El Col·legi d'Advocats de Granollers ha tramès la resolució de la Comissió del Torn d'Ofici en què es comunica al denunciant l'arxivament de la queixa que va interposar, atès que no s'aprecia cap mena d'infracció deontològica. Aquesta resolució no està motivada ni disposa de peu de recurs.
El Síndic no té competències per exercir la potestat disciplinària contra un advocat per la seva actuació professional. Ara bé, en exercici de les funcions de defensa dels drets fonamentals dels ciutadans en relació amb les actuacions de les administracions públiques que li atribueix l'article 78 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges, ha de vetllar perquè les administracions resolguin, de forma fonamentada, les reclamacions i els recursos que els ciutadans els formulen i perquè puguin exercir el dret a formular contra aquestes resolucions els recursos previstos normativament.
Per això, en aquest cas en concret, el Síndic formula les consideracions següents:
1. Pel que fa a la motivació de la resolució
La resolució de la Comissió del Torn d'Ofici de data 27 d'octubre de 2010 que s'ha notificat al promotor no està motivada.
Els principis i les garanties jurídiques previstos constitucionalment s'han de predicar de totes les administracions públiques, de manera que permetin la integració de l'ordenament jurídic.
En aquest sentit, els possibles buits normatius que puguin afectar la seguretat jurídica dels administrats en matèria d'actuacions de les corporacions públiques i dels col·legis professionals s'han d'integrar acudint a la legislació específica que ho reguli, com en aquest cas, en què s'aplica el contingut de l'article 67.1 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, d'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.
Igualment, el Síndic considera aplicable al supòsit de fet plantejat el contingut de l'article 54 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Cal assenyalar que la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional considera que la motivació ha de ser-hi perquè les persones interessades disposin del coneixement necessari i perquè puguin defensar els seus drets, i que s'ha de donar amb l'amplitud necessària per a aquesta finalitat, perquè només quan s'expressen les raons que justifiquen la decisió és quan la persona interessada pot al·legar tot el que convingui per a la seva defensa, sense subsumir-se en la manifesta indefensió que proscriu l'article 24.1 de la Constitució, extensible a les resolucions administratives (sentència del Tribunal Constitucional de 16 de juny 1982). En el mateix sentit es pronuncia el Tribunal Suprem en reiterades sentències, en què reafirma que és mitjançant la motivació del seus actes que l'Administració pública serveix els interessos generals, perquè només per mitjà d'aquesta motivació es pot conèixer si l'actuació mereix la conceptuació d'objetiva per adequar-se al compliment de les seves finalitats, sense que aquesta motivació es pugui complir amb fórmules convencionals, sinó donant la raó plena del procés lògic i jurídic que determini la decisió.
L'exigència de motivació no constitueix un requisit merament formal sinó de fons. En aquest sentit, quan la norma legal, expressament o tàcitament admet una actuació discrecional de l'Administració, aquesta està subjecta, d'acord amb la doctrina establerta pel Tribunal Suprem, a les regles següents:
a) Compliment de les finalitats d'interès públic i, quan sigui compatible amb això, el màxim respecte als drets i els interessos de les persones afectades per l'actuació administrativa, sense que en cap cas aquesta discrecionalitat pugui justificar una actuació arbitrària o capritxosa.
b) L'actuació discrecional de l'Administració està sotmesa al control dels tribunals, amb excepció de l'anomenada discrecionalitat tècnica, la valoració de la qual exigeix uns coneixements específics que, en principi, no tenen els tribunals.
2. Pel que fa a la manca d'informació del recurs que s'interposi contra la resolució
En la resolució de la Comissió del Torn d'Ofici de 27 d'octubre de 2010 no s'indica al promotor els recursos que hi pot interposar en contra.
En l'escrit que acompanya la resolució s'indica que, en contra, el reclamant no podia interposar cap mena de recurs d'acord amb les diferents sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què es considera que en la suposada infracció disciplinària no hi ha interès legítim del denunciant per recórrer en via contenciosa contra la decisió administrativa, perquè la situació jurídica del denunciant recorrent no experimenta cap avantatge pel fet que se sancioni o no el denunciant.
Aquestes sentències fan referència al fet de "donar avantatge o desavantatge" al denunciant, entès aquest avantatge o desavantatge des d'un punt de vista econòmic. La denúncia que va presentar el promotor contra els lletrats, independentment del seu contingut, no plantejava l'exigència d'una indemnització econòmica o material, perquè en aquest cas ja sabia que podia recórrer a la via civil. La persona interessada pretenia el reconeixement moral i ètic per part d'aquesta corporació de dret públic, que ha de vetllar pel compliment de les normes deontològiques de la professió.
D'altra banda, a efectes d'evitar situacions d'indefensió, d'acord amb el que estableix l'article 89.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, amb relació al contingut de les resolucions que posin fi al procediment, les resolucions "han d'expressar, a més, els recursos que contra aquesta siguin procedents, l'òrgan administratiu o judicial davant el qual s'han de presentar i el termini per a interposar-los, sens perjudici que les persones interessades en puguin exercir qualsevol altre que estimin oportú".
En el mateix sentit, la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col?legis professionals, estableix que les resolucions han d'incloure els recursos que poden interposar les persones interessades.
En data 29 de juliol de 2011, atès que no ha rebut cap resposta del Col·legi d'Advocats de Granollers, el Síndic ha reiterat el seu suggeriment.