La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resolució d'una sol·licitud presentada al CatSalut perquè una persona de la seva família pogués desplaçar-se en transport sanitari des del seu domicili de Terrassa fins a l'Hospital del Mar de Barcelona, on rep tractament de diàlisi tres cops per setmana.
La família manifesta que actualment s'ha de desplaçar pel seu compte, la qual cosa que li suposa un risc (té malestar després de rebre el tractament) i un cost econòmic elevat, tenint en compte que és pensionista.
D'acord amb la Instrucció 3/2006 sobre transport sanitari en l'àmbit del CatSalut, la prescripció de transport sanitari no urgent s'ha de fer en els casos d'impossibilitat física de la persona interessada o altres causes mèdiques que, a judici del personal facultatiu, li impedeixin fer ús del transport ordinari per desplaçar-se a un centre sanitari o al seu domicili després de rebre l'atenció ordinària corresponent. Aquest requisit es compleix en el cas de la persona interessada. A més, aquesta instrucció recull expressament la diàlisi com a tipus de servei per al qual cal prescriure el transport sanitari no urgent.
No obstant això, el CatSalut no autoritza el transport prescrit per la metgessa de la persona interessada perquè la ruta establerta amb l'empresa d'ambulància és en horari de matí i la persona interessada fa l'hemodiàlisi a la tarda.
Segons es desprèn de la instrucció esmentada, el transport sanitari no urgent s'ha de fer preferentment mitjançant vehicle de transport sanitari col·lectiu. No obstant això, si no és possible l'adequació entre l'horari de l'hemodiàlisi d'un usuari i l'horari acordat amb l'empresa d'ambulàncies que duu a terme el transport sanitari col·lectiu, com ha estat aquest cas, el Síndic considera que s'ha d'oferir a la persona interessada una altra opció de transport, ja que malgrat l'horari que s'hagi acordat amb l'empresa d'ambulàncies, el cert és que la persona interessada compleix els requisits necessaris i, per tant, té dret a aquesta prestació.
Per tant, atès que el Síndic constata que s'ha produït un incompliment de la Instrucció 3/2006 en relació amb la prescripció de transport sanitari no urgent, suggereix al Departament de Salut que prengui les mesures correctores que calgui perquè l'aplicació de la normativa esmentada sigui efectiva i així s'evitin situacions com la que va haver de patir la persona interessada.
D'altra banda, pel que fa al cost econòmic que aquesta situació ha suposat a la persona interessada, el Departament de Salut informa que la Regió Sanitària Barcelona va informar-la que podia demanar l'ajut per a transport propi. Tot i això, aquesta informació se li va proporcionar el mes de juliol (tres mesos després que iniciés l'hemodiàlisi), i ja la van advertir que no tindria efectes retroactius i que, en tot cas, l'import que li abonarien seria d'uns quatre euros. Davant d'això, la persona interessada va decidir no demanar-lo.
Per tant, atès que la despesa econòmica que ha tingut la persona interessada durant quatre mesos ha estat fruit de l'incompliment per part de l'Administració sanitària de la Instrucció 3/2006 i que, en cas que s'hagués autoritzat aquest transport sanitari, la persona interessada no hagués hagut de suportar aquestes despeses, el Síndic suggereix al Departament de Salut que consideri la possibilitat de rescabalar la persona interessada d'aquesta despesa i que, en cas que consideri que no reuneix els requisits per fer-ho, subsidiàriament iniciï un expedient per responsabilitat patrimonial de l'Administració i indemnitzi la persona interessada pels danys i perjudicis que aquesta situació li ha suposat.
Posteriorment, el Departament de Salut ha informat que el CatSalut ha autoritzat el finançament d'aquestes despeses amb efectes retroactius, de manera que el Síndic dóna per acceptat el seu suggeriment i finalitza les seves actuacions en aquest assumpte.