El Síndic ha rebut una queixa plantejada conjuntament per l'Associació de Veïns de la Vall de Llémena, l'Associació de Veïns de Llorà i la Federació d'Associacions de Veïns de Llorà, referida a la modificació de les tarifes aplicables a la taxa per consum d'aigua.
Els promotors de la queixa manifesten el seu desacord amb l'estructura tarifària aprovada, fonamentalment perquè consideren que penalitza considerablement el consum mitjà familiar, en reduir el volum del primer tram i augmentar molt el preu dels dos restants, quan el consum mitjà de les famílies se sol situar entre el segon i tercer tram, de manera que queda el tram bonificat només per a aquelles famílies que no consumeixen aigua de forma habitual, sempre segons el criteri dels promotors de la queixa.
Els promotors consideren també que s'han traslladat a la tarifa i blocs de consum costos que no correspon repercutir en el preu de l'aigua consumida. En concret, fan referència a:
- l'augment de costos de bombeig de l'aigua, que entenen que s'hauria de repercutir a la quota fixa o singularment i de forma lineal a tots els abonats.
- els costos de gestió d'impagats, que entenen que s'haurien de repercutir només en els afectats.
A més, consideren que es repercuteix en els abonats la despesa d'aigua pròpia de l'Ajuntament, destinada a equipaments municipals (parcs, jardins, pavelló...) i que anteriorment es considerava despesa municipal.
De l'informe de resposta tramès per l'Ajuntament de Sant Martí de Llémena amb relació a les modificacions adoptades, se'n desprèn el següent:
Les tarifes aprovades l'any 2009 i que van motivar la queixa de les associacions de veïns esmentades més amunt fixen el preu de l'aigua consumida per trams de consum, amb una tarifa superior per als trams de consum més elevat.
El fet que qui tingui un consum més elevat pagui proporcionalment un preu superior per l'aigua consumida s'adiu al mandat de la Directiva marc de l'aigua, que preveu que el sistema tarifari de l'aigua ha de promoure l'estalvi del consum, sens perjudici de preveure un preu assequible per al consum mínim vital.
En aquest sentit, el consum fixat per al primer tram està en línia amb allò establert en altres poblacions i per l'Agència Catalana de l'Aigua, pel que fa, en aquest darrer cas, als trams de consum a l'efecte de l'aplicació del cànon de l'aigua. Cal tenir en compte que el consum del primer tram correspon al mínim necessari per a la vida diària de les persones i no inclou altres usos, com els que els promotors assenyalaven a la seva queixa que, tot i ser perfectament legítims, no formen part d'aquest mínim inclòs al primer tram de consum.
És per això que el Síndic no pot qüestionar el volum de consum establert per al primer tram, perquè s'ajusta als paràmetres indicats, tot i que deixi fora del primer tram una part del consum ordinari d'alguns usuaris, en funció de la tipologia d'habitatge i els usos als quals es destina el consum.
D'altra banda, pel que fa a la inclusió de despeses inadequades per calcular el cost del servei, cal tenir en compte que la mateixa Directiva marc de l'aigua estableix també que el sistema tarifari de l'aigua ha de tendir a la repercussió íntegra dels costos en l'usuari final. Per aquest motiu, el Síndic no pot considerar irregular que s'inclogués en el càlcul de la tarifa despeses com ara el manteniment i les millores de la xarxa de distribució i les generades per la gestió del servei.
Sens perjudici d'això, el Síndic ha volgut destacar davant l'Ajuntament que el consum d'aigua s'ha d'atribuir específicament a qui el realitza i, per tant, en cap cas l'aigua destinada a usos municipals no s'hauria de repercutir en el conjunt dels usuaris, com a cost agregat en el càlcul de la taxa.
Amb les consideracions anteriors i per les raons indicades, es dóna per finalitzada aquesta actuació.