El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'Ajuntament d'Arbúcies per la tramitació d'un procediment sancionador per una infracció de l'Ordenança municipal de convivència.
Exposa que la primera notificació que va rebre amb relació a aquest expedient sancionador va ser per mitjà del Decret d'alcaldia de 21 de febrer de 2013. El 8 de maig va presentar un recurs de reposició, en el qual manifestava que no se li ha notificat la denúncia i no ha pogut fer ús dels mecanismes de defensa legalment establerts. Pel que fa a les dades d'identificació, posa de manifest que els seus cognoms han estat invertits i que l'adreça és incompleta, ja que no hi ha ni el pis ni la porta.
En conseqüència, sol·licita que s'arxivi l'expedient sancionador.
D'acord amb la informació de què es disposa, la data de comissió de la infracció és el 9 de juliol de 2012 i l'expedient es va incoar en data 4 de setembre de 2012 i es va notificar la proposta de resolució en data 22 d'octubre de 2012. Cal assenyalar que el termini de caducitat de l'expedient sancionador -sis mesos, de conformitat amb l'article 16 del Decret 278/1993, de 9 de novembre, en concordança amb el que preveu l'article 44.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú- es computa des de la data d'incoació de l'expedient sancionador fins a la data de notificació de la resolució, o la del primer intent de notificació personal de la resolució si aquest hagués estat infructuós, segons ha establert reiterada jurisprudència.
En aquest cas, la incoació del procediment sancionador es va fer efectiva el 4 de setembre de 2012, i el primer intent de notificació de la resolució sancionadora es va practicar en data 4 d'abril de 2013. Entre una data i l'altra ha transcorregut el termini de sis mesos i, conseqüentment, cal entendre que el procediment ha caducat abans de dictar i notificar la resolució.
Cal tenir en compte també que la tramitació del procediment caducat no produeix l'efecte d'interrompre el termini de prescripció de la infracció, de manera que, un cop constatada la caducitat del procediment, no seria possible incoar un nou procediment sancionador, ja que ha prescrit la infracció denunciada.
Addicionalment, cal assenyalar que, d'acord amb la informació aportada, la sanció imposada en l'expedient sancionador de referència es fonamenta en l'informe elaborat per l'agent que va formular la denúncia i la presumpció de veracitat dels fets constats per funcionaris a qui es reconeix la condició d'autoritat, de conformitat amb l'article 137.2 de la Llei 30/1992.
Tot i això, cal tenir en compte que, d'acord amb el relat de l'informe emès per l'agent de la policia municipal que va formular la denúncia,el fet de dipositar objectes a la via pública, que constitueix la infracció sancionada en aquest procediment, no va ser directament constatat per l'agent de l'autoritat sinó que els fets van ser presenciats per un testimoni particular, que va alertar la policia.
Per aquest motiu, la comissió de la infracció en els termes de la denúncia no es pot considerar provada per presumpció legal de veracitat, de manera que el Síndic considera que s'hauria d'haver resolt el procediment sense imposició de sanció, per manca de prova del fet infractor.
D'acord amb les consideracions anteriors, el Síndic suggereix a l'Ajuntament d'Arbúcies que revisi el procediment sancionador de referència i declari la nul·litat de la sanció imposada.