La promotora de la queixa exposa el seu malestar per les molèsties per sorolls que ocasionen les festes que al llarg de l'any, de maig a octubre, l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines autoritza a celebrar més enllà de les festes tradicionals, com ara la Festa Major o la Festa de Sant Joan. La persona interessada es refereix a la Festa de la Primavera, als concerts musicals organitzats amb motiu de la Festa del Jovent, la festa dels anys 70 i la dels botiguers, entre altres.
La promotora assenyala que els tres emplaçaments escollits per celebrar les festes estan al centre i dins del poble i, per tant, a tocar dels immobles del veïns. Alhora, també assenyala que les festes que s'organitzen en cap de setmana acaben a les 7 del matí, i les que s'organitzen en dies laborables, a la 1 de la matinada.
La informació facilitada pel Departament d'Interior i per la Direcció General del Joc i Espectacles assenyala que és indiferent que estiguem o no davant d'una festa o revetlla popular perquè quan l'activitat recreativa es desenvolupa en un espai obert l'administració competent per autoritzar-la és sempre l'ajuntament.
Així doncs, la Direcció General esmentada estima que els ajuntaments són les administracions competents per autoritzar tots els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme en un espai obert, públic o privat, tinguin o no el caràcter d'extraordinaris, i amb independència del nombre d'habitants del municipi i tinguin lloc o no amb motiu de festes i revetlles populars o locals.
Tanmateix, el síndic manifesta que aquesta conclusió a la qual arribava la Direcció General no resulta tan clara com aparentment es mostra, pels motius següents:
- L'article 42 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, defineix aquests espectacles a l'apartat 1: Són els que es duen a terme esporàdicament en establiments oberts al públic que tenen llicència o autorització per a una activitat diferent de la que es pretén fer, o en espais oberts al públic o altres locals que tot i no tenir la condició d'establiments oberts al públic compleixen les condicions per dur-hi a terme els espectacles o les activitats.
- L'article 42.2 estableix, com a principi general, que l'autorització dels espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari correspon a la Generalitat de Catalunya. Com a excepció, els ajuntaments poden atorgar una llicència municipal en els casos en què es tracti de municipis de més de 50.000 habitants o quan es duguin a terme amb motiu de festes i revetlles populars.
La distorsió apareix en els casos següents:
En primer lloc, l'article 42 apartat 3 se centra en els espectacles públics i les activitats recreatives que es duen a terme en un espai obert, de caràcter públic o privat, i indica que a banda de la conformitat dels titulars de l'espai caldrà una autorització municipal.
En segon lloc, l'article 29.7 b) estableix que els espectacles públics i les activitats recreatives de caràcter extraordinari organitzats pels municipis amb motiu de festes i revetlles populars amb independència de la titularitat de l'establiment o de l'espai obert al públic on s'organitzen estan exempts de llicència municipal
I en tercer lloc, l'article 112.1 del Decret 112/2010 assenyala que en espais oberts únicament es poden organitzar espectacles públics o activitats recreatives de caràcter extraordinari.
Com es pot veure, es parteix d'una definició de què s'entén per espectacle o activitat recreativa de caràcter extraordinari, per passar a determinar quines són les administracions competents per autoritzar-les. Un cop esclarit aquest punt, s'enceta una diferenciació pel que fa a les activitats i els espectacles en espai obert, com si es tractés d'un cas a part, per assenyalar que en tots els casos (ja siguin municipis més petits de 50.000 habitants, o no sigui amb motiu de festes o revetlles populars) cal una autorització municipal. Així també, s'empra com a títol habilitant l'autorització municipal, quan en els articles 42.2 i 29.7 b), es parlava de llicència municipal.
Per tant, el Síndic considera que la redacció vigent dels textos normatius esmentats pot donar lloc a confusió. Per aquest motiu, atès que a la pàgina web d'espectacles ja han quedat esclarits els criteris del Departament d'Interior amb relació a aquesta qüestió, el Síndic suggereix al Departament la possibilitat que insti una modificació legislativa perquè el text legal sigui més clar.
Finalment, el Síndic detecta que no hi ha un criteri únic per determinar quan s'està al davant d'una festa o revetlla popular, ja que una guia vàlida pot ser la que estableix l'article 2 de la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional de l'associacionisme cultural, però també es pot prendre en consideració el calendari de festes locals de la comunitat autònoma. Tanmateix, atès que, com s'ha indicat anteriorment, en un espai obert és l'ajuntament l'administració competent per atorgar la llicència, correspon a l'ajuntament valorar, en l'exercici de la potestat discrecional, si l'atorga o no i fixar les mesures que evitin les molèsties als veïns dels voltants.
En la confiança que el Departament d'Interior tindrà en compte el suggeriment del Síndic, aquesta institució dóna per finalitzades les seves actuacions en aquest expedient.