Darrerament el Síndic de Greuges ha tingut ha tingut coneixement que en algunes localitats de Catalunya, principalment de la província de Lleida, s'han posat en marxa patrulles ciutadanes de vigilància per posar fre a l'allau de robatoris de les quals eren objecte.
Segons la informació de què es disposa, aquesta mesura s'emmarca dins del Pla operatiu per al món rural, que es va impulsar en percebre un increment de la inseguretat en les zones rurals d'aquestes localitats.
Amb la finalitat de conèixer i valorar l'existència i el funcionament d'aquestes patrulles, el síndic obert una actuació d'ofici sobre aquest assumpte.
En relació amb aquesta qüestió, el Síndic fa les consideracions següents:
1. Inseguretat ciutadana
En el cas de la inseguretat al camp, la creació d'aquestes patrulles és una resposta a l'increment i l'onada de robatoris. Si bé el Departament d'Interior informa que des del mes de febrer de 2012 els fets delictius s'han estabilitzat, en particular els delictes contra el patrimoni, es constata que en alguns dels municipis afectats s'ha incrementat aquesta tendència i que la proliferació d'aquestes patrulles obeeix a la detecció d'una presència insuficient d'agents policials als seus termes.
Segons informació tramesa pel Departament d'Interior, l'actual distribució de recursos policials disponibles i destinats a combatre l'activitat delictiva al territori rural compleix amb els objectius establerts, i qualsevol variació de la distribució de recursos ha de sorgir de l'activitat avaluadora que es realitzi més endavant.
Les notícies publicades posen de manifest una demanda de més presència policial per part dels municipis afectats i un compromís pel Departament d'Interior de destinar-hi més efectius per tal de reforçar la vigilància i, sobretot, eliminar la sensació d'inseguretat.
2. Competències en matèria de seguretat i col·laboració ciutadana
Segons manifestacions del conseller d'Interior, aquesta iniciativa està inspirada en el projecte Neihbourhood Watch, de la Policia Metropolitana de Londres, un programa de prevenció del delicte que ensenya als ciutadans estratègies per prevenir els delictes per mitjà de la identificació i notificació de les activitats sospitoses que vegin en els seus veïnats. En aquest sentit, el conseller d'Interior defensa l'existència d'aquestes patrulles perquè considera que formen part de la col·laboració ciutadana.
D'altra banda, el mateix conseller es mostra favorable a la presència de patrulles perquè entén que els ciutadans han de vetllar per les seves propietats i perquè la seguretat en la seva vessant més preventiva no és responsabilitat exclusiva de les forces policials.
Sens perjudici de considerar legítim que els veïns afectats per aquests fets optin per vigilar les seves finques amb la finalitat d'autoprotegir-se, es tracta d'iniciatives privades o moviments denominats ?de vigilantisme? que són una forma comuna d'autoprotecció en països d'origen anglosaxó.
La gestió de la seguretat en aquests països ha arribat a un punt en què és gairebé impossible delimitar les funcions entre el sector privat i el públic. Així mateix, el concepte de policia s'ha substituït per funcions policials perquè centren el debat en les funcions de seguretat necessàries per mantenir l'ordre i no tant en quin cos, públic o privat, les exerceix.
En el cas d'Anglaterra, la policia continua tenint l'hegemonia i el control del manteniment de l'ordre però es permet la integració de personal civil o privat amb una relació determinada respecte a la policia. Es tracta d'un model policial integracionista en què tots exerceixen funcions en un règim de col·laboració.
A l'Estat espanyol en canvi, trobem el model de direcció o control a distància en què la seguretat ha estat un bé tradicionalment reservat a l'Estat i ha incorporat la seguretat privada com a complementari al model existent de seguretat pública i en règim de subordinació. En aquest model, per mitjà de la Llei 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada, es regulen els límits, els poders i les funcions i espais reservats a l'esfera pública i privada així com les relacions de col·laboració.
En canvi, la col·laboració ciutadana en matèria de seguretat a través de la figura de les patrulles de vigilància no està regulada. Aquesta situació d'al·legalitat passa perquè aquestes unitats funcionin sense conèixer quines són clarament les seves funcions, els seus límits, les conseqüències dels seus actes, el règim de col·laboració, etc, més enllà de les indicacions o instruccions verbals que hagin rebut sobre aquesta qüestió.
A falta d'una regulació específica, el tema de les patrulles es tracta en l'àmbit de les juntes locals de seguretat. En aquest sentit, el Departament d'Interior ha adquirit el compromís de prestar tota la seva col·laboració en la mesura que les necessitats que mouen la constitució d'aquests grups de persones, siguin vehiculades per mitjà de les juntes locals de seguretat corresponents.
3. Funcionament de les patrulles de vigilància
Els grups o patrulles de vigilància estan legitimats per prendre les mesures que creguin convenients per protegir de manera privada la seva seguretat personal i la dels seus béns. Tot i això, l'autorització per dur a terme aquesta tasca s'estén a poder entrar en propietats alienes sense incórrer en cap actuació irregular i sense que s'hagi previst ni regulat les conseqüències que en poder derivar en cas d'un possible mal ús de les seves actuacions.
Per assegurar l'efectivitat de la vigilància preventiva que fan aquestes patrulles, el Departament d'Interior creu necessari que els ciutadans comuniquin al Cos de Mossos d'Esquadra qualsevol actitud sospitosa.
Si bé en el camp de les funcions policials de seguretat ciutadana s'exigeix una professionalització dels que intervenen, una interacció que ha de ser coordinada i que ha d'estar regida per uns protocols d'actuació previs per tal que la iniciativa privada es redueixi a la mínima expressió i amb totes les garanties, val a dir que aquests grups de pagesos organitzats participen en tasques de prevenció sense haver rebut una formació específica sobre aquest assumpte i, en conseqüència, sense tenir directrius clares sobre com actuar davant de situacions de risc més enllà d'unes instruccions genèriques que en alguns casos poden variar en funció dels responsables policials.
Pel que fa al tema de la coordinació, es constata que aquesta s'articula per mitjà de les juntes locals de seguretat, que són òrgans col·legiats de col·laboració i coordinació general dels diversos cossos de policia i altres serveis de seguretat que operen al territori.
El Departament d'Interior ha informat que el dia 23 de gener, representants del Cos de Mossos d'Esquadra, de la Delegació del Govern i dels Serveis Territorials de Lleida es van reunir per tractar aquesta qüestió de forma conjunta. En el mateix sentit, per reforçar la coordinació permanent amb els ajuntaments dels municipis afectats, es mantenen reunions periòdiques i fluïdes amb els alcaldes i els caps de les respectives policies locals.
Sens perjudici de valorar positivament aquesta coordinació, el Departament d'Interior ha informat que el sistema de bases de què disposa la Direcció General de la Policia no pot explotar la informació relativa a quin és el nombre de pagesos organitzats.
Davant d'això, es posa de manifest la dificultat de saber el volum real de patrulles existents en l'actualitat amb la conseqüent impossibilitat d'establir línies i objectius de treball comuns per a cascun dels municipis afectats.
Un registre o una base de dades quer reculli informació relativa a les diferents patrulles de vigilància actuants constitueix una eina necessària per al compliment de les funcions de coordinació anteriorment esmentades, i per actuar amb eficàcia i eficiència.
Fetes aquestes consideracions, el Síndic fa els suggeriments següents al Departament d'Interior:
1. Que es faci un estudi de dret comparat, en cas que no s'hagi fet, sobre la regulació d'aquestes iniciatives de vigilància en els sistemes policials europeus que existeixen i s'informi de les conclusions a les quals s'arribi.
2. Que s'avaluï la distribució actual dels recursos policials destinats a les zones rurals que registren més activitat delictiva i s'informi sobre els resultats obtinguts.
3. Que s'intensifiqui la recollida de denúncies ?in situ? i es creï un sistema integral o una base de dades que permeti la transmissió dels fets delictius coneguts per part dels diferents cossos policials.
4. Que es reguli per via d'urgència la figura de les patrulles ciutadanes de vigilància com una forma de col·laboració ciutadana puntual en l'àmbit de la prevenció.
5. Que es creï un registre de les patrulles que en aquests moments estan operatives i se'n faci el control i el seguiment corresponents.