La informació facilitada des del serveis tècnics del Districte de Ciutat Vella dóna compte, en síntesi, del següent: que la plaça té una superfície de 425,49 m2 i que les llicències de vetlladors atorgades suposen una ocupació de 72 m2, la qual cosa representa un 17% del total de la superfície de la plaça; que no s'han dut a terme mesuraments sonomètrics per la dificultat tècnica que això representa; que no hi ha cap punt de música autoritzat, ni en aquesta plaça ni en el carrer Argenteria; que de les nou trucades rebudes per sorolls a la via pública l'any 2008, la Guàrdia Urbana n'ha atès cinc, i en quatre ocasions el resultat de la inspecció no ha detectat cap anormalitat, mentre que la cinquena va comportar la retirada d'un instrument d'un músic no autoritzat; i, finalment, que el Districte de Ciutat Vella no disposa d’una ordenança específica per regular les terrasses a la via pública.
Un cop examinada aquesta documentació, el Síndic observa, en primer lloc, que durant l'any 2006 hi van haver denúncies pels mateixos fets que ara són objecte de queixa i que van motivar l'actuació de la Síndica de Greuges de Barcelona, la qual cosa pot ser un indicatiu que el que es planteja no és una qüestió puntual, sinó quelcom habitual; en segon lloc, que de les nou trucades rebudes, només en cinc ocasions va actuar la patrulla, la qual cosa apunta al fet que només s'han atès el 55% de les trucades, sense cap explicació pel que fa a la resta que, aparentment, sembla que han estat desateses; i finalment, que la superfície de la plaça ocupada per les terrasses representa un 17% del total.
A partir d'aquí, i per tal de poder comparar què representa, aproximadament, aquesta superfície d'ocupació autoritzada amb altres superfícies ocupades amb terrasses en places freqüentades també per turistes i no turistes en un altre districte de la ciutat, el Síndic ha examinat la regulació que sobre aquest afer conté el Districte de Gràcia. Així, doncs, tenint en compte la superfície de cadascuna de les places que es fan constar en la regulació continguda en el Butlletí Oficial de la Província (en endavant BOP) núm. 116, de 15 de maig de 2000, en comparació amb la superfície ocupable que per a cadascuna d'aquestes conté la regulació vigent que conté el BOP núm. 28, de 2 de febrer de 2006, s'observa que a la plaça del Sol la superfície ocupada és un 6,7%; a la de Rius i Taulet, un 5%; a la de la Virreina, un 4,95%; a la plaça Revolució, un 5,17%, i a la de la Rovira, un 3,01%.
Així doncs, el Síndic considera que si bé la configuració de les places no és la mateixa, el percentatge d'ocupació de la plaça de Doctor Jacint Reventós i Bordoy en un 17% és excessiu tenint en compte, com el mateix informe municipal assenyala, la dificultat tècnica per poder diferenciar el soroll dels clients de la terrassa del gran flux de vianants que utilitzen aquest carrer comercial. Aquest fet porta a identificar aquesta zona com un indret amb una elevada presència d'elements que contribueixen a ocasionar molèsties per sorolls als veïns, especialment a aquells que tenen el seu domicili als voltants. Si això és així i es confirma mitjançant algun mesurament dut a terme per alguna unitat de control, el Síndic suggereix que l'Ajuntament adopti mesures per aconseguir la disminució progressiva del soroll.
A l'hora d'atorgar les autoritzacions per a l'ocupació de la via pública, l'Ajuntament no hauria d'oblidar la contribució al soroll que generen les activitats a l'aire lliure, i per tant, la valoració que ha de fer a l'hora d'atorgar la llicència per a una terrassa no s'hauria d'esgotar amb el títol competencial relatiu al domini públic, sinó que hauria de tenir en compte altres condicionaments jurídics, com ara la protecció del medi ambient. Tenint en compte això, el Síndic suggereix que, per reduir els impactes negatius que aquesta concentració probablement produeix, amb l'efecte afegit que l'informe municipal assenyala quan esmenta el gran flux de vianants que rep la zona, es trameti un pla regulador de les autoritzacions de terrasses en el Districte d'acord amb l'article 42 de l'Ordenança sobre l'ús de les vies i els espais públics de Barcelona, on es tinguin en compte les particularitats de cadascun dels espais que vulguin ser ocupats.