La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'extinció de la prestació de renda mínima d'inserció de què era titular.
Exposa que en data 16 de desembre de 2011 es va dictar una resolució per la qual s'extingia aquesta prestació per incompliment greu de les obligacions dels destinataris, ja que no havien comunicat que un dels membres de la unitat familiar era perceptor d'una pensió.
Els serveis socials bàsics de Cornellà de Llobregat, encarregats del seguiment d'aquest cas, exposen la seva disconformitat amb aquesta decisió, que consideren injustificada. Indiquen que l'espòs de la promotora va cobrar durant uns mesos una pensió no contributiva, però que no ho havia comunicat expressament per desconeixement, ja que pensava que l'Administració faria automàticament el descompte corresponent a les dues prestacions. A més, el febrer de 2012 es va extingir la pensió no contributiva.
D'altra banda, els serveis socials exposen que l'any passat la promotora va sortir de Catalunya durant quinze dies, però coneixien el motiu del viatge -defunció d'un familiar- i el consideren justificat.
Finalment, els professionals de serveis socials bàsics informen que l'expedient ha ?desaparegut del llistat de l'aplicatiu web? a què poden accedir, que han plantejat a la referent d'aquest expedient la conveniència de tramitar una nova sol·licitud i que aquesta els ha informat que no serà possible fins que hagi transcorregut un any des de l'extinció.
Consideren que aquesta decisió és injustificada i que suposa un perjudici greu per a aquesta família, que, segons la seva valoració, hauria de poder continuar rebent la prestació de renda mínima d'inserció.
Segons es desprèn de les dades disponibles, l'extinció es basa en el fet que la persona interessada no va comunicar que el seu espòs havia començat a cobrar una pensió no contributiva. Certament, la normativa reguladora d'aquesta prestació -la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció- disposa que les persones destinatàries tenen l'obligació de comunicar a l'entitat gestora, en el termini d'un mes, els canvis de situació personal o patrimonial que puguin modificar, suspendre o extingir la prestació.
Ara bé, en aquest cas concret s'han produït algunes circumstàncies que caldria valorar. En primer lloc, la concessió de la pensió no contributiva correspon a la Generalitat de Catalunya i, per tant, sens perjudici de les obligacions de la persona interessada, no es pot considerar una situació desconeguda per a l'Administració. En tot cas, en situacions com aquesta seria convenient que hi hagués més coordinació entre els diferents serveis de l'Administració de la Generalitat de Catalunya a fi de poder adaptar les prestacions i regularitzar-les oportunament.
En segon lloc, caldria valorar la gravetat d'aquesta manca de comunicació dels canvis per part de la persona interessada. S'ha de tenir en compte que la Llei 10/1997 disposa que es pot suspendre la prestació per incompliment de les obligacions de les persones beneficiàries, i que la prestació s'extingeix per l'incompliment reiterat, per causa imputable al titular, de les obligacions establertes. Així doncs, la manca de comunicació de canvis en la situació de la unitat de convivència que comportin una modificació de la prestació no implica necessàriament l'extinció, sinó que pot donar lloc a una suspensió de la prestació. La suspensió resulta una mesura molt menys perjudicial que l'extinció. Per tant, si no hi ha circumstàncies que posin de manifest un incompliment reiterat o especialment greu, sembla que s'hauria d'optar per la mesura de suspensió.
En tercer lloc, cal considerar que la pensió no contributiva concedida a l'espòs de la persona interessada es va extingir poc després, i amb efectes des del gener de 2012. Per tant, a partir d'aquella data la unitat de convivència quedava en la mateixa situació econòmica en què es va concedir la renda mínima d'inserció.
És a dir, que si s'hagués acordat la suspensió, a partir d'aquell moment la persona interessada podria tornar a rebre la prestació de renda mínima d'inserció, en la quantia que tenia reconeguda. Tanmateix, el fet que s'hagi acordat l'extinció suposa una situació molt més perjudicial per a la persona interessada, ja que la priva de rebre de nou aquesta prestació parcial durant un període mínim d'un any.
Per tot això, el Síndic entén que en aquest cas s'hauria de donar continuïtat a la prestació, tot anul·lant l'extinció i reconeixent a la persona interessada el dret a la prestació de renda mínima d'inserció des de la data d'efectes de l'extinció de la pensió no contributiva del seu espòs.
Finalment, en l'informe de la Direcció General s'indicava que la persona interessada havia interposat en data 26 de gener de 2012 un recurs d'alçada contra la resolució d'extinció, però no consta que s'hagi resolt. En aquest sentit cal recordar que les administracions públiques tenen el deure de resoldre dins del termini màxim establert tots els procediments administratius, i també els recursos. I que, d'acord amb la normativa reguladora del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes per corregir la situació plantejada, de manera que, d'una banda, es revoqui l'extinció de la prestació establerta mitjançant la resolució de 16 de desembre de 2011 i es reconegui a la persona interessada el dret al manteniment de la prestació, en la quantia que correspongui, en funció de les circumstàncies de la unitat de convivència; i de l'altra, es resolgui el recurs d'alçada interposat per la persona interessada en el sentit indicat.