Segons l'informe tramès per l'Ajuntament d'Olot, tant abans com després de rebre la instància del promotor, es va parlar personalment i telefònicament amb ell en reiterades ocasions, i se li va comunicar que la corporació no es faria càrrec dels danys reclamats, atès que entenia que no eren fruit de l'actuació de l'Ajuntament, sinó que ja hi eren abans d'aquesta actuació, com a conseqüència d'una patologia generalitzada que afectava no només al tram de mur de la seva propietat, sinó també altres trams de mur més allunyats de la zona en què es va dur a terme l'actuació.
D'aquesta informació es desprèn que no s'ha donat resposta expressa a la persona interessada ni s'ha tramitat el procediment administratiu oportú. Per tant, el Síndic fa les consideracions següents a l'Ajuntament d'Olot:
En primer lloc, l'admissió a tràmit d'una reclamació és un acte administratiu escaient sempre que: la sol·licitud es dirigeixi a l'òrgan competent; s'ajusti als requisits formals previstos a l'article 70 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; i, per imperatiu de l'article 6.1 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, especifiqui les lesions produïdes, la presumpta relació de causalitat entre aquestes i el funcionament del servei públic, l'avaluació econòmica de la responsabilitat patrimonial, si és possible, i el moment en què la lesió efectivament es va produir.
En cas contrari, si l'Administració estima que la sol·licitud d'iniciació del procediment no reuneix els requisits esmentats, cal requerir a la persona interessada la subsanació i la millora eventual de la reclamació, en els termes establerts a l'article 71.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
Així doncs, un cop analitzat el contingut de la reclamació formulada pel promotor de la queixa, el Síndic entén que en aquest cas era escaient admetre a tràmit la reclamació formulada.
En segon lloc, l'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, determina que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, tret dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
Alhora, l'article 81 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que aquestes administracions han de respondre dels danys i perjudicis ocasionats als ciutadans en els seus béns i drets com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics excepte en els casos de força major o de danys que els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar d'acord amb la llei. En qualsevol cas, el dany ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones.
Els procediments administratius aprovats i fixats per les normes constitueixen la garantia d'una actuació no arbitrària per part dels poders públics. Així, quan un ciutadà formulada davant una Administració pública una reclamació per danys i perjudicis, són els procediments administratius que regula el Reial decret 429/1993, de 26 de novembre, els que permeten dilucidar si cal fer efectiva o no la responsabilitat patrimonial.
La tramitació correcta d'aquest procediment garanteix que es puguin investigar els fets i les circumstàncies que han concorregut i, en el seu marc, el ciutadà pot aportar proves a favor seu i contradir a l'Administració. En essència, el que es persegueix és esbrinar objectivament els fets per decidir si el ciutadà té dret a ser indemnitzat o no i, així, protegir tant els seus drets com els de l'Administració, que representa l'interès general, sens perjudici de la posterior reclamació en via judicial.
Així, un cop analitzat si s'havia d'admetre o no a tràmit la reclamació de la promotora de la queixa, sens perjudici de facilitar-li un termini per esmenar la reclamació, en el seu cas, l'Ajuntament hauria d'haver impulsat el procediment en tots els seus tràmits en un termini de sis mesos.
Per tot això, el Síndic recorda a l'Ajuntament d'Olot la necessitat de tramitar i resoldre la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada pel promotor, d'acord amb el que estableix el Reial decret 429/1993, de 26 de març, sobre el reglament dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial.