S’informa que la promotora va ingressar en una residència en data 19 de febrer de 2009. Tanmateix, el Síndic entén que s'han produït dos fets que afecten els drets de la promotora:
En primer lloc, s’ha produït una situació d'indefensió per la manca de notificació de la concessió de la plaça residencial demanada l'any 2007. El Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) reconeix que no se sap qui és la persona que va signar l'acusament de recepció. Per tant, no es van complir els requisits de l'article 59.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, d'acord amb el qual si la persona que rep la notificació és diferent de la persona interessada ha de fer constar la seva identitat. Per evitar que es tornin a produir situacions com aquesta, el Síndic suggereix establir un protocol que, en el cas de notificacions pel sistema de carta certificada amb acusament de recepció en què al full d'acusament consti com a receptor una persona diferent de la interessada, permeti comprovar que la persona interessada ha rebut la notificació dins del termini previst. En casos com aquest, cal comprovar que consti la identificació del receptor i la relació de parentiu amb la persona interessada. Quant a la manca de notificació, el Síndic suggereix també que s’estableixin els motius pels quals els serveis socials de primària de l'Ajuntament de l'Hospitalet no van comunicar a la promotora l'acceptació de l'ajut
En segon lloc, s'ha vulnerat el dret a la igualtat i a l’autonomia de la promotora en el marc del procediment per accedir a un servei residencial. L'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques en les edificacions públiques és un dret dels ciutadans emparat per les obligacions que tenen les administracions derivades de la normativa d'accessibilitat. La seva garantia sobre l'accessibilitat condiciona el dret fonamental a la igualtat d'oportunitats de les persones que, com la promotora, tenen una mobilitat reduïda. La promotora assenyala que de totes les residències que havia visitat cap no era accessible per a una persona amb mobilitat reduïda. Atesa la manca de condicions d'accessibilitat, només li va quedar l'opció d'esperar una plaça a la residència on va anar finalment.
En relació amb això, el Síndic recorda que, d'acord amb l'article19 del Codi d'accessibilitat de Catalunya, la construcció, l'ampliació i la reforma d'instal·lacions de les edificacions de titularitat pública o privada destinades a un ús públic s’han de fer de manera que estiguin adaptades per a les persones amb limitacions, i s'han d’ajustar a les normes arquitectòniques bàsiques que contenen les condicions a què s'han d'ajustar els projectes i les tipologies d'edificis als quals aquests normes s'han d’aplicar, tal com preveu l'article 6.2 de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.
L'article 50 d’aquesta Llei estableix que “és competència de la Generalitat la comprovació de l'aplicació d'aquest Decret pel que fa a les mesures a adoptar en el seu compliment, així com l'activitat de foment." I la disposició addicional tercera de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, estableix que "els plans d'adaptació i supressió de barreres arquitectòniques que disposa aquesta Llei seran elaborats per les administracions públiques en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. Aquests plans seran revisats cada cinc anys i realitzats en un termini màxim de 15 anys".
Aquestes previsions permeten establir que en la data 4 de desembre de 2009 les administracions públiques catalanes haurien d'haver adoptat les mesures, establertes als plans d'accessibilitat corresponents, per garantir l'accessibilitat i la supressió completa de barreres arquitectòniques, entre altres, en els establiments i les edificacions públics o que prestin un servei al públic. La comprovació del fet que totes les residències que havia visitat la persona interessada per indicació del DASC eren inadequades per a una persona amb mobilitat reduïda indica, però, que les previsions normatives assenyalades no s'han complert, com a mínim en les residències que es van oferir a la promotora.
Així, doncs, El Síndic suggereix que les residències que reben fons públics i que no compleixen amb la normativa d'accessibilitat iniciïn les accions per garantir que es duguin a terme les obres necessàries per adaptar les seves instal·lacions a la normativa d'accessibilitat. També suggereix que es compleixi l'article 50 del Codi d'accessibilitat de Catalunya, per comprovar i garantir l'aplicació de les mesures establertes al Codi dels serveis residencials.