El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el procés de selecció de l'Ajuntament de la Garriga per a la provisió de tres places d'oficial paleta mitjançant concurs-oposició lliure i, concretament, amb el tercer exercici que es va fixar per a la prova pràctica, que no va superar amb una puntuació de 4,5.
Exposa que en veure l'examen va comprovar que la fotografia que hi constava, juntament amb la valoració efectuada amb relació a una de les proves -la relativa a l'execució d'una rampa- no era la seva. Per aquest motiu, va sol·licitar per escrit de 23 de desembre de 2011 una revisió de la valoració efectuada pel tribunal qualificador.
El 3 de febrer de 2012 va rebre la resolució d'alcaldia en què se li comunicava, en síntesi, que el tribunal de l'oposició, en vista del recurs presentat, havia emès un informe proposta sobre la base de la valoració tècnica elaborada; que la fotografia que constava a la prova pràctica no era la de l'obra que el reclamant havia executat, però que, d'acord amb l'informe tècnic, la valoració del seu exercici no s'havia fet prenent com a referència a la fotografia sinó les dades preses durant l'execució de la prova pràctica; i que l'informe de l'arquitecta tècnica de 27 de gener de 2012 també havia servit de base per resoldre el recurs.
La resolució afegia que sobre la base d'aquests fonaments es va desestimar el seu recurs d'alçada.
Per la seva banda, el promotor ha comunicat que el membre del tribunal qualificador designat per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya no va ser present a la prova pràctica; que els dos exercicis de la prova pràctica es van llegir oralment, sense lliurar cap escrit de les característiques o requisits exigits per a l'execució de l'obra; que a l'hora de fer el primer exercici els aspirants van haver d'aixecar unes pedres d'un pes aproximat de 60 Kg, quan la normativa exigeix que el pes que hagi de ser carregat a mà entre dues persones no pot superar els 50 Kg; i que, a més, les pedres s'han d'agafar amb unes pinces especials per col·locar voreres, les quals no van ser lliurades, motiu pel qual un dels aspirants es va atrapar els dits.
L'Ajuntament de la Garriga considera que el promotor fa un ús esbiaixat de la institució del Síndic en pretendre guanyar d'aquesta manera el que no va aconseguir en el procediment de selecció, i que ha eludit la via judicial un cop exhaurida la via administrativa. L'Ajuntament també assenyala que la llei reguladora del Síndic no pot anar en contra de les disposicions legals reguladores del procediment administratiu -la Llei 30/1992 o la Llei 26/2012-, i erigir-se en un procediment paral·lel al que està legalment establert.
Amb relació a aquestes observacions, el Síndic fa les consideracions següents:
- La Llei 24/2009, de 23 de desembre, reguladora de la institució del Síndic de Greuges, no constitueix ni crea mecanismes per eludir l'aplicació del dret. Al contrari, la funció de la institució és vetllar per una bona administració i protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen l'Estatut i la Constitució espanyola.
- El Síndic, com estableix l'article 3 de la Llei reguladora esmentada, supervisa les administracions públiques amb la finalitat d'eradicar la mala administració. I en el compliment de la seva funció de protecció i defensa dels drets i les llibertats es pot adreçar a totes les autoritats, òrgans i personal de qualsevol administració pública amb seu a Catalunya. Aquesta funció supervisora la té atribuïda el Síndic de Greuges amb caràcter exclusiu, d'acord amb l'article 78 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
- La submissió de tots els poders públics a la llei, i l'Administració en particular, és un dels principis bàsics de l'ordenament jurídic. I és en aquest sentit que la institució comprova, a partir de les queixes que els ciutadans li adrecen i que hagin estat admeses a tràmit o mitjançant les actuacions que inicia d'ofici, que l'Administració hagi actuat conforme a les disposicions normatives aplicables al cas.
- Les resolucions que el Síndic dicta, quan aprecia una vulneració de drets o llibertats, no s'esgoten en la indicació de la norma vulnerada sinó que tenen per objecte aportar propostes de com actuar de manera adequada, mitjançant suggeriments, recomanacions o recordatoris de deures legals.
- Un cop la resolució del Síndic ha estat dictada correspon a l'Administració manifestar expressament si l'accepta o no l'accepta, com a mecanisme de garantia i per evitar ser senyalada com a administració no col·laboradora. En qualsevol cas, com diu expressament l'article 46 de la Llei reguladora de la institució, les resolucions del Síndic no modifiquen ni anul·len actes administratius ni disposicions legals, ja que són les decisions de les administracions les que ho fan.
Finalment, pel que fa a la manca de publicació de la composició del tribunal qualificador, l'Ajuntament informa que la publicació es va fer per resolució d'alcaldia de 20 de juliol de 2011 i que es va penjar a la pàgina web i al tauler d'anuncis de la corporació amb temps suficient per formular qualsevol possible recusació.
Amb relació a aquesta qüestió, el Síndic recorda a l'Ajuntament de la Garriga:
- que les bases de la convocatòria han de contenir, entre altres dades, la designació del tribunal qualificador que hagi d'actuar i la seva categoria, de conformitat amb l'article 70 g) del Decret 214/1990.
- que el procediment de selecció s'inicia amb la convocatòria que s'ha de publicar al DOGC i al BOP, conjuntament amb les bases, d'acord amb l'article 76 del Decret 214/1990.
- que el fet que a les bases generals de l'Ajuntament, publicades al BOP de 19 d'abril de 2011, hi consti quina ha de ser la composició del tribunal qualificador no obsta perquè la designació dels seus membres aparegui a les bases específiques, tal com ho exigeix el Decret esmentat més amunt. Això és així amb independència del fet que entre la publicació feta al tauler i a la pàgina web i la primera prova hi hagués un mes i escaig per promoure la recusació d'algun dels membres del tribunal.
A parer del Síndic, aquesta actuació és constitutiva d'un vici de forma. Tanmateix, com que no dóna lloc a indefensió, considera que es tracta d'una irregularitat no invalidant. El Síndic, però, assenyala aquesta irregularitat a l'Ajuntament per evitar que es torni a reproduir en el futur.