El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb relació al procediment de reconeixement de la situació de la dependència i el dret a les prestacions i als serveis vinculats que es va iniciar a nom del seu pare.
En aquest cas, de la informació de què es disposa, se'n desprèn el següent:
En data 20 de juliol de 2009 es va presentar la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència de la persona interessada.
En data 11 de desembre de 2009 es va emetre la resolució mitjançant la qual se li reconeixia un grau III nivell 1 de dependència.
En data 6 d'octubre de 2010, la persona interessada estava citada per fer l'acord del Programa individual d'atenció (en endavant PIA), però dies abans va ingressar a l'hospital perquè es va trencar el fèmur i el van haver d'intervenir quirúrgicament.
En data 21 de març de 2011 la persona interessada va morir, sense que s'hagués concertat una nova citació per elaborar el PIA.
Així, des que es va emetre la resolució de grau fins que l'Administració es va posar en contacte amb la persona interessada per iniciar els tràmits per elabora el PIA van transcórrer deu mesos, i fins que es va produir la seva mort, quinze, temps que supera amb escreix el termini de què disposava l'Administració per resoldre.
La qüestió de fons que ha motivat aquesta queixa es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant.
En relació amb aquest assumpte, l'anterior Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) va informar que s'aplicarien els criteris recollits a les Instruccions 10/2009, segons les quals només es reconeixeria el dret a percebre les prestacions econòmiques derivades de la situació de dependència en els casos en què la defunció de la persona es produís després de la resolució d'aprovació del PIA. Alhora, el DASC indicava que estava a l'espera que l'Administració de l'Estat adoptés una decisió sobre aquesta qüestió i que, mentre això no es fes, s'aplicarien les previsions de les instruccions esmentades.
Després d'estudiar aquesta informació, en data 26 de maig de 2010, el Síndic va fer arribar al DASC diverses consideracions sobre aquest assumpte, i li va suggerir que adoptés les mesures adequades perquè:
- s'impulsessin i es resolguessin sense més demora tots els procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés a les prestacions i serveis vinculats en què s'hagués produït la mort de la persona afectada;
- el reconeixement de la situació de dependència produís efectes, amb les conseqüències que corresponguessin, sempre que s'hagués acreditat la situació de dependència de la persona sol·licitant;
- la mort de la persona no impliqués necessàriament l'acabament del procediment, sinó que sempre que fos possible es continués per determinar l'existència o no d'una situació de dependència, i el reconeixement posterior dels drets que corresponguin;
- es reconeguessin als causahavents de les persones dependents, un cop fets els tràmits pertinents, els drets econòmics derivats de la situació de dependència.
No obstant això, el DASC va reiterar els criteris exposats anteriorment, així com la decisió de mantenir-los mentre no s'adoptés una decisió comuna en l'àmbit de l'Estat, i, per tant, no va acceptar aquestes recomanacions.
El pla d'actuació del Departament de Benestar Social i Família exposat el 15 de febrer de 2011 davant la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament de Catalunya planteja entre les actuacions prioritàries la resolució de procediments en què s'ha produït la defunció de la persona sol·licitant i, segons les informacions publicades, es preveu el reconeixement de prestacions en determinats casos.
Tenint en compte això, i també les situacions d'aquest tipus que es plantegen en les queixes rebudes al Síndic i els drets de les persones afectades, aquesta institució va iniciar una actuació d'ofici (A/O 00860/2011), mitjançant la qual va demanar informació per conèixer el posicionament del Departament sobre aquesta qüestió. Tanmateix, encara no s'ha rebut aquesta informació.
Malgrat tot, atès que l'expedient de la persona interessada està inclòs en aquest supòsit, el Síndic recorda a Departament de Benestar Social i Família el deure legal de l'Administració de resoldre els procediments en els terminis legalment establerts, i l'insta a resoldre aquest cas sense més demora.
D'acord amb això, el Síndic dóna per finalitzades les actuacions en aquesta queixa.