La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de la renda mínima d'inserció que tenia reconeguda.
De la documentació aportada es desprèn que el mes de setembre de 2011 es va dictar una resolució per la qual se li suspenia la prestació per ?trasllat temporal de residència fora de Catalunya, segons estableix l'article 5 i) del Decret 384/2011, de 30 d'agost?. Planteja la seva disconformitat amb aquesta resolució atès que no va ser informada de la modificació dels requisits exigits per ser perceptora de la prestació i perquè va marxar al Marroc del 24 de juliol fins el 13 d'agost de 2011, per tal de fer les gestions necessàries per la tramitació del seu divorci.
En l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom s'indica que en data 20 de setembre de 2011 es va suspendre la prestació de la persona interessada per trasllat temporal de residència fora de Catalunya, i que el recurs d'alçada que va presentar aquesta persona està en tràmit de resolució.
Després de valorar l'assumpte plantejat i la informació disponible sobre el cas, el Síndic considera que cal tenir en compte les qüestions següents:
En primer lloc, en l'informe tramès no es detallen les circumstàncies en què es va produir la sortida de la persona interessada de Catalunya. En tot cas, de la documentació facilitada per la persona interessada es desprèn que la sortida es va produir perquè la interessada estava tramitant el seu divorci i li calia desplaçar-se al Marroc per fer-hi algunes gestions.
Cal tenir en compte, a més, que en la data en què es va suspendre la prestació la persona interessada es trobava a Catalunya, i que el viatge va tenir lloc del 24 de juliol al 13 d'agost de 2011, de manera que en el moment en què la persona interessada va iniciar el viatge encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres-, que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya.
Per tant, d'acord amb la normativa vigent en el moment dels fets, no es pot considerar aplicable aquesta a aquest cas aquesta obligació, i el viatge esmentat no es pot considerar causa suficient per suspendre la prestació de la renda mínima d'inserció.
En segon lloc, cal tenir en compte que la persona interessada va interposar el recurs d'alçada contra la resolució de suspensió en data 30 de gener de 2012. D'acord amb la normativa reguladora del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos i, per tant, en aquest cas s'ha superat de molt aquest termini. Cal, per tant, corregir aquesta situació, a fi d'evitar que s'allargui la situació en què es troba la persona interessada.
Finalment, cal recordar que la suspensió de la prestació econòmica té un caràcter temporal i mentre duri el fet que l'ha provocada. És dir, que l'abonament de la prestació s'ha de reprendre si desapareixen les causes o circumstàncies que n'han motivat la suspensió. Així, en aquest cas concret sembla que la causa de suspensió va desaparèixer quan la persona interessada va retornar a Catalunya, per la qual cosa, si segueix complint la resta de requisits exigits, s'hauria d'acordar la fi de suspensió i reprendre de nou el pagament de la prestació.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes perquè es reprengui el pagament de la prestació concedida a la persona interessada sense més dilació; es resolgui el recurs d'alçada interposat per la persona interessada i es deixi sense efecte la suspensió acordada mitjançant resolució de 20 de setembre de 2011, de manera que es reconegui el dret de la persona interessada a percebre la prestació sense interrupció; i es faci l'abonament de les mensualitat corresponents a aquest període com més aviat millor.