El Consell Català de l'Esport indica que va obrir i seguir l'expedient disciplinari a l'esmentada esportista com a conseqüència de la comissió d'una infracció de caràcter molt greu, per la qual l'esportista va ser sancionada amb l'expulsió definitiva de la residència Joaquim Blume, un cop seguit el procediment reglamentàriament establert.
Per aquest motiu, el pare de l'esportista menor d'edat va dirigir-se al Síndic en considerar que hi havia hagut irregularitats en el transcurs de la tramitació de l'expedient disciplinari.
En l'expedient en qüestió s'entrellacen diferents aspectes, que el Síndic analitza a continuació:
En primer lloc, cal tenir present que l'esportista és una menor. En el moment que van succeir els fets tenia catorze anys.
Seguidament, cal tenir en compte que la cronologia dels fets és la següent:
a) Els fets que s'imputen a l'esportista (gravació d'imatges d'una altra menor amb el seu telèfon mòbil) van tenir lloc el mes de febrer de 2010. Tot i això, el conflicte entre les dues esportistes no va sorgir fins al final del mes d'abril, quan aquesta última es va assabentar que la persona interessada l'havia gravada amb el seu telèfon mòbil.
b) L'acció efectuada per l'esportista és constitutiva d'una falta de caràcter molt greu prevista a l'article 17 de les Normes disciplinàries del CCTE d'Esplugues de Llobregat, consistent en la "gravació d'accions que suposin una intromissió al dret a la intimitat".
L'article 18 d'aquestes Normes estableix que les sancions que es poden aplicar a les faltes molt greus són:
1. Expulsió definitiva del CCTE.
2. Expulsió temporal del CCTE per un període superior de 15 dies. Aquesta sanció comporta l'abonament de l'import corresponent als dies que duri la sanció.
c) Arran de l'incident sorgit a la residència, en data 29 d'abril de 2010 la Federació Catalana de Basquetbol va enviar un escrit a l'Àrea d'Alt Rendiment d'Esport Federat del Consell Català de l'Esport, en què li comunicava la decisió de suspendre temporalment, per motius disciplinaris, la beca de residència i d'entrenament de la persona interessada, des del dia 29 d'abril fins al dia 16 de maig de 2010.
Aquesta comunicació no afegia cap altra informació, ni determinava si es tractava d'una mesura cautelar.
d) D'acord amb la documentació facilitada pel Consell Català de l'Esport, es constata que fins al 7 de maig de 2010 no es va acordar l'obertura d'un expedient disciplinari a l'esportista, d'acord amb el que estableix l'article 19 de les Normes disciplinàries del CCTE.
e) En data 10 de maig de 2010 es va reunir la Comissió Disciplinària del CCTE, la qual, d'acord amb les al·legacions presentades pel pare de l'esportista, va decidir ajornar la proposta de resolució, atès que considerava necessari fer més investigacions sobre el que va succeir.
Entre la documentació facilitada, hi consta un document que és l'annex a l'acta de la reunió de la Comissió Disciplinària del CCTE que es va reunir el 17 de maig, i que signa la secretària de la Comissió Disciplinària, en què es conclou que dos membres de la Comissió van escoltar el testimoni de dues de les companyes de l'equip de bàsquet de l'esportista.
D'acord amb les valoracions contingudes a l'informe que han emès els dos membres de la Comissió (del qual no s'ha facilitat cap còpia), aquests consideren que els fets constitueixen una falta molt greu de la normativa de règim disciplinari del CCTE, que comportarà l'expulsió definitiva de la persona interessada de la residència.
f) Finalment, en data 18 de maig de 2010, la Direcció del Consell Català de l'Esport va dictar la resolució sancionadora, per la qual es resolia l'expulsió definitiva de l'esportista del CCTE, contra la qual el seu pare va interposar un recurs d'alçada.
Un cop detallats el fets, el Síndic formula les consideracions següents al Departament de la Presidència:
1. Pel que fa a la imposició de la sanció
En definitiva, s'imposen a l'esportista les dues sancions recollides a l'article 18 de les Normes disciplinàries del CCTE, de forma acumulativa i successiva. Una d'aquestes sancions -l'expulsió temporal- és prèvia a la instrucció d'un expedient disciplinari. Aquest expedient es va iniciar un cop suspesa l'esportista de la seva beca i activitat esportiva. El pare de la menor mostra reticències sobre aquesta sanció, ja que considera que han tingut lloc una sèrie d'irregularitats.
Dit això, el Síndic considera que si es va optar per l'expulsió temporal de l'esportista del CCTE, en cap cas no se l'hauria d'haver expulsat posteriorment amb caràcter definitiu. En tot cas, s'hauria d'haver incoat el procediment disciplinari i, una vegada conclòs, determinar el tipus de sanció que calia imposar, si la primera o la segona de les que s'han esmentat, però en cap cas les dues, de forma acumulativa, tal com ha succeït en aquest expedient.
Tal com s'ha pogut observar en els punts 3 i 4 de l'apartat de normativa infringida i sanció aplicable de la resolució de 18 de maig de 2010, es posa de manifest que "en haver comès l'esportista una falta molt greu caldrà aplicar una de les sancions establertes en les Normes disciplinàries del CCTE per a les faltes molt greus".
I el punt 4 estableix que "d'acord amb l'article 18 de les Normes de referència, entre les sancions que es podran aplicar per a les faltes molt greus, es disposa la prevista en l'apartat a), expulsió definitiva del CCTE".
Tanmateix, en aquest cas no s'ha aplicat una de les sancions establertes, sinó que s'han aplicat les dues sancions previstes, tal com s'ha apuntat anteriorment.
Contra la resolució esmentada, el pare de l'esportista va presentar un recurs d'alçada en data 4 de juny de 2010, el qual es va desestimar per la resolució de la secretària general de l'esport i la presidenta del Consell Català de l'Esport de data 23 de juliol de 2010. En l'apartat de la resolució relatiu les consideracions jurídiques sobre les al·legacions, en concret a la pàgina 8, es posa de manifest que "han de portar l'òrgan sancionador a aplicar la sanció en el seu màxim grau".
Així, doncs, en aquest cas no s'ha aplicat únicament la sanció en el grau màxim, si s'entén com a tal l'expulsió definitiva, sinó també en el grau mínim, si es considera el fet que es va expulsar la persona interessada del CCTE durant quinze dies.
Per tant, queda clar que hi ha hagut una irregularitat administrativa en aplicar les dues sancions previstes per a les faltes molt greus, ja que uns mateixos fets no poden ser sancionats dues vegades. En conseqüència, el Síndic suggereix l'anul·lació de la sanció consistent en l'expulsió definitiva, atès que l'esportista sancionada ja va complir amb la sanció d'expulsió temporal.
2. Pel que fa a la condició de menor de la persona sancionada
En primer lloc, cal tenir present que la persona interessada en cap moment no ha negat la gravació que va fer de la seva companya d'habitació que se li imputa. Aquest fet és reprovable per l'evident vulneració del dret fonamental a la intimitat previst a l'article 18 de la Constitució espanyola.
En aquest sentit, el Departament de la Presidència manifesta, en la resolució de data 23 de juliol de 2010, que el Consell Català de l'Esport ha de complir la seva funció educativa respecte de tots els becaris residents. També considera que la manca d'actuació davant d'una actuació sancionable com aquesta revertiria en perjudici de tota la comunitat d'esportistes becaris del CCTE.
El Síndic no qüestiona aquesta afirmació, tot al contrari, la comparteix. Tanmateix, considera que aquesta funció educativa ha de predicar-se en primer terme respecte a la persona sancionada, atès que es tracta d'una menor d'edat i que els menors, com a tals, són objecte d'un tractament específic per part de l'ordenament jurídic. En aquest cas no s'ha tingut en compte aquest fet ni en la tramitació del procediment ni en la determinació de la sanció.
En aquest sentit, el Síndic recorda que la Convenció sobre els drets de l'infant determina que en totes les accions que concerneixin l'infant, tant si són portades a terme per institucions públiques com privades, tribunals de justícia o autoritats administratives, la consideració principal ha de ser l'interès primordial de l'infant.
La Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, en l'article 5, incorpora aquest principi i estableix que l'interès superior de l'infant o l'adolescent ha de ser el principi inspirador i fonamentador de les actuacions públiques.
La Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, que regula la responsabilitat penal dels menors, també reconeix als menors als quals s'exigeix responsabilitat per la comissió de delictes o faltes el dret a gaudir dels drets que estableix la Convenció sobre els drets de l'infant. D'acord amb això, invoca la naturalesa formalment penal però materialment sancionadora-educativa del procediment i de les mesures aplicables als infractors menors d'edat.
Així, a l'exposició de motius de la citada Llei orgànica, s'afirma que la responsabilitat penal dels menors presenta enfront de la dels adults un caràcter primordial d'intervenció educativa. Aquesta transcendeix tots els aspectes de la seva regulació jurídica i determina considerables diferències entre el sentit i el procediment de les sancions en un i altre àmbit.
D'acord amb això, la Llei orgànica 5/2000 estableix a l'article 7.3 que per a l'elecció de la mesura o les mesures adequades s'ha d'atendre, de manera flexible, no només la valoració jurídica dels fets, sinó especialment l'edat, les circumstàncies personals i socials, i la personalitat i l'interès del menor.
L'Administració ha d'exercir la potestat sancionadora d'acord amb els principis inspiradors de l'ordre penal i el dret penal de menors, que prioritza, com a element determinant del procediment i de les mesures que s'adoptin, l'interès superior del menor.
De la mateixa manera, i a tall d'exemple, en l'àmbit dels centres docents, la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix a l'article 36.2 que la imposició de mesures correctores i sancionadores ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troben els alumnes afectats, llurs circumstàncies personals, familiars i socials i la proporcionalitat amb la conducta o l'acte que la motiva. També ha de tenir per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes.
En el mateix sentit, el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, disposa que en la gradació de les mesures correctores i les sancions s'ha de tenir en compte per disminuir la gravetat el reconeixement espontani de la conducta incorrecta i el fet de no haver comès amb anterioritat faltes ni conductes contràries a la convivència en el centre.
Finalment, i més enllà de l'àmbit dels menors, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que s'ha d'assegurar l'adequació necessària entre la gravetat del fet constitutiu de la sanció i la sanció imposada. També estableix que s'ha de tenir en compte especialment els criteris per graduar la sanció referents a la naturalesa dels perjudicis causats i la reincidència.
D'acord amb això, el Síndic considera que en aquest cas el Consell hauria d'haver anant més enllà de l'aplicació automàtica de les dues sancions previstes al Reglament i hauria d'haver pres en consideració de forma específica el fet que es tractava d'una menor i que la sanció havia de tenir una funció educativa, i no només retributiva, tot motivant-ne en aquest sentit l'aplicació. Així mateix, hauria d'haver valorat altres aspectes concurrents, per a la graduació de la sanció, com el fet que la menor reconegués els actes.
En aquest sentit, precisament considera que, en tractar-se de dues menors, la funció educativa del Consell Català de l'Esport s'hauria de dirigir a esmenar i redreçar totes aquelles actituds reprovables i mereixedores d'algun tipus de sanció, com en aquest cas.
Sense ànim d'exculpar-la, el Síndic creu que, de ben segur, la persona interessada no era conscient de les repercussions que podia tenir la seva acció ni del fet que estava vulnerant el dret fonamental a la intimitat personal.
Per tant, en aquest cas, tenint present que la problemàtica té l'origen en un conflicte entre menors, el Síndic recorda que s'hauria d'haver imposat una sanció educativa, sempre amb ple respecte a la dignitat i la personalitat del menor. Això a banda, si així s'hagués considerat posteriorment, de l'expulsió temporal que li va ser imposada en un primer moment.
Pel que fa a les mesures educatives que es podrien imposar a la menor, aquestes es podrien concretar a obligar l'esportista a assistir a algun programa educatiu, i dins d'aquest àmbit esportiu, inhabilitar-la per efectuar alguna de les activitats que es puguin desenvolupar al CCTE, o fer alguna prestació en benefici de la comunitat, que en aquest cas s'hauria pogut concretar en benefici del CCTE.
3. Pel que fa a les Normes disciplinàries del Centre Català de Tecnificació Esportiva d'Esplugues de Llobregat
El Síndic recomana al Departament de la Presidència adaptar les Normes disciplinàries del CCTE al contingut de les previsions de la Convenció sobre els drets de l'infant i la normativa sobre drets dels infants esmentada, i dotar de contingut educatiu les sancions imposades.
Per tot això, i en aquest cas concret, suggereix que es revisi l'aplicació de la sanció i que es prengui en consideració que la persona sancionada és una menor, i altres elements de fet concurrents per la seva graduació, atès que en la sanció imposada no s'ha tingut en compte aquesta circumstància.