El promotor de la queixa exposa que l'any 2004 se li va expropiar el nínxol del qual era titular, per caducitat del dret funerari, però que no va tenir constància del tràmit perquè no va rebre les notificacions de l'Ajuntament perquè, segons diu, es van enviar a una adreça errònia. Ha presentat diversos escrits a l'Ajuntament, en què demana l'anul·lació de l'expedient per defectes en la notificació. Aquesta sol·licitud, però, ha estat desestimada.
D'acord amb la informació facilitada per l'Ajuntament de Tarragona, el procediment es va tramitar de conformitat amb el que estableix el Reglament intern del cementiri: es va intentar la notificació a la persona interessada al domicili del qual es tenia constància, es va deixar avís a la mateixa sepultura, es van fer altres intents per esbrinar el domicili real que no es concreten, i, davant la impossibilitat de contactar amb aquesta persona, es va fer la notificació edictal.
Tot i això, el Síndic destaca que en tot allò que fa referència a la gestió de les sepultures i els drets funeraris, que té una incidència singular en la dimensió afectiva de les persones, cal tenir una cura especial pel que fa al respecte dels drets de les persones i la seva protecció eficaç. Des d'aquesta perspectiva, el Síndic considera que, més enllà del compliment formal del procediment establert, cal fer un esforç específic per mirar de localitzar els titulars dels drets funeraris o els seus familiars, abans de declarar-ne la caducitat, per donar-los l'opció real d'esmenar la situació.
Per tant, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Tarragona que valori la possibilitat d'incorporar al Reglament del cementiri, com a requisit previ a la notificació edictal, que es verifiqui el domicili fiscal de les persones interessades a través de la plataforma Via Oberta del Consorci Administració Oberta de Catalunya, de la qual consta que l'Ajuntament de Tarragona és usuari, i que s'intenti practicar la notificació personal en aquest domicili.