El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la tramitació d'un expedient sancionador de trànsit, del qual afirma que no va tenir coneixement fins que va rebre el requeriment de pagament emès el 2 de setembre de 2011 per l'import corresponent a la sanció (1.500 euros).
Exposa que l'expedient es va tramitar per una infracció consistent a no tenir concertada l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil d'un vehicle que condueix habitualment el seu fill. Manifesta que l'entrega en mà que consta a la butlleta de denúncia es devia haver fet al seu fill, resident a Sabadell, municipi on estava estacionat el vehicle, i que no havia rebut cap notificació domiciliària com a propietari a qui s'imputa la infracció ni en va tenir coneixement fins que va rebre el requeriment de pagament de la sanció.
El promotor va presentar un recurs, que va ser inadmès a tràmit per resolució de 23 de setembre de 2011, que es basa en l'eficàcia resolutòria que adquireixen les denúncies si no es presenten al·legacions dins del termini establert per la normativa.
El Síndic recorda que l'article 81.5 del Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària (en endavant, Llei de seguretat viària) determina que si el denunciat no formula al·legacions en termini contra la denúncia, aquesta esdevé resolució i és executiva transcorreguts 30 dies naturals des de la notificació de la denúncia. Aquesta previsió legal, però, comporta que aquesta resolució posa fi a la via administrativa, però no que la resolució sigui ferma en via administrativa. Així, el recurs de reposició que va formular el promotor no podia ser inadmès pels motius assenyalats a la resolució del Servei Català de Trànsit (en endavant SCT) de 23 de setembre de 2011.
Pel que fa específicament a la notificació de la denúncia, de la informació facilitada es desprèn que va ser la policia municipal de Sabadell qui va formular la denúncia en retirar el vehicle de la via pública i constatar que no disposava d'assegurança obligatòria. Van ser també els agents municipals els que van fer constar a la denúncia que havia estat notificada en mà.
Així mateix, de la informació addicional que l'SCT va demanar a la policia municipal de Sabadell per esclarir les circumstàncies de la notificació, es desprèn que l'agent que la va practicar no pot determinar si es va formular al titular o al conductor. Cal tenir en compte també que la denúncia no es va poder notificar en mà en el moment de formular-la perquè en la denúncia de la infracció que va donar lloc a la retirada del vehicle es va fer constar que el conductor era ?absent?. Per aquest motiu, cal considerar que la notificació en mà només es va poder fer en el moment de retirar el vehicle del dipòsit municipal, que consta que va fer el fill del promotor.
Per aquesta raó, la notificació en mà al titular del vehicle no es pot considerar acreditada, en la mesura que no hi ha constància que es lliurés al titular sinó al conductor habitual.
Certament, el fet que la notificació personal fos practicada incorrectament no és imputable a l'actuació de l'SCT sinó a l'agent municipal que va formular la denúncia, però afecta al procediment instruït posteriorment. La manca de notificació personal de la denúncia va impedir al denunciat efectuar el pagament bonificat o formular al·legacions, i la posterior notificació del requeriment de pagament no esmena aquella mancança, perquè en aquell moment processal aquelles actuacions ja eren extemporànies.
Per aquesta raó, el Síndic considera que la manca de notificació personal al denunciat li va ocasionar un perjudici i que cal retrotraure el procediment al moment de pràctica d'aquella actuació, i esmenar la notificació defectuosa, sens perjudici de l'eventual prescripció de la infracció denunciada, si escau.