoquen una despesa considerable a les famílies, que en alguns casos costa assumir i en altres casos fa que els seus fills abandonin els estudis.
L'Ajuntament de Cadaqués està disposat a "demanar al Departament d'Educació que assumeixi una part del transport escolar no obligatori dels alumnes d'educació secundària, o bé que faciliti als ajuntaments els recursos necessaris per sufragar aquesta despesa".
El Departament d'Educació especifica que, pel que fa a l'ensenyament de batxillerat, l'alumnat resident al municipi de Cadaqués i escolaritzat a la secció d'educació secundària (en endavant SES) Cap de Creus té garantida plaça escolar a l'institut d'estudis secundaris (en endavant IES) de Llançà i que, d'acord amb això, el fet que aquest alumnat es desplaci per cursar l'ensenyament de batxillerat en els centres dels municipis de Roses i Figueres és a elecció de les famílies. Sobre aquest assumpte, el Síndic demana informació sobre l'existència o no de transport escolar per a l'alumnat de batxillerat a l'IES de Llançà esmentat.
Feta aquesta sol·licitud, però, el Síndic recorda que, segons la informació que consta, l'IES de Llançà no ofereix ensenyaments secundaris de formació professional, per la qual cosa hi ha alumnat que es veu obligat a traslladar-se a altres municipis com ara Roses i Figueres per poder accedir a aquesta oferta.
D'acord amb això, el Síndic suggereix que, en coordinació amb el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, es valori la necessitat d'ampliar la cobertura del servei de transport escolar al conjunt d'alumnes d'ensenyaments de batxillerat i de formació professional que es veuen obligats a desplaçar-se a altres municipis.
El Departament recorda que el Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, no preveu que l'Administració es faci càrrec de proveir el transport a l'alumnat matriculat als ensenyaments postobligatoris.
Precisament, el Síndic considera que aquest és un dels dèficits de la normativa que regula la provisió del servei de transport escolar a Catalunya, la no consideració de les desigualtats territorials en l'accés als ensenyaments secundaris postobligatoris (pel que fa a la provisió del servei de transport escolar).
D'acord amb això, el Síndic recomana que el nou decret que haurà de regular el transport escolar tingui en compte la necessitat de garantir la provisió del servei també per als alumnes dels ensenyaments postobligatoris.
La necessitat d'aquestes millores es constata, per exemple, en comprovar que el nostre país té una de les taxes d'abandonament escolar prematur més elevades dels països de la Unió Europea, i un dels dèficits més importants de permanència dels joves al sistema educatiu en els ensenyaments secundaris postobligatoris.
Finalment, el Departament exposa que les famílies podrien adreçar-se al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (en endavant DPTOP) per mirar d'ajustar els horaris del servei de transport públic regular de viatgers amb el dels centres amb alumnat usuari d'aquell transport.
Sobre aquest assumpte, el Síndic considera que el Departament d'Educació té la responsabilitat de fomentar i garantir l'accés equitatiu dels joves al sistema educatiu.
D'acord amb aquesta responsabilitat, aquesta institució suggereix al Departament d'Educació que, en cas de no garantir la provisió directa d'un servei de transport específic (per mitjà del Consell Comarcal de l'Alt Empordà), lideri des de la transversalitat aquestes gestions amb el DPTOP, per tal de garantir unes condicions d'accessibilitat geogràfica i econòmica adequades dels alumnes residents a Cadaqués -i a altres municipis, si cal- als ensenyaments secundaris postobligatoris.
Un cop valorat l'informe de resposta del Departament d'Educació, el Síndic recorda que recentment, en data 6 de maig de 2010, va lliurar al Parlament de Catalunya l'informe extraordinari "La provisió i l'accés als serveis de transport i menjador escolars", que analitza els problemes plantejats a aquesta institució relacionats amb aquest àmbit de la política educativa i formula recomanacions amb la voluntat de contribuir a la resolució dels greuges i de les desigualtats existents.
Entre altres aspectes, l'informe planteja els dèficits de cobertura dels serveis de transport i menjador escolars a l'alumnat dels ensenyaments postobligatoris.
El Síndic també ha rebut queixes de famílies d'alumnes de batxillerat i de formació professional pels dèficits d'accés als serveis de transport i menjador escolars en comparació amb l'alumnat d'ensenyaments obligatoris. Aquesta situació deriva de l'aplicació d'una normativa, la de transport escolar i la de menjador escolar (Decret 161/1996 i Decret 160/1996, respectivament), que preveu la provisió gratuïta d'aquests serveis només per a l'alumnat que s'hagi de desplaçar fora del seu propi municipi de residència escolaritzat en ensenyaments de caràcter obligatori.
En aquest sentit, en el marc dels expedients de queixa rebuts, el Departament d'Educació recorda que la normativa que regula aquests serveis no preveu que l'Administració educativa es faci càrrec de proveir el transport i el menjador a l'alumnat matriculat als ensenyaments postobligatoris.
Davant d'aquest posicionament, el Síndic ha destacat que la manca de consideració de les desigualtats territorials en l'accés als ensenyaments secundaris postobligatoris és un dels dèficits de la normativa que regula la provisió d'aquests serveis a Catalunya, i ha demanat al Departament d'Educació que modifiqui les normatives esmentades, a fi de garantir la provisió d'aquests serveis també per als alumnes de batxillerat i de formació professional. Cal tenir present que la provisió de l'oferta no és igual i completa en el territori. La mateixa Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, representa un avenç perquè a l'article 6.3 considera que les administracions públiques han de promoure mesures que facilitin l'accés de tots els alumnes, entre altres, als ensenyaments postobligatoris de batxillerat i de formació professional (encara que no parla d'obligatorietat).
La necessitat d'aquesta modificació es constata, per exemple, en comprovar que el nostre país presenta una de les taxes d'abandonament escolar prematur més elevades dels països de la Unió Europea, i amb un dels dèficits més importants de permanència dels joves al sistema educatiu en els ensenyaments secundaris postobligatoris. En determinats municipis, la millora de l'accessibilitat de l'oferta postobligatòria per als alumnes que es veuen obligats a desplaçar-se lluny del seu domicili és un dels diversos factors que podrien contribuir a revertir aquesta situació.
Pel que fa a aquest assumpte, és il·lustrativa la queixa presentada per famílies residents al municipi de Cadaqués amb fills escolaritzats als ensenyaments postobligatoris pels elevats costos que han de sufragar per fer ús del transport d'aquests alumnes als municipis de Roses o Figueres, on estudien (Q 02505/09).
Davant d'aquest dèficit, l'informe esmentat planteja la recomanació de l'elaboració de nous decrets sobre la provisió dels serveis de transport i menjador escolars.
Per tant, el Síndic recorda que cal ampliar, per mitjà d'aquests nous decrets, l'obligatorietat de la provisió gratuïta dels serveis de transport i menjador escolars als alumnes que tenen dèficits d'accessibilitat geogràfica o física a l'oferta escolar i que no tenen reconegut aquest dret. En aquest sentit, convé destacar especialment els alumnes dels ensenyaments no obligatoris que es veuen obligats a desplaçar-se lluny del seu domicili, especialment de batxillerat i de formació professional.