La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el tracte que se li va dispensar a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa durant el seu ingrés hospitalari arran d'un atac d'ansietat. Manifesta que hi va entrar sedada i que al cap d'unes hores es va despertar en un box immobilitzada de mans i peus per unes corretges.
En primer lloc, considera que en el seu cas no era necessari immobilitzar-la i tampoc no li consta que es demanés autorització als seus familiars per usar aquestes mesures de contenció. En segon lloc, mostra el seu malestar perquè mentre va romandre desperta no va poder ser acompanyada per cap dels seus familiars. I finalment, explica que en un moment determinat van accedir al box un grup de persones, que no va poder identificar i, mentre una infermera li injectava el que sembla un calmant, la resta mantenien una actitud burlesca envers ella.
Davant d'aquests fets, la promotora va presentar una reclamació al centre, però no està conforme amb la resposta atès que creu que no s'han tingut en compte les seves manifestacions respecte del tracte rebut, que considera vexatori i degradant.
Un cop s'ha pogut analitzar tota la informació i la documentació a què s'ha pogut tenir accés en aquest assumpte, el Síndic fa una sèrie de consideracions respecte de l'aplicació de les mesures de contenció:
D'una banda, la Llei 41/2002, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, preveu la necessitat del consentiment lliure i voluntari del pacient davant de qualsevol actuació en l'àmbit de la salut. Tot i així, també preveu que els facultatius podran dur a terme intervencions clíniques indispensables en favor de la salut del pacient sense necessitat del seu consentiment, entre d'altres casos, ?quan existeixi risc immediat greu per a la integritat física o psíquica del malalt i no és possible aconseguir la seva autorització, consultant, quan les circumstàncies ho permeti, als seus familiars o a les persones vinculades de fet a ell?.
D'altra banda, tant en la informació com en el protocol facilitats pel Departament de Salut, es fa referència a la necessitat que hi hagi una indicació mèdica en l'aplicació de les mesures de contenció. Així, segons el Departament, per aplicar la contenció mecànica amb l'objectiu de protegir el pacient o altres persones, únicament cal una ordre mèdica, i en el punt 6 del protocol es recull que ?en el curs clínic sempre haurà de quedar reflectit el criteri d'indicació i l'inici de la contenció mecànica?. No obstant això, quan el Síndic va demanar a l'Administració de manera expressa informació sobre aquesta indicació en aquest cas, es va fer referència al fet que el centre hospitalari es va ?limitar a reforçar o retirar parcialment la contenció mecànica en funció del grau d'agitació?. Tampoc no s'ha tramès la indicació feta pels professionals del SEM.
D'això es dedueix que en aquest cas el centre hospitalari no va valorar ni decidir sobre la conveniència de la indicació de mesures de contenció, sinó que es va limitar a seguir aplicant-ne perquè a l'arribada la promotora ja portava contenció mecànica. Consegüentment, de la informació de què es disposa no se'n pot deduir que se signés el consentiment.
Per tant, tenint en compte l'excepcionalitat de l'aplicació de mesures de contenció i que aquestes han de durar el mínim temps possible, queda palès que encara que la promotora ingressés al centre hospitalari amb mesures de contenció instaurades hauria estat més oportú deixar constància que havien estat indicades i demanar la signatura del consentiment informat per part dels familiars, tal com es recull en el protocol.
Pel que fa a l'intent infructuós de la promotora d'esbrinar la identitat de la persona que li va administrar el tractament intramuscular i dels sanitaris que l'acompanyaven, cal recordar que els pacients tenen dret a conèixer tota la informació obtinguda sobre la pròpia salut, la qual cosa inclou la identitat dels professionals que hi intervenen. Així, a la persona interessada se li hauria d'haver facilitat el nom de la infermera que la va atendre i s'haurien d'haver iniciat gestions per esbrinar la identitat dels professionals que van col·laborar amb ella.
Tot i que el Departament informa que el tracte va ser adequat, no es pot obviar que la persona interessada no va tenir aquesta sensació sinó que, al contrari, va tenir la percepció que no se l'havia tractat amb prou sensibilitat. El Síndic, doncs, considera que cal seguir treballant per assegurar que s'ofereix un tracte respectuós i educat a les persones que són ateses en un centre sanitari públic però també per aconseguir que marxin amb el convenciment que el tracte que se'ls ha ofert ha estat sensible amb les seves circumstàncies.
Finalment, respecte de l'acompanyament dels familiars, segons el Departament el facultatiu que va atendre la promotora va parlar amb els seus familiars sobre aquesta qüestió i aquests van mostrar la seva col·laboració.
Amb això, el Síndic dóna per finalitzada la seva intervenció en aquest assumpte, amb la confiança que el Departament seguirà treballant per assegurar que tots els professionals que han d'intervenir en actuacions en què és inevitable l'ús de mesures de contenció ho faran respectant en tot moment els protocols establerts i la dignitat de les persones a qui se'ls aplica.