La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat per la sanció que se li ha imposat per haver comès una infracció de l'Ordenança general del medi ambient urbà de Barcelona, consistent a dipositar residus fora de l'element de contenció corresponent.
La promotora nega els fets que se li imputen, i al·lega, entre altres circumstàncies, que en el moment en què els fets van tenir lloc segons el butlletí de denúncia es trobava al seu lloc de treball, tal com acredita mitjançant certificat aportat en el procediment, i també fa referència al fet que molta fent furga dintre dels contenidors i obre les bosses d'escombraries.
El Síndic considera que ni la denúncia formulada ni la prova indiciària aportada a l'expedient reuneixen l'eficàcia probatòria per acreditar que la persona inculpada va realitzar la conducta infractora i que li és imputable la responsabilitat derivada de la infracció.
De la denúncia no es desprèn que l'agent de l'autoritat constatés el moment en què la persona inculpada dipositava els cartrons fora del contenidor, i cal tenir en compte que poden concórrer circumstàncies diverses fins que no es duu a terme el servei de recollida que provoquin el trasllat del cartró fora del contenidor.
Si bé és cert que la persona interessada en cap cas no ha negat que els cartrons abandonats fossin seus, afirma que no els va deixar fora del contenidor corresponent. A més, en defensa dels seus drets, aporta un certificat de l'empresa en què treballa, el qual acredita que a l'hora en què va tenir lloc la denúncia es trobava al seu lloc de treball. Malgrat això, l'Ajuntament no ha considerat rellevant aquesta prova perquè amb independència de l'hora no acredita que la persona interessada no hagués dipositat el cartró fora del contenidor.
El Síndic considera que el fet de trobar els cartrons fora del contenidor no és una prova indiciària suficient per acreditar un enllaç precís i directe segons les regles del criteri humà per arribar a la conclusió que la promotora de la queixa va dur a terme la conducta infractora, i que caldria complementar-la amb altres proves. Així també ho considera la jurisprudència, com per exemple la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de data 1 d'abril de 2005.
De la documentació facilitada per l'Ajuntament es desprèn que la promotora de la queixa ha sol·licitat complir la sanció mitjançant mesures alternatives, tot i que no l'indica si s'ha arribat a algun acord ni quines són les feines que ha dut o ha de dur a terme.
Per aquest motiu, en el cas que la persona interessada encara no hagi dut a terme les mesures alternatives, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Barcelona que d'acord amb l'article 105.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, es revoqui la resolució sancionadora que li ha estat imposada.