El Síndic va iniciar l'any 2013 una actuació d'ofici per tractar la demora en la resolució de les sol·licitud de renda mínima d'inserció. Aquesta actuació venia motivada per la constatació d'un volum molt important de sol·licituds que estaven pendents de resoldre's i d'altres en què, tot i haver-se resolt, s'havien produït retards extraordinaris.
Un cop estudiada aquesta qüestió, en termes generals el Síndic ha recomanat a l'Administració de la Generalitat de Catalunya que intensifiqui les actuacions adreçades a lluitar contra la pobresa i a assegurar que les persones i les famílies disposen dels recursos suficients per atendre les seves necessitats bàsiques. El Síndic recorda que disposar d'uns recursos mínims que garanteixin unes condicions de vida digna és un dret reconegut per l'Estatut d'autonomia de Catalunya, i considera que la lluita contra la pobresa ha de constituir una prioritat de l'actuació dels poders públics, i que cal donar resposta efectiva a les situacions de necessitat de les persones i les famílies que no disposen de recursos suficients per cobrir les despeses mínimes associades a una vida digna, i eliminar el risc d'exclusió social.
Amb relació a la renda mínima d'inserció, aquesta institució ha recomanat al Departament d'Empresa i Ocupació:
1. Que impulsi efectivament les actuacions adients per restablir el caràcter de dret subjectiu i de prestació garantida de la renda mínima d'inserció, sens perjudici de qualsevol altra modificació que sigui oportuna, mitjançant la reforma normativa corresponent.
2. Que garanteixi el compliment del deure de resolució expressa i dins del termini establert en tots els casos i, consegüentment, el dret de les persones interessades a rebre, dins del termini esmentat, una resolució motivada.
3. Que adopti les mesures necessàries per assegurar el pagament puntual i íntegre de les prestacions.
4. Que, mentre no es restableixi el caràcter de prestació garantida, promogui i millori la publicitat i la transparència sobre l'aplicació i la correcta justificació de la resolució que s'adopta en cada cas concret. Això hauria de fer possible que, en el supòsit que en algun moment la disponibilitat pressupostària no sigui suficient per aprovar tots els expedients, s'indiqui expressament la puntuació que, d'acord amb els criteris de prelació, determina en cada avaluació l'aprovació o no de les sol·licituds.
5. Que avaluï la conveniència de revisar els criteris de prelació, a fi d'introduir modulacions pel que fa als ingressos; i, si escau, que estudiï altres modificacions que permetin incidir de manera més efectiva en la reducció de les situacions d'exclusió social.