El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca a diverses instàncies que ha presentat, mitjançant les quals denunciava la realització d'unes obres il·legals.
D'acord amb els articles 199 i següents del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, la potestat de protecció de la legalitat urbanística és d'exercici preceptiu per les corporacions locals, les quals es troben obligades a activar els mecanismes establerts legalment per fer efectiva la tutela i la protecció de l'ordenament urbanístic. L'urbanisme és una funció pública, a l'exercici de la qual l'Administració no pot renunciar, i comporta dur a terme de forma necessària les actuacions de defensa i eficàcia del planejament, aprovat d'acord amb l'interès general del municipi.
En exercici d'aquesta potestat, l'actuació de l'Administració en la tramitació dels expedients de protecció de la legalitat urbanística s'ha d'ajustar als principis d'eficàcia i eficiència que determina la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Alhora, han de ser impulsats d'ofici per l'Administració en tots els seus tràmits i han d'estar sotmesos al criteri de celeritat.
La manca d'actuació o inactivitat d'un ajuntament i l'incompliment de les seves obligacions en matèria de protecció de la legalitat urbanística és un supòsit de funcionament anormal de l'Administració que pot donar lloc a l'exigència de responsabilitat patrimonial.
Alhora, l'article 41 de la Llei 30/1992 estableix la responsabilitat directa del personal de l'Administració de la tramitació dels expedients, el qual ha d'adoptar les mesures oportunes per tal de remoure els obstacles que impedeixin, dificultin o retardin l'exercici ple dels drets de les persones interessades o el respecte als seus interessos legítims, i ha de disposar el que calgui per evitar o eliminar tota anormalitat en la tramitació dels procediments.
No és admissible, doncs, que l'Administració tingui coneixement d'una situació de vulneració de l'ordenament urbanístic i que, tot i els escrits presentats per la persona denunciant, no hagi activat els mecanismes de restauració de l'ordre jurídic vulnerat i la realitat física alterada.
El Síndic considera, per tant, que l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca no ha actuat amb la diligència necessària en l'exercici de les funcions i competències que té atribuïdes. Aquesta actuació és, alhora, contrària a les bones pràctiques administratives.