La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb relació a la demora en la tramitació i la manca de resolució del procediment de reconeixement de la situació de la dependència i el dret a les prestacions i als serveis vinculats que es va iniciar a nom de la seva mare.
Un cop revisada la documentació aportada per la promotora, s'observa que la persona interessada va presentar la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés als serveis i a les prestacions vinculades el 10 de febrer de 2009, i que el 9 de juny de 2009 es va dictar la resolució per la qual se li reconeixia un grau III nivell 1 de dependència.
Malauradament, la persona interessada va morir tres mesos després, sense que s'hagués fet el Programa individual d'atenció (en endavant PIA). Tot i que la família no ha rebut cap resolució ni comunicació sobre aquesta qüestió, la filla de la persona interessada manifesta que verbalment els han indicat que l'expedient s'ha tancat, i que no rebran cap prestació perquè no es va arribar a fer el PIA.
La qüestió de fons que ha motivat aquesta queixa es correspon amb la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant.
En relació amb aquest assumpte, l'anterior Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) va informar que s'aplicarien els criteris recollits a les Instruccions 10/2009, segons les quals només es reconeixeria el dret a percebre les prestacions econòmiques derivades de la situació de dependència en els casos en què la defunció de la persona es produís després de la resolució d'aprovació del PIA.
Després d'estudiar aquesta informació, en data 26 de maig de 2010, el Síndic va fer arribar al DASC diverses consideracions sobre aquest assumpte, i li va suggerir que adoptés les mesures adequades perquè:
- s'impulsessin i es resolguessin sense més demora tots els procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés a les prestacions i serveis vinculats en què s'hagués produït la mort de la persona afectada;
- el reconeixement de la situació de dependència produís efectes, amb les conseqüències que corresponguessin, sempre que s'hagués acreditat la situació de dependència de la persona sol·licitant;
- la mort de la persona no impliqués necessàriament l'acabament del procediment, sinó que sempre que fos possible es continués per determinar l'existència o no d'una situació de dependència, i el reconeixement posterior dels drets que corresponguin;
- es reconeguessin als causahavents de les persones dependents, un cop fets els tràmits pertinents, els drets econòmics derivats de la situació de dependència.
No obstant això, el DASC va reiterar els criteris exposats anteriorment, així com la decisió de mantenir-los mentre no s'adoptés una decisió comuna en l'àmbit de l'Estat, i, per tant, no va acceptar aquestes recomanacions.
El pla d'actuació del Departament de Benestar Social i Família exposat el 15 de febrer de 2011 davant la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament de Catalunya planteja entre les actuacions prioritàries la resolució de procediments en què s'ha produït la defunció de la persona sol·licitant i, segons les informacions publicades, es preveu el reconeixement de prestacions en determinats casos.
El Síndic considera, en tot cas, que la situació concreta plantejada en aquesta queixa s'hauria de resoldre de conformitat amb els suggeriments exposats més amunt. Per això, recorda al Departament el deure de les administracions públiques de resoldre expressament i en els terminis establerts legalment tots els procediments administratius i, en conseqüència, de resoldre expressament el procediment iniciat per la persona interessada.
D'acord amb això, el Síndic dóna per finalitzades les actuacions en aquesta queixa.