La promotora de la queixa, víctima de violència domèstica, planteja la seva preocupació pel benestar del seu fill a causa de la multiplicitat d'intervencions de diferents serveis durant el procés de separació de la seva parella i pare de l'infant.
En el seu escrit, la promotora de la queixa llista les múltiples intervencions de diferents serveis que han intervingut en el seu cas, des de la comissaria de policia com a lloc designat inicialment per recollir l'infant abans i després de les visites amb el seu pare, fins al punt de trobada, on van ser derivats posteriorment, el Servei d'Assessorament Tècnic en l'Àmbit de Família (SATAF) i diferents llocs de mediació familiar, teràpia familiar, etc.
De la cronologia de fets que exposa la persona interessada se'n desprèn que en aquest cas hi ha hagut: multiplicitat d'intervencions; descoordinació entre serveis, intervenció d'una comissaria de policia, tot i que es considera que aquest no és un lloc adequat per a l'intercanvi de les visites, des de la perspectiva dels drets dels infants; manca d'escolta de l'infant, amb signes de patiment psicològic i emocional; manca de supervisió de les diferents actuacions tècniques, i actuacions dissociades i no integrades entre si, sense garantir que la consideració primordial ha de ser l'interès superior de l'infant.
En l'informe de la Secretaria de Família s'indica que el Servei Tècnic de Punt de Trobada (en endavant STPT) actua sempre per derivació de l'òrgan judicial o administratiu que dicta la resolució. Per tant, el marc d'actuació se circumscriu en aquesta decisió, sense perdre de vista l'article 5 del Decret 357/2011, de 21 de juny, dels serveis tècnics de punt de trobada, que indica com a primer principi d'actuació la primacia de l'interès superior dels infants, i que sempre que es presentin objectius o interessos contraposats s'ha de donar prioritat a garantir la seguretat i el benestar de l'infant.
En aquest sentit, quan l'infant es nega a relacionar-se amb l'adult no custodi, se l'escolta i, si cal, se suspèn la visita o l'intercanvi previst i es comunica aquest fet a l'òrgan derivant, amb proposta de reconsideració de la resolució dictada, si escau.
En aquest cas, la Secretaria de Família indica que en l'informe remés pel STPT al jutjat en data 10 de juny davant la negativa de l'infant d'anar-se'n amb el seu pare es va informar el jutjat de la impossibilitat de dur a terme els intercanvis acordats i es va sol·licitar que la comunicació entre el pare i el fill es dugués a terme mitjançant visites supervisades al mateix Servei.
Així, a l'informe rebut s'afegeix que el jutjat va acceptar la proposta i que es van iniciar les visites, de l'evolució de les quals i de les incidències que es produïen es va informar puntualment el jutjat derivant.
L'informe també indica que en data 10 de juliol de 2010, atesa l'evolució positiva de les visites, es van iniciar els intercanvis de quatre hores de durada com un pas més per a la restauració del vincle paternofilial. A partir d'aquest moment, es van iniciar un altre cop les negatives de l'infant a anar-se'n amb el seu pare i alguns intercanvis no es van dur a terme.
En conseqüència, es va proposar al jutjat la intervenció d'un altre servei on es pogués indagar en els obstacles i les raons que motiven la negativa del menor a veure el seu progenitor no custodi. Tanmateix, es va proposar valorar la convivència d'un procés psicoterapèutic de caràcter familiar per poder treballar els vincles i els aspectes de les dinàmiques familiars que incidien en la situació vital del menor.
En data 28 de març, el jutjat va resoldre suspendre les visites fins que fos més convenient per a l'infant.
Així, l'informe de la Secretaria de Família considera, d'una banda, que l'actuació del STPT del Prat del Llobregat ha estat adequada i que s'ha posat, en tot moment, el benestar de l'infant en primer terme, amb una actitud proactiva, que s'ha informat puntualment i s'ha proposat canvis de l'òrgan derivant; i de l'altra, que la coordinació entre el jutjat i el Servei i la decisió d'aturar la intervenció mentre actuaven altres serveis han estat adequades.
Amb tot, l'informe de resposta obvia que el dia 18 de juny de 2010, la persona interessada va acudir amb el seu fill al STPT i se li va comunicar que el dia 30 de juny hauria de portar-lo i recollir-lo el dia 14 de juliol, ja que passaria quinze dies amb el seu pare. La persona interessada va mostrar-s'hi disconforme, perquè entenia que aquesta decisió era incongruent davant de les dificultats que hi havia per fer les visites i per les faltes d'assistència del pare. Finalment, des del STPT es va comunicar a la persona interessada que l'intercanvi proposat per les vacances no es portaria a terme.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que revisi l'actuació d'aquest STPT pel que fa a aquest cas, i que s'informi dels motius pels quals a la valoració que fa la Secretaria de Família de l'actuació d'aquest servei no s'inclou informació respecte de la reconducció de la proposta de l'equip després que la persona interessada presentés una queixa adduint que no es posava en primer terme el benestar del seu fill, tal com s'indica en l'informe de resposta rebut.
Finalment, el Síndic recorda que l'article 3 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant estableix que en totes les accions que concerneixen l'infant, tant si són portades a terme per institucions de benestar social públiques o privades, tribunals de justícia, autoritats administratives o cossos legislatius, la consideració principal ha de ser l'interès primordial de l'infant.