El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb dos expedients sancionadors de trànsit.
Exposa que el dia 12 de desembre de 2011 un agent el va multar per no obeir un senyal de cediu el pas, la qual cosa diu que no és certa. Quinze minuts més tard, el mateix agent el va multar per circular pel voral de la carretera sense motiu o raó d'emergència.
El promotor manifesta que fa gairebé dos mesos que ha enviat un escrit al Servei Territorial de Trànsit de Tarragona i que encara no ha rebut cap resposta.
Segons s'estableix a la resolució de data 12 de juny d'inadmissió a tràmit del recurs de reposició que la persona interessada va interposar, consta a l'expedient sancionador que es va notificar a la persona interessada que no va presentar al·legacions ni tampoc va abonar voluntàriament l'import de la multa amb la reducció corresponent del 50% dins dels vint dies naturals següents a la notificació.
Per aquest motiu, es va dictar en data 12 de juny de 2012 resolució d'inadmissió del recurs, resolució que es va notificar per correu en un primer intent el 14 de juny a les 11.40 h amb el resultat d'absent, i el 15 de juny de 2012 per segona vegada a les 12.50 h amb acusament de recepció.
Segons l'article 81.5 de la Llei de seguretat vial, si el denunciat no formula al·legacions ni abona l'import de la multa en el termini de quinze dies naturals següents al de la notificació de la denúncia, aquesta té l'efecte d'acte resolutori del procediment sancionador. En aquest supòsit la sanció es pot executar transcorreguts trenta dies naturals des de la notificació de la denúncia.
El recurs no es va admetre a tràmit perquè es va considerar que si el denunciat no havia formulat al·legacions ni havia abonat l'import de la multa, l'acte resolutori del procediment sancionador havia esdevingut ferm. És a dir, es va equiparar acte resolutori amb resolució ferma.
El Síndic considera que el fet que la denúncia tingui efectes d'acte resolutori del procediment sancionador no significa que sigui un acte ferm contra el qual no es pugui interposar recurs. Perquè fos així, caldria que la llei ho establís expressament, com passa en el cas de l'article 80 de la Llei de seguretat vial amb relació al procediment abreujat, que finalitza amb el pagament bonificat.
Cal tenir en compte, en aquest sentit, que de conformitat amb el que estableix l'article 116 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, els actes que posen fi a la via administrativa, excepte quan resolen un recurs d'alçada previ, poden ser objecte de recurs de reposició.
Qualsevol mesura que suposi una limitació dels drets de les persones ha de tenir cobertura legal expressa i no es pot fonamentar en una interpretació que no tingui suport exprés en l'articulat de la norma o que comporti l'aplicació analògica d'una restricció legal prevista per a un altre supòsit.
És per això que el Síndic suggereix al Departament d'Interior que s'admeti a tràmit el recurs plantejat pel promotor de la queixa per examinar a fons les qüestions plantejades i resoldre-les, i que es reconegui l'executivitat de la sanció impugnada, en els termes que estableix l'article 81.5 de la Llei de seguretat vial.