El promotor de la queixa, en representació d'una empresa amb domicili fiscal a Lliçà d'Amunt, manifesta la seva disconformitat amb el procediment de constrenyiment que l'organisme Base - Gestió d'Ingressos de la Diputació de Tarragona tramita respecte dels béns d'aquesta societat per uns suposats deutes a la hisenda municipal de l'Ajuntament de l'Aldea.
Exposa que la Junta de Govern Local del municipi de l'Aldea de data 16 de juliol de 2007 va acordar concedir una llicència d'obres a aquesta empresa per construir catorze habitatges i un garatge. La concessió de la llicència va quedar subjecta a la constitució d'un aval per un import de 18.831,85 euros.
L'any 2008, Base - Gestió d'Ingressos va incoar un expedient a l'empresa per la manca de pagament en període voluntari de l'impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO) per un import de 32.265,56 euros.
En el decurs d'aquests anys, l'empresa ha adreçat diversos escrits a Base - Gestió d'Ingressos en què manifestava que no li pertocava pagar aquest impost, atès que no era la propietària del solar en què es van construir els habitatges.
De la documentació de què es disposa es desprèn que l'empresa també té incoat un procediment executiu per un altre concepte tributari que no s'especifica.
En primer lloc, pel que fa a l'acord de la Junta de Govern local de 16 de juny de 2007, el Síndic no aprecia una actuació irregular de l'Administració pel fet d'haver liquidat la taxa corresponent a l'empresa que havia sol·licitat la llicència d'obres.
En segon lloc, pel que fa a l'expedient executiu incoat amb motiu de l'impagament dins del termini voluntari de la liquidació de la taxa per serveis urbanístics, tenint en compte que no consta que l'empresa hagués efectuat el pagament del deute, el Síndic no aprecia una actuació irregular de l'Administració, ja que considera que s'ha actuat d'acord amb els articles 161 i següents de la Llei general tributària i la pràctica dels intents d'embargament de béns s'ha efectuat d'acord amb l'ordre de prelació 169.2 de la Llei, encara que amb resultat infructuós.
I en tercer lloc, pel que fa a l'expedient de derivació de responsabilitat subsidiària, cal tenir en compte que l'article 176 de la Llei general tributària disposa que una vegada declarats fallits el deutor principal i, si escau, els responsables solidaris, l'Administració tributària ha de dictar acta de declaració de responsabilitat que s'ha de notificar al responsable subsidiari.
Per resolució de 30 de maig de 2013, Base - Gestió d'Ingressos va aprovar la declaració de responsabilitat subsidiària al promotor de la queixa per deutes relatius a una taxa per serveis urbanístics del municipi de l'Aldea com a administrador de la societat en qüestió, d'acord amb l'article 43.1 de la Llei general tributària, i se li va indicar que era responsable subsidiari del deute tributari, ja que en el moment de cessament de l'activitat de l'empresa les obligacions tributàries corresponents ja s'havien meritat i no es van prendre les mesures oportunes per evitar el deute.
Tot i això, un cop revisada la documentació tramesa per Base - Gestió d'ingressos, no s'ha localitzat cap document del qual derivi que l'empresa cessés la seva activitat en les dates en què es tramitava la derivació de responsabilitat. En aquest sentit, cal tenir en compte que, pel que fa a la responsabilitat subsidiària dels administradors, no és suficient declarar la fallida del deutor principal i derivar sense més una liquidació tributària en la persona de l'administrador. L'article 43.1b) de la Llei general tributària estableix com a requisit imprescindible per dur a terme el procediment de derivació de responsabilitat a l'administrador que l'empresa hagi cessat l'activitat.
Per tant, atès que en aquest cas no consta que hagi quedat acreditat que la societat hagués cessat les seves activitats, l'actuació duta a terme per Base - Gestió d'ingressos relativa a la derivació de responsabilitat subsidiària del deute contret per l'empresa en concepte de la taxa per serveis urbanístics no s'ajusta al que estableix la Llei general tributària.
D'acord amb tot això, el Síndic suggereix a Base Gestió d'Ingressos de la Diputació de Tarragona que adopti els acords que correspongui per deixar sense efecte la declaració de responsabilitat subsidiària adreçada al promotor de la queixa, atès que no queda acreditat el compliment dels requisits establerts a l'article 43.1b) de la Llei general tributària.