El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb relació al procediment de reconeixement de la situació de la dependència i el dret a les prestacions i als serveis vinculats que es va iniciar a nom de la seva mare.
En aquest cas, de la informació de què es disposa, se'n desprèn el següent:
En data 16 d'octubre de 2009 es va presentar la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència de la persona interessada. Fins després de 5 mesos no van anar a fer-li la valoració.
En data 9 d'abril de 2010 es va dictar resolució per la qual es reconeixia a la persona interessada un grau III i nivell 1 de dependència.
En data 12 d'abril de 2010, tres dies més tard, la persona interessada va morir. Actualment el promotor de la queixa no te cap notícia de la situació en que es troba l'expedient de la seva mare.
D'altra banda, s'observa també en la queixa una percepció de manca d'informació del promotor de la queixa, en el sentit que desconeix el procediment, si se'ls reconeixerà algun dret o si se'ls notificarà alguna resolució per part de l'Administració.
La qüestió de fons que ha motivat aquesta queixa es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant.
En relació amb aquest assumpte, l'anterior Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) va informar que s'aplicarien els criteris recollits a les Instruccions 10/2009, segons les quals només es reconeixeria el dret a percebre les prestacions econòmiques derivades de la situació de dependència en els casos en què la defunció de la persona es produís després de la resolució d'aprovació del Programa individual d'atenció (PIA). Alhora, el DASC indicava que estava a l'espera que l'Administració de l'Estat adoptés una decisió sobre aquesta qüestió i que, mentre això no es fes, s'aplicarien les previsions de les instruccions esmentades.
Després d'estudiar aquesta informació, en data 26 de maig de 2010, el Síndic va fer arribar al DASC diverses consideracions sobre aquest assumpte, i li va suggerir que adoptés les mesures adequades perquè:
- s'impulsessin i es resolguessin sense més demora tots els procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés a les prestacions i serveis vinculats en què s'hagués produït la mort de la persona afectada;
- el reconeixement de la situació de dependència produís efectes, amb les conseqüències que corresponguessin, sempre que s'hagués acreditat la situació de dependència de la persona sol·licitant;
- la mort de la persona no impliqués necessàriament l'acabament del procediment, sinó que sempre que fos possible es continués per determinar l'existència o no d'una situació de dependència, i el reconeixement posterior dels drets que corresponguin;
- es reconeguessin als causahavents de les persones dependents, un cop fets els tràmits pertinents, els drets econòmics derivats de la situació de dependència.
No obstant això, el DASC va reiterar els criteris exposats anteriorment, així com la decisió de mantenir-los mentre no s'adoptés una decisió comuna en l'àmbit de l'Estat, i, per tant, no va acceptar aquestes recomanacions.
El pla d'actuació del Departament de Benestar Social i Família exposat el 15 de febrer de 2011 davant la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament de Catalunya planteja entre les actuacions prioritàries la resolució de procediments en què s'ha produït la defunció de la persona sol·licitant i, segons les informacions publicades, es preveu el reconeixement de prestacions en determinats casos.
Tenint en compte això, i també les situacions d'aquest tipus que es plantegen en les queixes rebudes al Síndic i els drets de les persones afectades, aquesta institució va iniciar una actuació d'ofici (A/O 00860/2011), mitjançant la qual va demanar informació per conèixer el posicionament del Departament sobre aquesta qüestió. Tanmateix, encara no s'ha rebut aquesta informació.
Tot esperant aquesta informació, el Síndic reitera el cas de la mare de la promotora de la queixa, ja que no costa que s'hagi resolt l'expedient. Així mateix, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família, d'una banda, el deure legal de resoldre els procediments en els terminis legalment establerts, i considera que s'haurien de resoldre d'acord amb les consideracions traslladades al DASC el 26 de maig de 2010; i de l'altra, el deure legal de donar a les persones interessades una informació de qualitat d'acord amb l'article 28 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
D'acord amb això, el Síndic dóna per finalitzades les actuacions en aquesta queixa.