El promotor de la queixa, en representació de l'Associació de Víctimes d'Assetjament Laboral de Catalunya (en endavant AVALC), exposa la seva disconformitat amb el fet que la Inspecció de Treball de Catalunya (en endavant ITC) no intervingui en les denúncies que els seus afiliats presenten en matèria d'assetjament moral quan la presumpta víctima és personal funcionari o estatutari de l'Administració pública. Fonamenta la seva queixa en el cas plantejat per un dels seus afiliats, en què es va arxivar la denúncia per incompetència de la Inspecció de Treball en la relació de serveis dels funcionaris públics, d'acord amb l'apartat IV del Criteri tècnic 69/2009, sobre les actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en matèria d'assetjament i violència en el treball.
Concretament, la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social va indicar a l'AVALC que en aquest cas el plantejament de la denúncia se centrava en un tema de dret a la dignitat, atès que el treballador considerava que se l'havia discriminat i se li havien donat ordres contràries a la seva dignitat, i que en aquest àmbit la Inspecció no podia intervenir perquè la seva competència se circumscriu a les relacions laborals.
Per tant, pot succeir que tota denúncia adreçada a la ITC per un funcionari que relati un seguit de conductes, actes o comportaments que estima que atempten contra la seva personalitat, dignitat o integritat física o psíquica, sigui automàticament arxivada per manca de competència de la Inspecció en la relació de serveis dels funcionaris.
El Síndic posa de manifest que, certament, totes les manifestacions que el treballador pot percebre com a situacions d'assetjament laboral poden no ser-ho perquè hi ha figures properes a l'assetjament que són constitutives d'altres situacions, com ara la síndrome de desgast emocional o d'esgotament físic i mental, en què no hi ha un factor d'intencionalitat denigratòria; l'assetjament psicològic subjectiu o fals, en què les percepcions personals del treballador no es corresponen amb les dades objectives i subjectives que hi són presents; o l'exercici defectuós (arbitrari o abusiu) de les facultats empresarials, en què hi ha un interès empresarial per buscar un aprofitament més elevat de la mà d'obra imposant condicions de treball més favorables als interessos empresarials i comprometent, alhora, els drets dels treballadors.
Tanmateix, totes aquestes situacions de conflicte, siguin manifestació o no d'assetjament laboral, tenen la particularitat que per si mateixes se situen en l'entorn d'una exposició del treballador a riscos laborals, fet que hauria de permetre l'anàlisi de la denúncia com a matèria de prevenció de riscos laborals.
En definitiva, d'acord amb el Criteri tècnic 69/2009 de la Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, el Síndic entén que les denúncies presentades per personal funcionari/estatutari en què es relaten situacions de conflicte, que poden ser manifestació o no d'una situació d'assetjament laboral, han de ser investigades per la Inspecció de Treball per determinar si l'Administració ocupadora ha complert o no amb les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos psicosocials.
Per això, el Síndic recomana al Departament d'Empresa i Ocupació que doni les instruccions oportunes perquè la Inspecció de Treball intervingui i investigui des de l'àmbit de la prevenció de riscos laborals totes les denúncies presentades per personal funcionari/estatutari que exposin conductes generadores de conflicte laboral, sens perjudici d'exposar als denunciants les raons que motiven la impossibilitat d'intervenir per determinar si s'ha produït una vulneració del respecte a la intimitat i a la consideració deguda a la dignitat dels treballadors.