La promotora manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta als escrits que va presentar a l'oficina de Montornès del Vallès de l'Organisme de Gestió Tributària (en endavant ORGT) en data 18 de març de 2010.
La persona interessada explica que, mitjançant aquests escrits, ella i el seu germà van sol·licitar l'aplicació de l'exempció de l'impost de vehicles de tracció mecànica (en endavant IVTM) per raó de vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu, regulada en l'article 93.1.e) del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei de les hisendes locals.
La promotora de la queixa exposa que tant ella com el seu germà tenen concedida per part de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (en endavant INSS) una pensió per incapacitat permanent total. Sol·liciten que d'acord amb la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, se'ls consideri persones amb discapacitat i se'ls apliqui el benefici fiscal esmentat, sense l'aportació ulterior del certificat de reconeixement de grau de discapacitat emès per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (en endavant ICASS).
De l'informe de resposta de l'ORGT, se'n desprèn que la desestimació de la sol·licitud de la persona interessada es fonamenta en el fet que l'únic element vàlid per acreditar la discapacitat és el certificat emès per l'òrgan competent, que a la comunitat autònoma de Catalunya és l'ICASS.
En vista d'aquesta resposta, el Síndic recorda al consistori les actuacions que ja ha dut a terme aquesta institució, atès que versen sobre la regulació de l'IVTM que les ordenances fiscals municipals realitzen en exercici de la potestat tributària, tot i la delegació de la competència de gestió tributària efectuada a l'ORGT de la Diputació de Barcelona.
Així doncs, més enllà de la queixa concreta plantejada per la persona interessada, el Síndic fa al consistori una sèrie de consideracions amb relació al supòsit de fet consistent en persones que tenen reconeguda per part de l'INSS la prestació d'una pensió per incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa o pensionistes de classes passives que tinguin reconeguda una pensió de jubilació o retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat i sol·liciten, sobre la base d'aquesta documentació, l'aplicació de l'exempció de l'IVTM per als vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu establerta en l'article 93.1.e) del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, tenint en compte la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, i el Reial decret 1414/2006, d'1 de desembre.
El Síndic recorda que la Sentència del Tribunal Suprem de 28 de gener de 2008, dictada en recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, va determinar que l'automaticitat de l'homologació opera únicament en l'àmbit i per a les previsions de la Llei 51/2003, i en cap cas en tots els efectes.
De conformitat amb la doctrina legal establerta pel Tribunal Suprem i amb l'article 3 de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, l'àmbit tributari no és una de les matèries incloses de forma literal dins de l'àmbit d'aplicació de la Llei.
No obstant la literalitat de l'article esmentat més amunt, l'esperit de la Llei és la igualtat d'oportunitats, l'absència de discriminació, directa o indirecta que tingui la causa en una discapacitat, i l'adopció de mesures d'acció positiva orientades a evitar o compensar els desavantatges d'una persona amb discapacitat per participar plenament en la vida política, econòmica, cultural i social.
A l'efecte d'això, el Síndic té en compte que els poders públics estan obligats a fer una política d'empara per a les persones amb discapacitat. Aquestes polítiques tenen una afectació important en el sistema fiscal i s'han vist reflectides en la tendència en l'àmbit tributari d'estendre el ventall dels beneficis fiscals per a les persones amb discapacitat.
D'acord amb això, el Síndic considera que l'aplicació de l'exempció de l'IVTM per als vehicles matriculats a nom de persones amb discapacitat per al seu ús exclusiu s'ha de poder fer efectiva a aquelles persones que tenen reconeguda una pensió per incapacitat permanent amb independència del grau de valoració que efectuï l'òrgan competent en aplicació dels barems que estableix el Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, sobre el procediment per al reconeixement, la declaració i la qualificació del grau de minusvalidesa.
Per aquest motiu, les actuacions que s'han dut a terme per assolir aquest objectiu s'han centrat en una proposta de modificació legislativa de la Llei de les hisendes locals, a fi que incorpori a l'ordenament tributari local les mesures legislatives establertes en l'article 1.2 de la Llei 51/2003 i la regulació en les ordenances fiscals de cada municipi dels mitjans de prova acreditatius de la condició de discapacitat.
Amb relació a la proposta de modificació de la Llei d'hisendes locals, el Defensor del Poble, d'acord amb les competències que té assignades i segons consta en l'Informe anual de l'any 2008 que va emetre (apartat 11.4.1.1. Impuesto sobre vehículos de tracción mecànica), va adreçar-se a la Secretaria d'Estat d'Hisenda i Pressupostos per proposar una modificació legislativa que pugui equiparar el grau de discapacitat a les previsions de la Llei 51/2003 als efectes tributaris. Per això, el Síndic es va adreçar al Defensor del Poble per conèixer els detalls i les especificitats de la proposta efectuada a la Secretaria d'Estat d'Hisenda i Pressupostos i l'estat de les actuacions dutes a terme, tot i que a hores d'ara encara no s'ha tingut coneixement d'aquestes dades.
Així mateix, cal fer constar les cauteles i restriccions que s'han de tenir en compte a l'hora de desenvolupar la potestat normativa municipal en matèria tributària, especialment, el fet que la potestat tributària que la Constitució atribueix a les corporacions locals no és originària, sinó derivada, de manera que el rang normatiu de les ordenances fiscals és el de reglament i el principi de reserva de llei en matèria tributària.
En aquest sentit, la Direcció General de Tributs (en endavant DGT) va emetre la Resolució número 203/2007, de 29 de gener, en resposta a una consulta vinculant d'un pensionista de classes passives de l'Estat que té reconeguda una pensió de retir per inutilitat permanent i plantejava si es considerava persona discapacitada als efectes de l'exempció de l'IVTM.
La resolució esmentada, tot i haver estat emesa abans que es dictés la Sentència del Tribunal Suprem en unificació de la doctrina, analitza la qüestió des de la perspectiva que, entre les mesures regulades en la Llei 51/2003, no se'n troba cap de relacionada amb l'àmbit tributari i, per tant, no li és d'aplicació.
El segon paràgraf de l'article 93.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, determina que en relació amb l'exempció per vehicles matriculats amb persones amb discapacitat, la persona interessada ha d'aportar el certificat de la discapacitat emès per l'òrgan competent, (com a forma d'acreditar aquella situació), i justificar la destinació del vehicle davant l'ajuntament de la imposició. D'acord amb la remissió esmentada, la DGT entén que en el moment de regular els termes que han de justificar que el titular del vehicle sigui una persona amb la condició legal de persona discapacitada, l'ordenança fiscal es pot remetre al que estableix la Llei 51/2003.
No es tracta, doncs, d'establir una equiparació legal de l'Ordenança fiscal de les resolucions emeses per l'INSS amb el certificat de discapacitat emès per l'òrgan competent, sinó de considerar com a acreditat el requisit substantiu per l'aplicació de l'exempció, el fet que la persona té la condició legal de persona amb discapacitat en grau igual o superior al 33%, mitjançant la constància de la resolució per la qual es reconeix una pensió per incapacitat.
La DGT interpreta que el Text refós que regula la Llei de les hisendes locals, quan dóna la possibilitat als ajuntaments de regular els aspectes formals per la concessió de l'exempció -que no es pot oblidar que té caràcter rogatori-, hi inclou l'acreditació del grau de discapacitat.
D'acord amb això, i sens perjudici d'una possible modificació legislativa que permeti, a més, unificar en el sistema fiscal local els criteris d'equiparació i acreditació de la condició de discapacitat, per fer possible el gaudi de l'exempció de l'IVTM, el Síndic recomana al consistori que inclogui a l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost de vehicles de tracció mecànica la possibilitat d'acreditar la condició legal de discapacitat mitjançant l'aportació de la pensió d'incapacitat reconeguda per l'INSS.
Per això, fa arribar una proposta orientativa de redacció:
"A l'efecte d'aquest impost es consideraran persones amb discapacitat els contribuents que acreditin un grau de discapacitat igual o superior al 33%.
A banda del certificat acreditatiu d'aquella condició, es considerarà acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 33% en el cas de pensionistes de la Seguretat Social que tinguin reconeguda una pensió d'incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa i en el cas dels pensionistes de les classes passives que tinguin reconeguda una pensió per jubilació o retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat".
Posteriorment, l'Ajuntament de Montornès del Vallès ha informat que per al proper exercici 2012 modificarà l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica, segons la recomanació feta pel Síndic.
En vista d'aquesta informació, el Síndic s'ha adreçat de nou a l'Ajuntament a fi de conèixer les modificacions que introduirà a l'ordenança corresponent.