El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la regulació de l'article 5 de l'Ordenança fiscal 3.5, de la taxa pel servei de tinença d'animals de companyia de l'Ajuntament de Terrassa, perquè s'estableix un prorrateig de tres mesos per als casos d'alta i de sis mesos per als casos de baixa.
Exposa que ha pagat la taxa fins al juny i el seu animal va morir el mes de març, i que l'Ajuntament no li retorna la quantitat pagada.
L'Ajuntament de Terrassa justifica els períodes de prorrateig amb el fet que fer la devolució d'imports corresponents a períodes menors de sis mesos seria antieconòmic.
En aquest sentit, l'article 26 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei de les hisendes locals, estableix que quan la naturalesa material de la taxa n'exigeixi la meritació periòdica, i així es determini en l'ordenança fiscal corresponent, la meritació tindrà lloc el dia 1 de gener i el període impositiu comprendrà l'any natural, tret els supòsits d'inici o cessament en l'ús del servei o activitat, cas en què el període impositiu s'ajustarà a aquesta circumstancia amb el prorrateig de la quota, en els termes que estableixi l'ordenança fiscal corresponent.
La Llei d'hisendes locals remet a la potestat tributària dels municipis perquè estableixin els termes i les condicions en què s'ha de fer el prorrateig de la quota tributària. Forma part de la potestat discrecional dels ajuntaments determinar les condicions del prorrateig, les quals han de respondre a qüestions d'interès general, estar suficientment motivades, i sempre dins dels principis generals del dret tributari, en especial els principis constitucionals establerts en l'article 33.
En aquest sentit, el Síndic recorda que la facultat d'imposar i ordenar els tributs locals que es reconeix a les corporacions locals, així com el poder reglamentari consegüent, la manifestació més típica del qual són les ordenances fiscals, deriven tant del reconeixement constitucional de la seva autonomia per gestionar els seus interessos, com de la potestat tributària limitada que la Constitució els atribueix. Tot allò ha d'estar integrat dins del principi general de legalitat i de l'específica reserva de llei en l'àmbit tributari.
El Síndic considera, doncs, que ha d'estar suficientment motivat que es produeixi un trencament del principi d'igualtat en l'aplicació dels tributs, per quan s'apliquen períodes impositius diferents en funció de si és una alta o una baixa del servei.
A diferència dels impostos, que són tributs exigits sense contraprestació, la característica fonamental de les taxes és la contraprestació del servei o activitats rebuts pel subjecte passiu. Es defineixen com a prestacions patrimonials de caràcter públic, les que afecten o beneficien de manera particular el subjecte passiu. La singularització del servei ha de ser correlativa al quantum tributari que el subjecte passiu ha de satisfer.