La promotora es queixa de la lentitud de la resolució del Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) d'una sol·licitud de plaça en un centre residencial per a persones amb discapacitat per al seu fill.
Segons exposa, el seu fill té síndrome de Down, amb un grau de discapacitat reconegut del 70%, i amb greus trastorns de conducta que han empitjorat en els últims anys.
Sembla que es va fer una primera sol·licitud de plaça residencial l'any 1996. Posteriorment, la persona interessada ha estat assistint a un centre ocupacional, però segons exposa la seva família, la situació ha esdevingut insostenible i la seva mare, única cuidadora, no pot mantenir-lo al domicili familiar.
La promotora exposa que des de l'any 2004, moment en què es va produir un empitjorament molt notable en l'estat del seu fill, ha mantingut diversos contactes amb els serveis del DASC, i ha enviat diversos escrits amb informes dels professionals que l'han atès en què s'aconsella que se l'ingressi en un centre residencial per a persones amb discapacitat.
Tot i que es va incloure el sol·licitant en llista d'espera per a un nou projecte de centre, sembla que aquest projecte no es va arribar a materialitzar.
Així mateix, el mes de maig de 2006 els Serveis Territorials del DASC van indicar a la mare de la persona interessada que s'havia valorat que el recurs més adequat era una residència per a grans disminuïts psíquics, i a més el van considerar un cas molt urgent.
Amb tot, a hores d'ara encara no s'ha produït l'ingrés d'aquesta persona en un centre residencial, continua residint al domicili familiar, amb una situació desbordant i inviable.
El DASC va trametre dos informes. En el primer, indicava que estava previst que, quan s'obrís l'equipament de Bellvitge, la persona interessada pogués optar a una plaça, però no es concretava la previsió temporal de posada en funcionament d'aquest centre. D'altra banda, s'assenyalava que telefònicament s'havia donat resposta en nombroses ocasions a la família del sol·licitant sobre les seves peticions i els seus dubtes.
Amb posterioritat, el desembre de 2010, es va rebre un nou informe en què s'indicava que per al període 2008-2012 s'ha previst crear un total de 352 noves places residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual en l'àmbit de Barcelona. S'exposa també que 222 d'aquestes places es troben en procés de desenvolupament, i que amb la posada en funcionament de totes les places previstes en la programació per a aquest període es preveu donar resposta a casos com el que es planteja en aquesta queixa.
En vista de la informació tramesa, el Síndic formula a l'actual Departament de Benestar Social i Família les consideracions següents:
En primer lloc, s'observa que no s'ha donat resposta a totes les qüestions plantejades durant la tramitació de la queixa. Per exemple, al nivell de suport assignat a la persona interessada, segons les previsions de la normativa reguladora dels serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat; a les gestions fetes arran de la sol·licitud de plaça residencial presentada l'any 2004, i als motius pel quals no ha accedit ja a aquest servei si es va valorar com un cas molt urgent.
D'altra banda, no s'han concretat tampoc les característiques de l'equipament de Bellvitge al qual es feia referència, ni les previsions temporals de posada en funcionament.
En tot cas, cal valorar positivament les previsions de creació de noves places residencials per a persones amb discapacitat, en la mesura que contribuiran a millorar la cobertura de les necessitats d'aquest col·lectiu.
El Síndic ha exposat en diverses ocasions la necessitat de pal·liar la problemàtica relativa al dèficit de places residencials per a persones amb discapacitat i millorar la cobertura pública, de manera que les demandes d'aquests serveis siguin satisfetes en els terminis adients, i s'evitin les situacions d'angoixa, esgotament i risc físic i psicològic per a les persones afectades i les seves famílies que comporta el llarg temps d'espera d'una plaça vacant.
En aquest sentit, el Síndic incideix i suggereix que es continuï avançant en l'increment de recursos residencials per a persones amb discapacitat, amb la finalitat d'aconseguir que puguin accedir a aquests serveis en un període de temps breu, un cop s'ha comprovat la necessitat d'un recurs substitutiu de llar, i que es facin efectius els principis i drets que reconeix la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials.
A banda d'això, pel que fa al cas concret del sol·licitant, suggereix que, amb independència que s'hagi informat telefònicament la família sobre les seves peticions i els seus dubtes, es doni resposta expressa, i per escrit, a la seva petició, i s'informi de les actuacions que s'han fet i que es facin d'ara en endavant sobre aquesta sol·licitud concreta, així com de les previsions temporals de posada en funcionament de l'equipament al qual es feia referència. Això sens perjudici que, en cas que es produeixin vacants en altres centres residencials, es tingui en compte la sol·licitud de la persona interessada.
En aquest sentit, el Síndic recorda el deure de les administracions públiques de donar resposta expressa als escrits que presentin els ciutadans, com a principi bàsic de la bona pràctica administrativa.
Sobre això, el síndic també recorda que aquesta institució va publicar, per mitjà d'una resolució de data 2 de setembre de 2009, un Codi de bones pràctiques administratives que conté manaments adreçats a les administracions públiques catalanes per fer efectiu el dret a la bona administració, en desplegament del dret que reconeix l'article 30 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Entre altres, aquest codi destaca que els ciutadans tenen dret a rebre resposta expressa a les qüestions que les persones els plantegin també per escrit, tant en el marc d'un procediment administratiu, com quan formulin suggeriments, propostes, queixes o demandes d'informació.
Per tot això exposat, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que:
Primer, comuniqui a la família les previsions temporals per a la posada en funcionament del centre residencial de Bellvitge i per a l'accés de la persona interessada al servei residencial.
Segon, faci un seguiment acurat de la demanda de plaça residencial per al sol·licitant; es tingui en consideració la urgència del cas i es faci possible l'accés al servei sol·licitat amb la major brevetat possible, per al cas que l'ingrés en el centre de Bellvitge no sigui immediat i mentrestant es produeixin vacants o noves places en altres centres.
Tercer, doni resposta expressa i per escrit a l'escrit que va presentar la família al juliol de 2009, tot informant-la de les actuacions realitzades en la tramitació de la seva sol·licitud.
Posteriorment, el Departament de Benestar Social i Família ha reiterat que el fill de la promotora està proposat per ingressar a la residència de Bellvitge, que els seus informes ja s'han enviat a l'entitat que la gestionarà i que s'estan fent les gestions per a l'obertura de la residència esmentada.
En vista d'aquesta informació, el Síndic considera no acceptats els seus suggeriments, i en aquest sentit es recollirà en l'informe anual al Parlament de Catalunya.
El Síndic també ha insistit al Departament en la importància de facilitar a les persones interessades una informació clara, veraç i actualitzada sobre les actuacions que es fan en els procediments que inicien, informació que es especialment rellevant quan es tracta de situacions de demanda d'un servei assistencial en què l'accés al servei es demora de manera tan àmplia. També l'ha instat a possibilitar l'accés de la persona interessada al servei residencial com més aviat millor.
De conformitat amb això, ateses les actuacions realitzades i la resposta de l'Administració, el Síndic ha de finalitzar seva intervenció en aquest assumpte.