El promotor es queixa de la manca de resposta de l'Ajuntament al recurs de reposició interposat el 9 de març de 2006. El 28 de novembre de 2005 va denunciar la situació que patia per la baixada d’aigües pluvials procedents dels terrenys de la part posterior d'uns habitatges, i també de l'estat ruïnós en què es troba el mur de maçoneria que pot provocar despreniments de terres a la seva finca. En resposta, el consistori va dictar el Decret núm. 29, de 8 de febrer de 2006, contra el qual la persona interessada va recórrer.
El Síndic constata que l'informe tècnic municipal exposa que "a pesar de l'antiguitat del mur i atesa la seva escassa entitat, no consta en aquest Ajuntament que hagi donat problemes d'estabilitat i seguretat". Amb relació a aquest fet, el Síndic recorda el contingut de la sol·licitud addicional d'informació tramesa en data 20 de juliol de 2007, els decrets d'alcaldia números 29 i 30, de data 8 de febrer de 2006 i el decret número 27 de data 2 de febrer de 2007. També recorda les referències relatives a la potestat de control i intervenció de l'Administració en l'activitat dels ciutadans mitjançant l'atorgament de les llicències urbanístiques, les quals han de garantir el compliment de les exigències tècniques i jurídiques determinades legalment a fi i efecte de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient i que afecten la funcionalitat, la seguretat i l’habitabilitat de les construccions.
Així mateix, el Síndic fa referència al desguàs de les aigües pluvials del solar posterior i situat a un nivell superior i la solució adoptada pels tècnics municipals, consistent a canalitzar les aigües del tub existent cap al desguàs existent al mur, atès que es considera la solució més immediata i raonable. Cal tenir en consideració que les finques afectades es troben situades al nucli de la població i, per tant, cal entendre que la zona disposa de les infraestructures urbanístiques bàsiques de xarxa de sanejament i xarxa de desguàs de pluvials. Per aquest motiu, la canalització de les aigües pluvials de la finca haurien d'adequar-se a les infraestructures bàsiques esmentades mitjançant la connexió del tub individual de desguàs de les aigües pluvials a la xarxa general.
Pel que fa a la manca de resposta escrita al recurs de reposició interposat pel promotor en data 9 de març de 2006, s’exposa que aquest recurs ha estat desestimat per silenci administratiu. El Síndic recorda que els procediments administratius han de garantir els principis de seguretat jurídica i tutelaefectiva pròpies d'un estat de dret. Així, l'obligació de respondre de forma expressa als escrits i les sol·licituds presentats per les persones interessades, sobretot si el contingut d’aquests escrits versa contra la impugnació d'actes administratius, té com a fonament garantir l'exercici efectiu del dret de tutela establert en l'article 24 de la Constitució, dret que, atès que és fonamental, es troba dotat d'una protecció especial per part de la resta de l'ordenament jurídic.
La institució del silenci administratiu es configura com una garantia per als ciutadans, a fi i efecte d'evitar que es trobin en una situació d'indefensió davant la inactivitat de l'Administració, sense que en cap cas pugui suplir l'obligació de l'Administració de respondre de forma expressa als recursos interposats. És així perquè una de les manifestacions del dret de tutela efectiva és obtenir una resolució fonamentada jurídicament, que permetrà la persona interessada impugnar la motivació de la resolució en defensa dels seus drets i interessos.
Per tant, el Síndic suggereix que es resolgui de forma expressa el recurs de reposició. Analitzada la resposta, el Síndic considera no ajustat a dret el contingut de la resolució emesa en resposta al recurs, ja que al desguàs de les aigües pluvials i de rec l'usuari està obligat a fer la connexió individual a la xarxa general i l'Administració de regular els serveis públics de sanejament. Per això, el Síndic suggereix que es revisi d'ofici l'expedient tramitat i es requereixi al veí que efectuï la connexió individual del desguàs d’aigües de la seva finca a la xarxa general municipal, per garantir que no es produeixen danys a la finca veïna i que la infraestructura s'ajusta a la normativa. Pel que fa al mur de maçoneria, el consistori dictat el Decret 25, segons el qual el veí ha de dur a terme les obres de formigó projectat per la cara externa del mur. Respecte al desguàs d'aigües pluvials, s’exposa que les aigües de pluja tenen sortida per la canonada col·locada.
En vista de tot això, s'entén que s’han acceptat parcialment els suggeriments efectuats.