El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la seva prestació de renda mínima d'inserció.
Exposa que en data 16 de desembre de 2011 es va dictar una resolució per la qual es suspenia la prestació que tenia concedida perquè estava il·localitzable. Tot i això, considera injustificada aquesta suspensió, ja que, segons indica, sempre ha estat localitzable, i en aquest sentit apunta que la resolució mateixa reconeix que es va personar a les oficines de l'Administració. Així mateix, assenyala que ha estat fent el seguiment continuat amb la treballadora social referent del seu cas, i també el control d'assistència a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya.
En l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom s'exposa que l'estiu de 2011 no es va poder notificar al domicili del promotor una citació per a una entrevista per comprovar el manteniment dels requisits per ser beneficiari de la prestació, per la qual cosa es va fer la publicació corresponent mitjançant edicte publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 10 de novembre de 2011.
Com que amb posterioritat el promotor tampoc va comparèixer a les dependències de la Direcció General, es va considerar il·localitzable i el desembre de 2011 es va resoldre la suspensió de la prestació. Més tard, l'abril de 2012, es va resoldre extingir la prestació, per considerar que s'incomplien els requisits exigits en no acreditar una residència continuada i efectiva a Catalunya.
La qüestió principal és la consideració com a il·localitzable del senyor Lahlahi, ja que és aquesta la qüestió que ha generat les conseqüències posteriors. Ha quedat acreditat que no es va poder fer la notificació a domicili i que per aquest motiu es va fer la publicació del requeriment per via d'edicte, d'acord amb les previsions de la normativa de procediment administratiu comú. Això no obstant, entenc que en aquest cas es donen una sèrie de circumstàncies que aconsellen una reconsideració d'aquesta valoració:
Tot i això, el Síndic entén que hi ha elements que aconsellen revisar les dades que s'han tingut en compte en aquest cas, comprovar la documentació que consta en l'expedient administratiu i en l'aplicació informàtica corresponent i verificar amb els serveis socials encarregats del cas aquesta qüestió, ja que poden aportar informació valuosa sobre el seguiment que han fet i els contactes mantinguts amb el promotor durant tot aquest temps.
D'acord amb les dades aportades fins ara, el Síndic entén que no hi ha elements suficients per considerar justificada la suspensió acordada el desembre de 2011, i menys encara l'extinció posterior. Segons les manifestacions del promotor, des de fa deu anys ha estat residint de manera continuada a Catalunya i, atès que no hi ha cap element que acrediti que no ha estat així, no es veu motiu per a l'extinció de la prestació, si no es prova tampoc un incompliment de les seves responsabilitats que li sigui imputable.
Tenint en compte aquests elements i la situació de necessitat en què es troba la família, el Síndic considera que l'òrgan gestor hauria de contactar com més aviat millor amb els serveis socials bàsics per confirmar les dades que proporciona el promotor i que, en cas que es comprovi que són certes, es reconsideri la suspensió i l'extinció posterior de la prestació.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que adopti les mesures oportunes per revisar les actuacions fetes en aquest cas, que verifiqui la situació del promotor i el seguiment fet pels serveis socials encarregats del cas, i que, en cas que es comprovin les dades exposades pel promotor, es revoquin les resolucions per les quals es va acordar la suspensió i l'extinció i se li reconegui el dret a la prestació.