La persona interessada, metgessa de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova en Lleida, manifesta el seu desacord amb la denegació de l'Institut Català de la Salut d'un permís que va sol·licitar per tal de poder assistir els dies 1 i 3 de juny de 2010 als exàmens del tercer curs d'italià a l'Escola Oficial d'Idiomes de Lleida.
La persona interessada sol·licitava gaudir del permís regulat a l'article 96.1.c) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, d'acord amb el qual es concedeix un dia per a exàmens finals en centres oficials.
La denegació es fonamentava en el fet que el permís sol·licitat només està establert per a l'obtenció d'un títol que correspongui a un dels nivells educatius acadèmics del sistema educatiu general.
El Departament de Salut, en l'escrit de resposta tramès, insisteix que el permís establert en el precepte invocat ho és per assistir a exàmens finals que es realitzin per a l'obtenció d'un títol que correspongui a un dels nivells educatius acadèmics del sistema educatiu general, com ara els estudis universitaris.
Tot i això, el Síndic indica que la literalitat del precepte no estableix aquesta limitació, sinó que atorga a les persones interessades un dia de permís per fer els exàmens quan siguin finals i en centres oficials, sense que sigui discutible ni el caràcter final dels exàmens a què es presentava la promotora de la queixa, ni tampoc el caràcter oficial del centre en què s'havien de dur a terme.
Així, el Síndic recorda que quan el legislador ha volgut limitar el temps del permís per a exàmens d'altra classe en centres oficials així ho ha fet de forma expressa. Concretament es fa referència en la mateixa norma més amunt esmentada a les proves definitives d'avaluació i alliberadores, i en aquest supòsit atorga a les persones interessades el temps indispensable per fer-les.
En definitiva, el fonament en què es va basar la denegació del permís, tot al·legant la manca de correspondència de l'examen que havia de fer la persona interessada amb un examen final d'un dels nivells educatius acadèmics del sistema educatiu general, va ser erroni.
Això no obstant, cal tenir en compte la jurisprudència establerta pel Tribunal Suprem en la sentència de 28 de juny de 1996, dictada en recurs de cassació en interès de la llei, en què es fa referència al precepte 30.1.d) de la Llei 30/1984, que estableix el dret dels funcionaris a obtenir permisos per concórrer a exàmens finals i altres proves definitives d'aptitud i avaluació en centres oficials, durant els dies en que es duguin a terme.
A aquesta Sentència s'ha referit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (en endavant TSJC) al moment de dictar la Sentència núm. 286/2002, de 2 d'abril, perquè tot i distingir que la llei autonòmica (Decret legislatiu 1/1997, abans invocat) estableix la diferenciació entre les proves per a exàmens finals en centres oficials i la resta de proves definitives i concedeix en el primer dels supòsits un dia de permís i per a la resta de proves el temps indispensable per fer-les, i que la legislació estatal només fa la referència "días de su celebración", entén també que en ambdós casos cal tenir en compte el sentit teleològic de la norma.
És a dir, el Tribunal entén que, si bé l'Administració ha de facilitar als funcionaris la formació en centres oficials, cal ponderar els interessos en joc que són, d'una banda el dels funcionaris a disposar del temps necessari per concórrer als exàmens -de manera que el seu horari no faci ineficaç aquest dret- i d'altra l'interès de l'Administració que el temps concedit al funcionari sigui l'indispensable per fer efectiu el dret, sense que la concessió hagi de comportar un excessiu menyscapte dels interessos públics.
D'aquesta manera, el TSJC propugna una interpretació raonable de la norma per conjugar ambdós interessos i, tot i reconèixer que la Llei de funció pública catalana estableix com a unitat de temps el dia, això no ha d'impedir una interpretació raonable i en sentit teleològic, i d'aquesta manera estableix que només quan l'examen o prova d'aptitud coincideixi amb la jornada laboral donarà dret a obtenir el permís que correspongui i, en funció de la durada de la prova, l'Administració estarà respectant l'efectivitat del dret si concedeix al funcionari el permís durant el temps mínim i indispensable per tal que pugui concórrer a la realització de l'examen.
Per tant, el Síndic entén que, atès que en l'escrit de data 4 de juny de 2010 tramès a la promotora de la queixa es feia esment a la concessió del permís per al temps indispensable per fer l'examen, si coincidia amb l'horari laboral, no es va vulnerar el seu dret a obtenir un permís per concórrer a la prova final en un centre oficial, si bé no va ser correcta la fonamentació emprada per l'Institut Català de la Salut en la denegació inicial del permís que va demanar.
No obstant això, el Síndic suggereix al Departament de Salut que doni les ordres oportunes per tal que, davant l'eventual presentació d'altres sol·licituds semblants a la de la persona interessada, es modifiqui el criteri al·legat per l'Institut Català de la Salut en interpretar la normativa vigent i que es faci d'acord amb la jurisprudència més amunt esmentada.
Posteriorment, el Departament de Salut ha tramès un escrit en resposta al suggeriment del Síndic, del qual es desprèn que el Departament comparteix les consideracions d'aquesta institució i agraeix el suggeriment formulat, que ha tramès als òrgans encarregats de la gestió dels recursos humans de les institucions sanitàries de l'Institut Català de la Salut perquè en tinguin coneixement i actuïn en conseqüència.
Amb aquesta informació, el Síndic dóna per finalitzada la seva intervenció en relació amb aquest assumpte.