El Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) tramet un informe relatiu a la queixa del promotor referent al procediment emprat per fer efectiu el cessament de l'acolliment familiar de dues germanes que va acollir.
En vista del que s'exposa a l'informe, el Síndic observa que els processos judicials iniciats arran de les denúncies del promotor han estat resolts, i ho han estat en contra d'ell. En conseqüència, les qüestions de fons plantejades són fets jutjats, i el Síndic no s'hi pot pronunciar.
Això no obstant, el Síndic fa unes consideracions al DASC sobre algunes qüestions que són preocupants per la incidència que poden tenir (i ben segur tenen) en els infants.
En primer lloc, la manca de seguiment de l'acolliment familiar que s'observa en aquest cas. En aquest sentit, el Síndic entén que l'Administració no hauria de prendre una mesura cautelar com declarar el desemparament d'unes nenes i atorgar-ne la guarda a una persona, sense fer un seguiment estret i exhaustiu a partir de l'acolliment resolt, per tal d'assegurar que les nenes estan ben cuidades en tots els àmbits. En aquest cas, aquest seguiment hauria pogut evitar la desafecció de les nenes de la seva mare, a través del treball amb l'acollidor, a fi que no les posés en contra d'ella; també s'hauria pogut produir un altre desenllaç, amb un cessament de l'acolliment menys traumàtic.
En segon lloc, la manca d'informació a la persona acollidora sobre el procediment judicial d'oposició a la tutela, sobre els deures del guardador de promoure els contactes amb la mare; sobre el procediment del retorn d'unes nenes amb la mare o de l'ingrés en un centre, que hauria fet possible la preparació del guardador i de les nenes, o com a mínim s'hauria hagut d'intentar.
També es veu una manca de seguiment indirecte a través de les escoles, perquè els contactes telefònics, que d'altra banda són contraris al dret de privacitat de la vida de les nenes, constitueixen un tipus de "coordinació" que s'hauria d'evitar, excepte en els casos en què les persones de les diferents institucions ja es coneixen, s'han reunit amb anterioritat, saben les funcions de cada un i l'encàrrec que tenen i han posat les bases d'una col·laboració professional i institucional en funció dels objectius que es vol assolir.
En aquest cas, en què les nenes no vivien amb cap familiar, era imprescindible una coordinació presencial. Això hauria facilitat el posicionament adequat de l'escola i dels docents, i hauria evitat que es tractés de "pare" la persona acollidora, que si bé sembla que complia les seves funcions d'una forma implicada i correcta, hauria d'haver estat tractat com a acollidor provisional. Això hauria incidit favorablement en les nenes i en la resolució de la situació, i en cap cas no hauria de comportar que l'acollidor no fos l'interlocutor de l'escola.
Però només la DGAIA, com a tutora de les nenes i defensora dels seus drets, pot situar els altres agents en el lloc que els correspon, mitjançant un treball en col·laboració interinstitucional, que permeti construir un entorn de respecte del dret de les nenes a relacionar-se amb la mare, de respecte a la persona materna, i de ser informades amb veracitat sobre la situació familiar, més enllà del que la persona acollidora els expliqui.
En resum, s'adverteix la manca d'acompanyament d'una situació d'especial vulnerabilitat de dues germanes, les quals tenien dret a ser protegides dels perills inherents a un acolliment per part de l'exparella de la mare, amb conflicte entre ells, i pel que sembla, amb una influència que les posava en contra de la mare. Va mancar també el seguiment de la mare, i el Síndic es pregunta, en el cas en què no s'hagués fet oposició judicial, quant de temps hauria continuat la manca de seguiment de l'acolliment i la manca de treball amb la mare amb l'objectiu del retorn d'aquestes amb la seva mare, tal com mana la normativa en matèria de protecció de menors. L'Administració, amb la seva deixadesa de funcions respecte del seguiment de l'acolliment de les nenes, les va deixar en indefensió d'una banda, i de l'altra, no va intentar reconstruir els vincles entre elles, fins que la resolució judicial així ho va establir.
Aquestes consideracions es fan independentment de l'adequació, la col·laboració o la manca de consideracions en l'actuació de la persona acollidora un cop va ser informada de la resolució judicial. En aquest cas, s'observa una manca de col·laboració de la persona acollidora per retornar les nenes acollides, però el Síndic insisteix que l'Administració hauria d'haver fet tot el possible per treballar aquesta col·laboració, reconeixent la tasca parental que estava exercint, i informant-lo abastament de les conseqüències de la resolució judicial.
El Síndic diu això des de la perspectiva del dret de les nenes tutelades per la DGAIA a no ser posades en contra de la seva mare i a no ser separades bruscament de la persona que les havia cuidat el darrer any i mig ni del seu entorn, companys i amics, sense l'adequada preparació i sense un seguiment freqüent i continuat, circumstàncies de les quals haurien pogut ser preservades, i per tal que siguin tingudes en compte en futures ocasions, en aquells casos en què uns infants tutelats viuen amb una família d'acollida.