El promotor s'ha adreçat en diverses ocasions al Síndic per exposar diferents queixes:
1. El juliol de 2010, el promotor de la queixa va manifestar la seva disconformitat amb la Junta de Tractament del centre penitenciari, atès que li ha denegat les últimes sol·licituds de permís. També manifesta que ha estat durant un mes i mig al destí de cuina, però que li van retirar el destí per motius racistes.
Atès l'informe de resposta tramès pel Departament de Justícia, el Síndic fa les consideracions següents:
Els permisos de sortida formen part de la política de reinserció penitenciària i permeten que l'intern es prepari per a la vida en llibertat i, per això, requereixen la constatació que l'intern, en aquests dies de llibertat, durà una vida normalitzada, entesa com a respecte a les pautes de convivència en societat.
D'acord amb l'article 47 de la Llei orgànica 1/79, de 26 de setembre, general penitenciària, i els articles 154 i següents del Reglament penitenciari, els requisits necessaris o mínims per accedir als permisos ordinaris penitenciaris de segon grau són tres: haver extingit la primera quarta part de la condemna, estar classificat en segon o tercer grau, i no tenir mala conducta.
Si bé és cert que el primer trimestre de l'any 2010 el promotor de la queixa complia les pautes objectives per a la concessió de permisos, no és menys cert que presentava unes característiques especials que obligaven a extremar les garanties, atès que encara no havia seguit ni consolidat els objectius marcats en el Programa de tractament individual (en endavant PTI), pel que fa a buscar i mantenir un lloc de treball.
Pel que fa a la queixa relativa a la feina a la cuina, queda acreditat que, en el moment de presentar-la formalment davant del Síndic, feia més d'un any dels fets, i en virtut de l'article 36 de la Llei del Parlament de Catalunya 24/2009, de 23 de desembre, el Síndic de Greuges no pot investigar fets denunciats si fa més d'un any que es van produir.
De tota manera, com ha quedat acreditat en l'informe del Departament de Justícia, el promotor només va treballar l'any 2007 i 2008. En el primer dels casos, va ser donat de baixa per poca producció i perquè volia treballar com a cuiner i no fet altres tasques de cuina. Posteriorment, l'any 2008, el promotor va sol·licitar la baixa voluntària dels tallers productius.
En virtut del que s'ha exposat, el Síndic no detecta indicis o signes d'actuació irregular de l'Administració penitenciària, atès que, d'una banda, en el moment de sol·licitar els permisos, el promotor no havia consolidat encara alguns aspectes del seu PTI; i, d'altra banda, pel que fa a la feina, queda acreditat que fa més d'un any dels fets denunciats davant d'aquesta institució.
2. El mes de febrer de 2011, el promotor es va tornar a posar en contacte amb el Síndic per exposar que, tot i haver complert les tres quartes parts de la condemna, tenir el suport de la seva parella, no tenir problemes de consum de tòxics, dut a terme activitats diverses (escola, treball a la cuina i tallers productius) i no ser reincident, encara està classificat en segon grau de tractament.
Vista la informació tramesa per la Direcció General de Règim Penitenciari i Recursos, el Síndic no detecta indicis o signes d'actuació irregular de l'Administració penitenciària, atès que aquesta administració ha facilitat l'aproximació del promotor a la vida en llibertat a partir dels permisos des del mes de novembre de 2010 (eines de tractament), i té previst, si les circumstàncies actuals es mantenen, l'aprovació del règim de vida en tercer grau de tractament penitenciari.
En conseqüència, el Síndic dóna per finalitzades les seves actuacions en relació amb aquest assumpte i arxiva l'expedient.
3. Més endavant, el maig de 2011, el promotor de la queixa va manifestar la seva disconformitat amb la resolució de canvi de destinació, per mitjà de la qual se'l traslladava del Centre Penitenciari Brians 2 al Centre Penitenciari Brians 1, i se li mantenia el règim de vida en tercer grau.
Segons ha informat el Departament de Justícia, actualment el promotor es troba en una llista d'espera perquè quan hi hagi places disponibles pugui ser assignat a un centre o una unitat oberta de Barcelona.
Vista aquesta informació, el Síndic no detecta indicis o signes d'actuació irregular per part de l'Administració. En conseqüència, dóna per finalitzades les seves actuacions en aquest assumpte i arxiva l'expedient.
4. Finalment, l'agost de 2011, el promotor de la queixa va exposar la seva disconformitat amb l'actuació de la Junta de Tractament del centre penitenciari, atès que no dóna inici a la tramitació del seu expedient de llibertat condicional.
A partir de la informació tramesa pel Departament de Justícia s'observa que l'Administració penitenciària ha treballat el cas del promotor, i que per tant no es pot afirmar que hi hagi hagut manca d'activitat.
No obstant això, el Síndic exposa que d'acord amb diversa normativa (article 197 del Reglament penitenciari i punt 6.2.1 de la Circular 2/2004, del procediment de proposta, elevació i seguiment de la llibertat condicional), és perfectament plausible que l'intern pugui gaudir de la llibertat condicional al seu país d'origen, atesa la seva situació de residència irregular a l'Estat espanyol.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix al Departament de Justícia que, d'acord amb la normativa esmentada, els professionals de l'equip multidisciplinari prenguin la iniciativa i demanin la conformitat del promotor de poder gaudir de la llibertat condicional al seu país d'origen.
Atès que el Departament de Justícia ha acceptat aquest suggeriment, el Síndic dóna per finalitzades les seves actuacions en aquest cas i ha arxivat l'expedient.