La promotora de la queixa manifesta el seu desacord amb la seva doctora de capçalera del centre l'atenció primària (en endavant CAP) Ramona Via del Prat de Llobregat, ja que no li recepta el fàrmac que pren des de fa molts anys per regular el seu nivell de colesterol.
Un cop estudiada tota la informació de què disposa en aquest cas, el Síndic fa una sèrie de consideracions al Departament de Salut:
Aquesta institució coincideix amb l'afirmació de la direcció del CAP Ramona Via quan informa a la persona interessada que la prescripció d'una medicació determinada es fa sota l'emparament del criteri mèdic del professional que la prescriu.
En aquest sentit, no es pot exigir al metge de capçalera l'emissió de les receptes d'un medicament prescrit per un altre facultatiu a un pacient a qui ara ha de controlar, malgrat que hagi estat un especialista qui, en el seu moment, va prescriure la medicació.
Tot i que no es qüestiona la competència de la metgessa de capçalera per decidir sobre la medicació que ha de prescriure a la persona interessada com a tractament de la patologia que l'afecta, el que no em sembla encertat és l'alternativa que s'ofereix a la promotora: que si no hi està d'acord torni a sol·licitar el canvi de metge.
En aquest sentit, davant dels efectes adversos que la medicació prescrita produeix a la persona interessada, el més apropiat seria intentar buscar alguna altra alternativa farmacològica encaminada a evitar aquests efectes.
El dret a la protecció de la salut és un dret constitucional desenvolupat abastament per la normativa bàsica sanitària. La Llei general de sanitat recull el dret a l'atenció sanitària i als serveis de salut i, en la Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atenció sanitària publicada l'any 2002 pel llavors Departament de Sanitat i Seguretat Social, es recull el dret a obtenir medicaments i productes sanitaris necessaris per a la salut en els termes següents:
?Els usuaris tenen dret a obtenir els medicaments i els productes sanitaris necessaris per promoure, conservar o restablir la seva salut, en els termes que s'estableixen reglamentàriament.
Els professionals sanitaris han d'informar el pacient, amb un llenguatge entenedor, sobre la correcta utilització dels medicaments, els efectes esperats, els possibles efectes adversos, les possibles interaccions amb d'altres medicaments o aliments i, si fos necessari, de les alternatives existents, per tal de fomentar la utilització racional dels medicaments?
Així, és indubtable que en cas que un medicament determinat no sigui l'òptim per a un pacient, l'actuació del facultatiu hauria d'anar encaminada a provar de trobar una alternativa que s'adeqüi, tant com sigui possible, al seu cas concret. I, de la informació de què es disposa no se'n pot deduir que s'hagi fet això sinó que s'ha optat per recomanar-li un canvi de facultatiu.
Independentment del dret a escollir professional de què disposa la persona interessada, i que efectivament pot exercir quan així ho decideixi i sempre que es reuneixin tots els requisits per poder-ho fer, recomanar-li que exerceixi aquest dret no dóna solució al problema amb què es troba la persona interessada.
Per tot això, el Síndic recorda al Departament de Salut el deure legal d'oferir a la persona interessada l'atenció sanitària a què té dret i que inclou la prescripció d'aquella medicació que doni resposta a la patologia que presenta, assegurant-se que és la més adequada.
Amb aquestes consideracions i aquest recordatori, el Síndic dóna per acabada la seva intervenció en aquest assumpte, tot confiant que en el cas de la persona interessada se seguiran fent les actuacions que calguin perquè finalment es trobi la medicació que pugui atendre la seva patologia amb el mínim d'efectes adversos possibles.