En l'exercici de les funcions de supervisió dels serveis i recursos que atenen les persones menors d'edat en situació de desemparament, el Síndic obre una actuació d'ofici relativa a la residència maternal Santa Eulàlia de Barcelona, a fi d'estudiar la situació de les noies menors d'edat que hi son acollides i dels seus fills.
Amb aquest objectiu, el Síndic va visitar el centre el passat dia 14 de juliol. En el transcurs d'aquesta visita, a més de veure les instal·lacions, es va reunir amb algunes de les noies residents, i també amb la gerent i la directora del centre.
També s'ha estudiat la documentació que va ser facilitada en el transcurs d'aquesta visita per part dels responsables del centre: el Projecte educatiu de centre (en endavant PEC) i la Memòria de la fundació Maria Raventós corresponent a l'any 2008.
En primer lloc, s'observa la complexitat d'un establiment com aquest, que acull noies menors d'edat gestants, noies menors d'edat soles amb un o dos fills menors de tres anys, noies majors d'edat gestants, i noies majors d'edat soles amb un o dos fills.
Segons el PEC, la residència maternal Santa Eulàlia és una barreja entre el que el Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) entén com una casa d'acolliment i un pis de suport, dins dels serveis residencials d'estada limitada per a dones víctimes de la violència domèstica, i no va ser fins l'any 2004 que es va signar un conveni de col·laboració amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) per acollir noies menors d'edat tutelades embarassades o amb fills menors de tres anys.
D'aquesta manera, aquest recurs va passar a constituir també un centre residencial d'acció educativa (en endavant CRAE) i va assumir les funcions de guarda de les noies menors que acull. Entre aquestes funcions, també s'ocupa de l'atenció integral a les noies i als seus fills, l'elaboració del Projecte educatiu institucional (en endavant PEI) i la coordinació amb els altres serveis i professionals que intervenen en el procés de protecció de les noies i dels seus fills.
L'assumpció d'aquestes funcions hauria de comportar una adaptació del PEC, especialment pel que fa a la voluntarietat de l'ingrés i l'estada al centre; la durada de l'internament; les causes per les quals es causa la baixa, i totes les inherents a la del director del centre com a guardador, que no hi són en el cas de les noies majors d'edat.
Si bé en el PEC es fa referència al PEI i a l'Informe tutorial de seguiment educatiu, no s'observa que s'hagin fet modificacions per adoptar les qüestions assenyalades en el paràgraf anterior.
S'informa que en règim de concert dels serveis d'ocupació hi ha sis places residencials d'acció educativa per a infants i/o adolescents dependents de la DGAIA; quatre per a l'Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats (en endavant ASJTET), i altres concertades amb l'Ajuntament de Barcelona.
Durant la visita esmentada més amunt es van recollir les queixes següents d'algunes de les noies residents al centre: Mala ubicació del centre i inadequació de les instal·lacions; tracte vexatori de la coordinadora, amb amenaces i desqualificacions constants; poc reconeixement de les seves capacitat maternals i de la seva funció materna; presència de rates i d'escarabats al centre; paga setmanal i ajuda material (bolquers, llet, roba, cotxets) insuficients; activitats poc interessants: taller de collarets, biblioteca, etc.; poca participació en l'organització i el funcionament del centre; manca de comunicació amb l'equip d'atenció a la infància i adolescència (en endavant EAIA); denegació de sortides; llunyania de la seva família, les noies que no són de les comarques de Barcelona; impossibilitat de canviar de centre.
Quant a l'equip educatiu, van informar que hi havia una educadora al matí, tres a la tarda, una a la nit i una el cap de setmana. En el moment de la visita, hi havia una sola educadora per cinc noies i els seus fills. La presència d'una sola educadora al matí es justifica per les activitats de les noies en aquesta franja horària, mentre que a la tarda exposen que hi ha més moviment i es necessiten més persones.
Els responsables del centre expressen que la seva preocupació principal, en aquests moments, és el fet que tenen infants no tutelats fills de mares menors d'edat tutelades, situació que dificulta la seva feina, i de la qual s'han queixat a la DGAIA, sense que aquesta situació s'hagi corregit.
També exposen l'existència de conflictes entre el centre i els EAIA, a causa de la diferència de posicionaments respecte de les noies: el centre entén que cal que les noies siguin autònomes i els EAIA creuen que el centre hauria d'acompanyar-les més, de protegir-les més. En aquest sentit, des del centre es fa constar que, independentment de la seva edat, les noies van soles al centre de salut del barri, llevat de quan hi ha una intervenció, i que surten a passeig soles, que s'encarreguen sempre dels seus fills, amb l'excepció d'un espai mensual de respir, d'acord amb el posicionament conceptual del centre de promoció de l'autonomia de les noies, sense fer diferències entre majors i menors d'edat.
Finalment, a fi de completar l'estudi d'aquest centre, el Síndic sol·licita al DASC informació sobre: la valoració del PEC de la residència maternal Santa Eulàlia; el darrer informe de la Inspecció del centre; la supervisió del centre per part de la DGAIA, especialment respecte de les activitats formatives i de lleure, sobre les sortides i els permisos, i sobre la participació de les noies residents en el centre; i finalment l'itinerari de les noies residents a la residència maternal Santa Eulàlia en els darrers anys, un cop han fet la majoria d'edat i/o han marxar del centre.
El Síndic assenyala, primerament, que considera aquest recurs residencial molt necessari i valuós, però que també té un encàrrec difícil per les diferents necessitats de les persones que acull, mares joves soles amb fills nounats. També cal puntualitzar que aquesta actuació d'ofici fa referència exclusivament al centre maternal en la seva funció amb les noies menors d'edat, que estan tutelades per la DGAIA.
Dit això, i d'acord amb la informació tramesa pel DASC, el Síndic fa algunes consideracions i suggeriments, com a propostes de millora:
En primer lloc, el Síndic observa que es fa constar que el PEC està en fase de revisió i modificació per ser validat pel DASC, i que serà tramès quan estigui finalitzat i aprovat. S'entén que aquest fet és positiu ja que l'elaboració i/o la modificació del PEC dóna l'oportunitat a l'equip educatiu de repensar i adaptar l'acció educativa al perfil de les persones que hi són acollides i a les seves necessitats. En aquesta qüestió, el Síndic recorda el que va exposar en la petició d'informe del mes d'agost de 2009, en el sentit que aquest centre presenta més complexitat que la resta de CRAE, i que creu necessari fer les modificacions que es considerin pertinents en el PEC per adaptar-lo a la situació de les noies menors d'edat, respecte dels quatre factors ja assenyalats: la voluntarietat de l'ingrés i l'estada al centre; la durada de l'internament; les causes per les quals es causa la baixa, i totes les inherents a la del director del centre com a guardador, que no hi són en el cas de les noies majors d'edat.
Quant a les activitats i tallers que es fan al centre, en l'informe rebut es refereix que s'emmarquen dins diferents programes socioeducatius que tenen en compte la seva situació i la responsabilitat que han d'assumir; que és comprensible que aquestes activitats no siguin del gust de les residents, però es troba a faltar una concreció: quines activitats es fan, quantes noies participen en cada una, si les noies participen a escollir les activitats, i si se'n fa una avaluació.
Respecte a l'actuació dels professionals, el Síndic observa que es valora positivament la imposició de límits, la supressió de privilegis i les intervencions educatives, tot i que es fa constar que és possible que les noies considerin que determinades professionals són taxatives.
Pel que fa a la participació de les noies en el centre, es constata que hi ha instituïda l'activitat d'assemblea per tractar temes d'interès, tot i que no s'informa sobre el procediment per elevar les peticions o per fer suggeriments, ni sobre si els és retornada la resposta a la seva petició.
Pel que a l'actuació inspectora, s'observa que les visites es van dur a terme l'any 2006, que els informes descriuen el tipus de recurs, però que no es va fer una anàlisi de l'acció educativa ni una valoració de l'atenció a les noies, més enllà d'assenyalar l'ajut que els dóna el centre. No s'observa que es faci referència a la diferenciació entre les mares majors d'edat i les que encara són menors d'edat, i tampoc no s'esmenta cap actuació diferenciada envers elles i els seus fills. Tampoc no es fa esment a la dependència de la DGAIA de les noies menors d'edat.
Per tot això, aquest informe de la Inspecció no aporta informació d'utilitat per resoldre aquesta actuació d'ofici, ja que, per exemple, respecte a les condicions materials, es diu que "el servei s'ubica en una torre d'estiueig, propietat de la família Raventós, envoltada d'un gran jardí. La casa és molt gran i acull una escola bressol, la casa maternal i estudiants estrangeres sense recursos". No es parla de l'adequació de la distribució dels espais, ni de les condicions del manteniment de la casa, per complir amb l'objectiu del centre. En la resta d'apartats de l'informe trobem el mateix i la conclusió és que "la residència maternal Santa Eulàlia afavoreix la inserció laboral de la dona i té especial cura dels àmbits biopsicosocials i educatius", i es proposa l'arxivament de l'expedient.
Davant d'això, i en no tenir coneixement que s'hagi fet cap més visita d'Inspecció al centre, el Síndic recorda al DASC que les funcions de la Inspecció són: En primer lloc, inspeccionar i avaluar el funcionament de les entitats, serveis i establiments de serveis socials, i vetllar pel compliment de les condicions funcionals i materials que estableixi la normativa vigent; en segon lloc, vetllar pel respecte dels drets de les persones usuàries de serveis socials i tramitar, en via administrativa, les reclamacions dels ciutadans respecte dels serveis socials; i en tercer lloc, assessorar i informar les entitats i les persones usuàries de serveis socials sobre els seus respectius drets i deures.
D'altra banda, però estretament relacionat amb l'anterior, respecte de la supervisió que s'ha fet del centre, es constata que en l'informe tramès no es dóna resposta a l'actuació de supervisió del centre per part de la DGAIA. Únicament es diu que "cal tenir present la diferència en la procedència i en el perfil de les residents, ja que la majoria de places existents es troben ocupades per joves majors d'edat i derivades pels serveis d'atenció primària i altres d'iniciativa social".
D'aquesta informació es desprèn que no se supervisa l'actuació del centre envers les noies-mares menors d'edat tutelades per la DGAIA i envers els seus fills petits, de la mateixa manera que es fa amb els altres CRAE.
En aquest sentit, el Síndic considera que és en aquesta funció de supervisió de l'acció educativa, abans encarregada a les àrees educatives i ara als equips funcionals d'infància, que cal treballar l'adequació de la intervenció amb les noies menors d'edat, i donar suport al centre per fer una diferenciació encertada respecte a la intervenció amb les noies adultes i amb les noies adolescents.
El Síndic esmenta aquest aspecte perquè algunes de les informacions disposades i ja exposades en un escrit anterior, encara que no se'n fa esment en l'informe rebut, parlen de fets que podrien reflectir una possible manca d'acompanyament i suport suficients a les noies. Entre aquestes qüestions, hi ha les següents:
En primer lloc, les noies van soles al centre de salut amb la seva criatura. Tenint en compte que les noies són molt joves, sovint de setze o disset anys, sense referents de criança vàlids, amb històries de maltractaments i/o negligència familiar, sembla que el més convenient seria que hi hagués una altra persona adulta en les visites pediàtriques. Això permetria que la mare adolescent se sentís recolzada en la seva funció, pogués ser aconsellada en l'aplicació de l'orientació mèdica, i tingués més facilitat en la supervisió de la cura de la salut del nadó.
En aquest punt, el Síndic creu convenient esmentar, tot i que té una importància menor, el fet que hi ha gairebé mitja hora de camí a peu entre la residència i el CAP Salut, per un recorregut poc transitat, que a l'hivern pot fer més inhòspites l'anada i la tornada amb el cotxet per a unes noies que han de criar soles els seus fills.
En segon lloc, les noies surten sempre soles a passejar amb els seus fills. Sembla que poder disposar de l'acompanyament d'un educador o tutor podria enfortir el vincle indispensable per a l'acció educativa. De fet, seria una forma d'exercir les funcions tutorials, i atès el que s'ha assenyalat respecte del lloc on està ubicada la residència, possibilitaria que les sortides tinguessin també algun component cultural o social.
I en tercer lloc, les noies tenen només un espai mensual de respir. Si la criança d'un fill requereix més d'una persona adulta, i fa necessari per a la salut mental de la mare o el pare responsables poder delegar per unes hores l'atenció al nadó, en el cas de les mares adolescents que no tenen el suport del pare del nadó ni l'ajuda i protecció dels pares, les estones de respir caldria considerar-les no només saludables sinó necessàries per al projecte personal de les noies com a tals, i no només com a mares.
En aquest punt, el Síndic recorda que aquestes mares són persones menors d'edat en l'etapa de l'adolescència, que algunes han estat molt de temps en centres i prèviament desemparades, i que l'embaràs i la maternitat prematura les situa en un moment crític de la seva vida. Aquests factors de vulnerabilitat, risc i dificultat social demanen una atenció educativa intensiva.
Així, doncs, es pot parlar de la necessitat d'una parentalitat compartida, de la manera com en altres casos les mares menors d'edat tenen el recolzament, el suport i la protecció paternes, que comparteixen la responsabilitat i la cura del nadó. En aquests casos, el centre hauria de fer les funcions de pare.
Les mares adolescents necessiten límits, ordre, autoritat per part del centre i de l'equip educatiu, però també els cal ser cuidades, estar estimulades i acompanyades i ser contingudes afectivament. Així tenen l'oportunitat d'aprendre patrons positius de parentalitat i de compensar o contrarestar els patrons disfuncionals apresos en les seves històries particulars d'abandó o maltractament.
En resum, les mares adolescents busquen encara la seva identitat, han de sentir-se segures i acompanyades per poder tenir cura dels seus fills, i l'acció educativa ha de trobar l'equilibri entre autonomia i recolzament, i posar els espais de tutories individuals en el centre de la intervenció.
D'acord amb això, i tenint en compte el que estableix la nova Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència, en els articles 37.1 sobre la responsabilitat en la criança i la formació, 47.2 sobre el dret a decidir sobre la maternitat i 132 sobre els drets dels infants i els adolescents acollits en centres; i la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de Serveis Socials, en l'article 87 sobre la Inspecció i el control dels serveis socials, el Síndic suggereix que:
1. Es revisi l'adequació de l'actual ràtio educadors/noies, tenint en compte que l'acció educativa és doble, amb la mare i amb el nadó, i atès el suggeriment ja fet sobre la conveniència d'un major acompanyament de les noies. En aquest sentit, preocupa que el cap de setmana i les nits hi hagi una sola educadora.
2. Es revisin les funcions educatives i tutorials amb les noies menors d'edat, d'acord amb les consideracions fetes, i es trameti la seva valoració.
3. Es revisi si les activitats que s'ofereixen a les noies, en els àmbits de formació/acompanyament a la parentalitat, educació reglada, preparació laboral, inserció laboral i lleure són les adequades i són suficients, i se'n faci una valoració.
4. Es valori si és convenient que la DGAIA assumeixi la mesura de tutela administrativa de tots els nadons fills de les noies menors d'edat residents al centre, i s'actuï en conseqüència.
5. Es dugui a terme la Inspecció corresponent atès que el darrer informe d'inspecció data de 2006, i sigui tramès l'informe resultant de la visita.
6. S'estableixi la supervisió que ha de fer la DGAIA del centre maternal Santa Eulàlia, per part de quin professional o servei, ateses les sis places per a noies menors d'edat que hi té concertades.
7. Es facin les modificacions necessàries al PEC per adaptar-lo a la situació de les noies menors d'edat.