La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb relació a un expedient que l'Oficina Antifrau de Catalunya està tramitant per presumpta incompatibilitat d'activitat privada amb el càrrec exercit prèviament a l'Administració, concretament a l'antic Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Manifesta que ha tingut coneixement pels mitjans de comunicació de l'existència d'aquesta investigació, ja que en cap moment ha rebut cap comunicació per part de l'Oficina Antifrau de Catalunya.
Considera que aquesta difusió pública de la investigació la perjudica en la seva situació laboral i és contrària al deure de confidencialitat en els termes establerts a l'article 18.1 de la Llei 14/2008, de 5 de novembre, de l'Oficina Antifrau de Catalunya.
Assenyala, també, que des del moment en què en va tenir coneixement, ha adreçat fins a tres escrits a l'Oficina Antifrau de Catalunya, sense que hagi obtingut cap resposta.
D'acord amb la informació tramesa per l'Oficina Antifrau de Catalunya (en endavant OAC), les actuacions de l'Oficina es van iniciar d'ofici, justament a partir del ressò que els mitjans de comunicació es van fer d'uns fets que, potencialment, podien ser objecte d'una conducta irregular de les que l'Oficina és competent per investigar. S'indica també que des de l'OAC s'ha guardat màxima reserva sobre les actuacions d'investigació i que en cap cas s'ha fet pública cap dada que hi faci referència.
La intervenció del Síndic amb relació a aquest cas no pot abastar el contingut de l'actuació investigadora de l'OAC, les conclusions d'aquesta investigació ni la resolució que l'Oficina acabi adoptant amb relació a aquesta investigació. Així doncs, el Síndic ha centrat la seva actuació en els aspectes formals de la queixa plantejada.
Així, d'una banda, la promotora de la queixa plantejava que no havia a rebut resposta als diversos escrits que havia adreçat a l'Oficina amb relació la investigació que els mitjans reflectien. Amb relació a aquesta qüestió, l'OAC indica que va mantenir una reunió amb la persona interessada i la seva advocada i posteriors converses telefòniques, i que s'ha donat resposta als escrits presentats per la persona interessada a l'Oficina sobre l'origen de la investigació i les raons per les quals no se li ha adreçat cap comunicació. El Síndic entén, per tant, que s'ha resolt aquest aspecte de la queixa plantejada.
D'altra banda, pel que fa a l'accés a la informació sobre les actuacions d'investigació de l'OAC per part de les persones potencialment implicades en aquesta investigació, el Síndic considera que aquest accés s'ha de regir per la Llei 14/2008, de 5 de novembre, de l'Oficina Antifrau de Catalunya, i per les Normes d'actuació i règim intern que la despleguen. El Síndic comparteix amb l'OAC el criteri que el dret a participar en el procediment i ser-ne informat no neix per a la persona investigada fins al moment en què la investigació permet formular un judici d'implicació d'aquesta persona en els fets presumptament irregulars que s'investiguen.
Tot i això, en una investigació com la que ha motivat la queixa, en què els fets investigats estan relacionats amb la condició d'alt càrrec i les possibles incompatibilitats lligades a aquesta condició, la identificació dels possibles implicats en fets potencialment irregulars s'ha de considerar concretada des de l'inici de la investigació. Per aquest motiu, el Síndic considera que la comunicació a la persona afectada no s'hauria de demorar i hauria de coincidir amb el moment en què l'investigador consideri que els fets tenen indicis suficients de verossimilitud per continuar l'actuació investigadora, a l'empara del que estableix l'article 18.3 de la Llei14/2008.