El promotor de la queixa, intern del Centre Penitenciari de Quatre Camins, manifesta la seva disconformitat amb el tracte rebut per part dels funcionaris de vigilància del centre.
Exposa que recentment li han aplicat un primer grau, que el mes d'abril de 2013 ha estat objecte d'un escorcoll irregular, que els funcionaris el van immobilitzar d'una manera totalment arbitrària i que el van agredir físicament. A més, manifesta que mentre va durar la immobilització no li van donar sopar.
Un cop estudiat l'informe elaborat per la Direcció General de Serveis Penitenciaris, el Síndic no aprecia cap tipus d'irregularitat en relació amb els maltractament que denunciava l'intern per part dels funcionaris de vigilància, atès que els informes mèdics no acrediten cap lesió aparent.
No obstant això, de la documentació que complementa d'informe es desprèn el següent:
D'una banda, que en data 8 d'abril de 2013 es van comunicar els fets al Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Granollers, a l'efecte de valorar si aquests fets podien ser constitutius de delicte per les agressions i les lesions que van patir alguns funcionaris. També es constata que des de la direcció del Centre Penitenciari de Quatre Camins, en data 8 d'abril de 2013 es sol·licitar al Jutjat de Vigilància Penitenciària núm. 6 de Barcelona autorització de compliment de l'aïllament en cel·la superior a catorze dies.
D'altra banda, el Síndic ha pogut constatar que la comunicació de l'aplicació i cessament dels mitjans coercitius al jutge de vigilància penitenciària es va fer en data 13 de maig de 2013, aproximadament un mes i deu dies després d'haver-se adoptat les mesures.
L'article 72 del Reglament penitenciari estableix que són mitjans coercitius l'aïllament provisional, la força física personal, les defenses de goma, els aerosols d'acció adequada i les manilles, tot i que se n'ha de fer un ús proporcional a la finalitat perseguida i només s'han d'aplicar quan no es pugui utilitzar cap altra mesura menys onerosa per a aconseguir la finalitat perseguida i durant temps estrictament necessari.
L'apartat tercer d'aquest precepte legal observa que l'autorització dels mitjans coercitius ha de ser prèviament autoritzada pel director, llevat que per raons d'urgència no es pugui fer. En aquest sentit, el director de l'establiment està obligat a comunicar immediatament al jutge de vigilància penitenciària l'adopció i el cessament dels mitjans coercitius.
En aquest cas, queda acreditat que es van comunicar l'adopció i el cessament dels mitjans coercitius al jutge de vigilància penitenciari gairebé un mes i mig després d'haver-se utilitzat. Aquesta circumstància desvirtua el paper que la legislació i la normativa penitenciària atorga al jutge de vigilància penitenciària, en el sentit que només se l'informa de les mesures adoptades, sense que en pugui qüestionar l'adopció.
El Síndic accepta que l'aplicació i el cessament d'algun dels mitjans coercitius -com ara la força física- durant un període de temps breu es comuniqui amb posterioritat, però no que es faci quan el mitjà coercitiu es manté estable en el temps, com en aquest cas, en què es va allargar vint-i-dues hores.
Per aquest motiu, el Síndic recorda al Departament de Justícia l'obligatorietat d'informar immediatament de l'adopció i el cessament dels mitjans coercitius al jutge de vigilància penitenciària, d'acord amb el que s'estableix a l'article 72.3 del reglament penitenciari.